Diumenge, 12 de maig, els excursionistes de Camina Caminaràs i Cranques reumàtiques, va fer l’excursió entre Valldemossa i Deià. El dia resultà molt agradós per a fer senderisme ja que, malgrat gran part del dia va estar ennigulat, no va fer fred.
 



La ruta triada surt de Valldemossa, de les barreres de Son Gual Petit, fins arribar a la caseta instal·lada a l’inici del camí cap el Pouet que regula l’entrada a la finca particular. Just a l’entrada ens aturàrem a berenar.


 

Continuàrem el camí girant cap a la dreta (Indicacions de ruta de Catalina Homar), pel camí de Ses Bases que tot comença a enfilar-se per la vessant sud de la muntanya, enmig de del bosc. Així com guanyàvem alçada s’obria una panoràmica impressionant amb el poble  i la vall de Valldemossa, en un primer terme, i Palma i la seva badia al fons.


 



Travessat un portell el camí recorre un curt tram planer per enfilar-se una mica més i guanyar alçada, enmig d’un preciós bosc d’alzines. De tant en tant ens podem acostar als cingles per veure la magnitud del paisatge.

 

Quan acaba el bosc s’arriba al creuer del camí de Ses Fontanelles. Des d’aquí fins el creuer del camí de s’Arxiduc n’hi ha poc desnivell i caminem per una zona rocallosa exposada al vent.


 



En el creuer del camí de s’Arxiduc l’imatge de la vessant nord de la Serra  és vertaderament espectacular. El massís del Teix i la mar es combinen en un paisatge únic.


 



En aquest punt aprofitàrem per a fer-nos una foto de grup i moltes individuals.
 

Seguírem el camí de s’Arxiduc en direcció al puig Caragolí (945 metres) que només pujàrem uns quants i poc després iniciàrem el desviament cap a Deià pels Cingles de Son Rul·lan. La baixada és espectacular i es troba ben senyalitzat. 



Arribats a un petit grup d’alzines ens situàrem a dalt dels Cingles, i per un pas amb diverses ziga-zagues començarem la baixada sempre vora les parets rocalloses alhora que ens endinsam en un espès bosc d’alzines.

 

Abans però n’hi ha un altre lloc ideal per fer-nos fotografies amb Sa Foradada, Deià i l’espectacular costa nord de la Serra.

El primer tram de baixada s’ha de fer amb cura, ja que la pendent és prou forta. A l’ esquerra se pot veure la Coma dels Cairats (una altra ruta que uneix Valldemossa amb Deià), al front la possessió de Son Marroig i Sa Foradada i a l’esquerra el Teix.

El sender es junta amb el camí  del bosc del Molí, amb nombroses restes del món dels carboners. Hi trobam sitges, forn de pa, bevedors excavats en pedra, restes de barraques, forns de calç... que ens recorden una intensa explotació de l’alzinar.



Malgrat trobar algunes bifurcacions del camí, n’hi ha prou senyalització. En acabar l’alzinar arribàrem en una zona de bancals d’oliveres. Poc després hi trobàrem un qnat o font excavada, molt ben conservada.
 

Ens aturaren a dinar vora una caseta amb prou espai pel nombrós grup que érem.
 

La baixada contínua i a l’esquerra ens trobem la sorprenent roca del castell dels Moros, mentre que a la dreta es troba les cases de Can Borràs. L’Arxiduc documentà el lloc com el Castellet d’Es Molí (una torre de defensa  d’origen medieval).
 

Travessat un portell sense barreres i seguírem pel darrer trams del camí de Ses Rotes fins arribar l’hotel Es Molí on el sender arriba a una pista asfaltada En pocs minuts arribàrem a la carretera Valldemossa-Deia molt a prop de l’entrada de Deià. La vista del poble des d’aquest punt és espectacular.


Com s’havia fet una mica tard i començava a fer calor, se proposà no seguir fins a Sóller (idea inicial) i aprofitar el temps per a visitar el poble. Gairebé tothom decidí quedar i seure a les terrasses o caminar fins la part alta de Deià (església i cementiri). Un parell aprofitàrem el temps per tornar enrere i pujar al Castell dels Moros. A correcuita desférem el camí i arribàrem al desviament. Però la pujada resultà aspra i una mica difícil. Així i tot vam pujar a les restes de la fortificació. La baixada va resultar més ràpida i encara tinguérem  tems de fer un refresc a Deià abans de trobar-nos amb la resta del grup que esperava l’autobús que ens tornaria a Son Servera i Capdepera.