inici

Cap Vermell

L’avenc de Son Pou

L’avenc de Son Pou
D'Orient a Alarò per la Coma des Bous



 

 Diumenge, 15 de novembre, els caminaires de Cranques Reumàtiques i Camina. Caminaràs van fer una de les excursions clàssiques de la Serra de Tramuntana.

Una trentena d’excursionistes vam sortir a les vuit del matí de Capdepera i Son Servera, en autobús, fins Orient. Allà van aturar al  quilòmetre 8,5 de la carretera de Bunyola a Orient, prop de la possessió de Son Perot just a un camí que surt de la carretera cap el torrent d’Orient.

Aquest primer tram travessa un magnífic alzinar per un camí ample, però molt pedregós. Passarem un botador i , després de passar la font des Freu, arribàrem a un trencall de camins. Allà aturàrem a berenar.

Poc després agafaren el camí descendent cap el torrent per arribar al lloc anomenat Es Freu. En aquest punt s’inicia el tram del torrent des Freu més esportiu, just al salt. El llit del torrent és ben sec. No raja ni una gota d’aigua i els gorgs són bens eixuts.

Així i tot aquest indret és preciós i ben bé val una visita. A més de l’aspecte natural hi ha les restes d’habitatges (Can Morro) i del molí d’aigua.

De tornada al lloc on berenàrem seguim el camí cap a l’avenc de Son Pou que es troba ben senyalitzat i transcorre paral·lel al torrent però a una certa alçada.

 

Tot el camí és en baixada i ofereix bones vistes dels penya segats que voregen el torrent. Prest arribàrem al creuen que ens indicà que hem de deixar el camí i agafar el desviament cap l’avenc. Des de que deixàrem el camí iniciàrem una pujada prou forta. El grup se va anar allargant i cada un pujà al seu ritme. Afortunadament la pujada no és molt llarga i aviat arribàrem a l’entrada a l’avenc.

 

Cal dir que aquest tram semblava el passeig marítim de Cala Rajada en ple agost a les 8 del vespre.  Una gentada...

De l’avenc poc a afegir al que s’hagi dit abans. Espectacular, immens, grandiós... Pel qui ja havíem estat va ser un retrobament amb una meravella natural de la Serra , pels qui entraven per primera vegada la sensació majoritària era de sorpresa.

Pel que fa a l’avenc de Son Pou dir que “ éss una cavitat natural situada a la possessió de Son Pou, a la vall de Coanegra, al camí vell entre Santa Maria del Camí i Orient. Fins a final del segle XIX només era accessible pel forat de la part central, a 45 metres d'altura. El túnel d'accés, de més de 50 metres, no va ser construït fins al 1894. Fou projectat per l'escriptor, pintor, arquitecte i enginyer Pere d'Alcàntara Peña.

La catedral de pedra ha estat coneguda com l'avenc d'en Botó (propietari de la possessió en el segle XIII) i l'avenc dels Coloms (hi niaven a centenars sense perill de ser molestats). El 18 de setembre de 1856 s'organitza la primera expedició que explora aquest "immens coval" i de la qual deixa constància una placa a l'entrada de l'avenc”.

A la gran sala la llum tènue que entra pel gran forat del mig il·lumina l’espai suficientment. Però és interessant arribar fin el fons per  arribar a altra sala on trobam una fonteta i amb una poesia: "Veniu, fadrines, veniu/Beveu l'aigua de la vida/Que la vella cançó diu:/El que en beu, prest s'amarida".

A la sala principal trobam una estrofa del poema L´avenc de Coanegra de Miquel Costa i Llobera: "Tot és aquí titànic, august, solemnial; tot aqui té el carácter que lo vulgar desterra: enlloc se trobaria com en aquest coval, un monument aposta per cripta sepulcral dels fills més grans de nostra terra".


Després de fer la foto de rigor a l’interior, sortírem pel túnel  i iniciàrem la baixada cap el camí. De baixada tot és més fàcil i  ràpid. En pocs minuts tornàvem al camí que havíem deixat.

Una vegada comentada la segona part de l’excursió tornàrem uns metres enrere (en sentit ascendent) i ens tornàrem a desviar del camí per un caminoi ascendent que voreja un xaragall. Es tracta de la Coma dels Bous. La pujada resultà contínua però no massa aspra, a més es troba ben  senyalitzada amb punts vermells i fites.

Xino-xano pujàrem l’esmentada coma fins arribar a una zona boscosa (alzinar) amb elements patrimonials com ara sitges, barraques o forns. En aquest punt trobàrem el camí que uneix Alarò amb Orient pel pas de s’Estaló.

Seguírem uns minuts en direcció a Alarò (dreta) i ens aturàrem a dinar i descansar una estona.

Panxa plena seguírem el camí que aviat surt del bosc d’alzines i passa vora uns camps de conreu. No hi ha pèrdua, el camí és més evident.

 Prest arribàrem a unes cases en runes, Es Rafal, on ens férem la foto de grup. Des d’aquí el camí , ben ample, inicia una baixada amb un revolts amb molta pendent. Passàrem prop de Sa Galera (632 m) i l’espectacular Mola de Sa Bastida (579 m), mentre el camí discorre  entre parets i bancals.  



Aquest tram resultà tota una prova pels genolls, ja que la pendent és tan forta que el camí es troba encimentat per evitar l’arrosegament.



Baixant , baixant arribàrem al camí de  Ses Artigues, prop de la font del mateix nom. Aquest tram asfaltat és suau i en poc temps arribàrem al  barri de  Los d’Amunt. A la plaça de Cabrit i Bassa férem un cafetó i des d’allà anàrem  cap al centre d’Alaró per agafar l’autobús que ens esperava per tornar cap a casa. 











Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:
























 

Horaris C E Escolar