inici

Cap Vermell

Serra de Galdent, gener 2016

Una zona rica en històries i llegendes 


Diumenge, 24 de gener, els grups excursionistes de Cranques Reumàtiques i Camina, Caminaràs, van fer l’excursió del mes de gener a la Serra de Galdent, a Llucmajor. Aquesta caminada, que podríem qualificar de senzilla,  puja a la discreta alçada del Puig de Galdent (420 metres), Puig d’en Claret (378 metres) i Puig de Ses Bruixes (549 metres). Aquesta serralada forma part del massís de Randa i fa de partió entre Algaida i Llucmajor.

El topònim Galdent prové de l'antropònim llatí Gaudentius, derivat de gaudente que significa 'el que frueix, el gojós'. (J. Veny).

La sortida va ser en cotxes particulars des de Capdepera i Son Servera, arribant al cementiri de Llucmajor, lloc on es poden deixar els cotxes ja que la ruta és circular. Ningú del grup havia fet l’excursió, però seguint les indicacions i un petit plànol se pot seguir l’itinerari. Bé, cal dir que férem la ruta en sentit invers a la indicada a la guia.

Com hem dit partírem cap el cementiri de Llucmajor seguint el camí de Galdent. A la dreta es troben les cases de Biniferri, antiga alqueria musulmana, i  al’esquerra la possessió de Galdent i Son Monjo on morí el rei Jaume I de Mallorca (25 d’octubre de 1349).



En teoria havíem de seguir pel camí de Ferrutxelles (i  al creuer de ses Quatre Germanes  girar a l'esquerra, seguint pel camí de Son Santet  on havíem de girar a la dreta i deixar a l'esquerra el ramal que mena a les cases de Son Santet) fins trobar el desviament cap el puig de Ses Bruixes. Però no ho vàrem fer així. Seguírem pel  camí de Galdent fins arribar a les pedreres i al restaurant de Galdent (un local excepcional situat a les pedreres). Passàrem pel davant del restaurant i seguírem fins l’antiga carretera d’Algaida. Tot aquest tram es troba asfaltat i es fa una mica llarg, més aviat per la calor, ja que per ara el camí és gairebé pla. En arribar a la carretera giràrem cap a la dreta, i  després d’uns 200 metres tornàrem a voltar cap a la dreta per un camí que acaba en una paret de marès.

Cal superar la paret, que tanca una antiga pedrera convertida en abocador (ja abandonat) Abans de seguir ens aturàrem a berenar.
 

Travessàrem la pedrera per un ample camí que puja suaument, enmig de restes de “trastos i ferros”. Sota un gran sobam surt un caminoi que s’enfila cap a la serra de Galdent. És una mena de drecera (fitada) que puja directament, de forma molt aspra. Tira tira el grup s’enfilà cap a dalt poc a poc.



En pocs minuts arribàrem a una mena de collet entre el puig de Galdent i el puig d’en Claret (La coma de l’Infern). A la dreta hi ha un mirador que mostra la part sud de la serra i tot el terme de Llucmajor. El dia no era massa clar i la vista resultà una mica boirosa.

De tornada al camí uns decidiren seguir cap el puig de ses Bruixes directament i d’altres optàrem per anar primer al cim de Galdent (punt més alt de la serra).
Tornàrem cap el collet i començàrem la pujada per la vessant sud. El tirany es troba fitat i voreja la muntanya fins la vessant oest, des d’on puja definitivament cap el cim.


Allà fent una aturada i gaudim de les vistes panoràmiques de gairebé tot el Pla de Mallorca, on destaca Palma. Descansàrem una mica xerrant i fent unes fotografies.

La baixada la férem per la carena en direcció est. El tram és aeri i  molt bonic, però senzill. En poc temps arribàrem al coll i seguint el camí pujàrem al puig d’en Claret ( o d’en Rectoria). El puig es troba cobert de vegetació i no ofereix vistes. El travessàrem per un senderó entre ullastres, pins i càrritx.



Passàrem per unes cases de roter i el pas de Sa Sopegada des Gegant, una curiosa bretxa entre dues grans roques. A una rondalla trobam l’origen d’aquest nom  “Sa Sopegada des Gegant. Entre Llucmajor i Algaida hi ha un serrat de muntanyoles que pren cap a Ciutat, i dins sa possessió de Galdent forma una cresta que fa una endinsada seca, com una osca, d'una vintena de pams. De Llucmajor se veu de lo més bé.
Sabeu com se va fer aquesta osca?
Conten que va esser que un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d'un altre gegant de Cabrera.
Un dia s'apedregaven i se tiraven unes rocasses com un parei de carros envelats.
Una d'elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa.
L'homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquillada, sopega, i amb so dit petit d'es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa spegada d'es gegant. (Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)”

Després iniciàrem una baixada cap el coll que separa el puig d’en Claret i el de ses Bruixes. De pujada cap el puig Ses Bruixes travessàrem una sèrie de parets i tancats de pedra, que sembla indicar que se conreaven aquestes zones. El que si esta documentat és que pujaven a cercar càrritx per a cobrir les barraques.

El puig de Ses Bruixes esta format per una carena rocallosa, formada per grans blocs de pedra. Allà trobàrem els nostres companys que ens esperàvem per a dinar. Primer arribàrem al cimarol per a gaudir del paisatge i fer-nos unes fotografies.



El cim format per grans blocs de pedres té un curiós betlem en un amagatall.

La panoràmica des d’aquest modest cim és magnífica. El proper massís de Randa no ens permet veure la zona del Llevant de Mallorca, però si tota la zona sud, el Pla i la vessant sud de la serra de Tramuntana.


 

Com era prest allargàrem el temps del dinar. Estàvem ben còmodes allà dalt. Aprofitàrem per a fer la fotografia de grup.

Des de dalt se veia prou clar el camí de tornada. Iniciàrem la baixada, una mica delicada per la pendent i les pedres amollades.

La baixada passa per la zona sud del puig, sota els cingles. Perdérem alçada ràpidament i en pocs minuts deixàvem el camí de terra per arribar a l’asfalt. El Puig de Ses Bruixes se mostra majestuós.

Mentre tornàvem pels camins de foravila , girant l’ullada cap enrere se podia veure la serra de Galdent i l’iitnerari que havíem fet.

Poc abans d’arribar als cotxes alguns visitàrem el cementiri i la capella neo-gòtica que hi ha a l’interior. Com a Llucmajor hi havia una trobada de Corals i l’aparcament podria resultat dificultós al centre del poble optàrem per anar a fer un refresc a Algaida, de camí cap a casa.










Foto del mes












 

Horaris C E Escolar