inici

Cap Vermell

El camí de l'Arxiduc fins al Teix: una excursió inesperada


 
  Diumenge dia 8 d'Octubre de 2017, el grup excursionista Cranques Reumàtiques i Camina, Caminaràs havia de dur a terme l'excursió del Portell de Sa Costa, però per raons inesperades (es realitzava un rally a Lluc) es va haver d'improvitzar una eixida al Camí de l'Arxiduc.

 Primerament, els grups quedaren convocats a la Plaça Constitució de Capdepera a les 8h, per després arribar fins un Centre Comercial de Son Servera, d'allà partirem cap a Valldemossa. Alguns aprofitaren el trajecte en autocar per descansar, altres per posar-se al dia amb converses matinals. Una vegada que arribàrem a Valldemossa, l'autocar ens deixà al passeig i cadascú agafà les seves motxilles per emprendre el camí.



  Seguidament, arribàrem al primer carrer a mà esquerra si sortim de Valldemossa, en direcció a Palma, allà hi havia les cases de Son Gual, el pujàrem fins a abandonar l'asfalt per arribar al terreny més pedregat, per anar a travessar un portell, el camí comença a estar escortat per alzines, deprés de superar uns cent metres, ens apropam al primer barreró, on no tenim accés, per agafar el primer revolt i berenar allà per agafar forces per la pujada.



  Després, el rost s'accentúa una mica més, els revolts comencen a la dreta i a l'esquerra, la pujada és una mica més esquerpa, amb algunes ombres que deixen passar el tímid sol, en un dia esplèndit per a excursionistes. L'aturada ens brinda l'oportunitat de fer alguna aturada als miradors del camí, on es té l'oportunitat de contemplar la bellesa del paisatge: una Valldemossa coronada per la Cartoixa, que era el somni de Chopin i de la dama de les Boires, en un títol d'una novel·la de Gabriel Janer Manila. L'esplendor es completa a la banda de la badia de Palma, on encara es pot veure, sobre el daurat dels rajos de sol, l'enorme creuer que entra a la badia. Seguim, el Camí de ses Basses, ara per un terreny més pla, tot i que en ziga-zaga. La intenció és arribar fins els Cairats. El camí de l'Arxiduc és d'una pedra col·locada en ordre singular, perquè el caminant s'hi passegi, sota el pas del temps, un camí fet per treballadors del segle XIX, amb les seves mans, on la feixuga obra era una artesania ja irrepetible. Construït l'any 1883, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Austria, el va fer fer simplement per a la contemplació del paisatge, i, efectivament, el panorama sobre La foradada, o la visió sobre el mar sempitern captiven al caminaire, en una excel·lent panoràmica, on conflueixen tots els camins de la Serra.





 Posteriorment, seguim el camí que ens porta a passar a la vora de ses Fontanelles, en una incursió sinuosa pel camí de pedres amb les voreres marcades per macs grossos com merlets de castell, fins que arribam al pla de ses Aritges, allà els albons, els coixinets de monja i l'estepa blanera, són els elements naturals que ens acompanyen. La vista panoràmica no té preu: l'elevat sender ens porta a contemplar el mar obert, com un inmens tel blau que ens acompanya, Deià i el Camí dels pintors, una altra excursió exquisida. Algun arbre a la llunyania que veu el senderista amb prismàtics, els corredors de muntanya, l'alzinar, els altres excursionistes que ens creuem pel camí, etc. conformen les anècdotes de la caminada. Són les dotze del migdia, quan arribem a l'esplanada del camí, ja superat el rost que ens feia feixuga l'arribada. Les 24 ànimes viatgeres seguim l'itinerari, mentre bevem aigua a glops curts, fins que arribam a una fita gran, gairebé un claper que ens marca el camí, a la vora un panell indicador, que assenyala cap al Pla del pouet i cap els cairats, una seguretat que avancem per bon camí, superada la montanya que deixam al costat esquerra, arribam fins al Puig Gros, després, en una agradable caminada, arribem a un altre desviament, que ens portarà fins al refugi de Son Moragues per una banda, i per l'altra al mateix cim del Teix. Els que pugen el Teix, ho fan a un ritme ràpid, sense deixar-se emportar per la mollor ni pel cansament. El púnt geodèsic ens espera i des d'allí, la volta de 360º  sobre el panorama de l'Illa, la vista es posa sobre la badia, la serra d'Alfàbia, Valldemossa, el Penyal d'Honor o la comuna de Bunyola. Després, es torna a travessar la paret divisòria entre "Son Moragues" i  "Es Teix", en una passejada pel tram rocós i per un pla farcit de safrà bord i la Merendera, els dos lliris es diferencien perquè el primer té quatre pètals i el segon sis. Després d'uns vint minuts, arribam al refugi del Teix, amb els altres excursionistes, que ens esperen per dinar. Abans però, un amable guia s'atura per assenyalar uns joves senderistes, sobre el mapa, la ruta de la volta des Teix, ho fa devora la casa de neu, on en un temps es dipositava la neu i es separava per capes amb càrritx, per després davallar-la amb carros fins a Valldemossa.

 








 Finalment, després d'uns moments de conxorxa i bon humor, de senyorets i figues seques, hom es comença a posar-se la motxilla a l'esquena, per emprendre el camí de tornada. La pista és ample i el grup es dilata en la llargària del camí, les alzines afavoreixen la frondositat del sender, que per moments s'espaia i s'il·lumina. És fantàstic poder veure que encara es conserven els panells amb les indicacions dels rotlles de sitja, tan hàbilment treballats pels carboners, les barraques i els forns de calç, que en el bosc reparteixen els oficis que antigament feien els que l'habitavien. La satisfacció augmenta quan ja arribam des de la pista, després d'uns quants metres, fins al carrer per on, al principi havíem pujat. L'autocar espera, amb el qual abandonam el poble pintoresc, per començar el trajecte de tornada, cansats i satisfets, mentre s'espera la pròxima eixida pels camins d'aquesta Illa de dues cares, com va escriure Vigoleis. Passa a passa, peça a peça, l'excursionista es tornarà a cordar les botes. 















Foto del mes












 

Horaris C E Escolar