inici

Cap Vermell

Rere les petjades de l'Arxiduc

El Club de lectura de la Biblioteca de Capdepera visita a les possessions lligades a l'Arxiduc



Amics del club de lectura gaudiren dels llocs més emblemàtics de la Serra de Tramuntana, relacionats amb la figura de Lluís Salvador d'Àustria.

    Dissabte 14 de novembre de 2015, es realitzà la sortida a que hi havia prevista per part del club de lectura a  Son Marroig i al monestir de Miramar. Biel Barceló va ser el guia oficial; ell ens aproximà a la figura de l'Arxiduc Lluís Salvador, a qui el Consell de Mallorca dedica aquest any, també hi ha hagut una exposició al Casal Solleric, titulada " Jo, l'Arxiduc. El desig d'anar més lluny".

    El personatge és protagonista cultural, per l'interès que mostrà per l'illa mallorquina i per defensar el seu patrimoni natural. Amant d'aquesta terra, va viure també a diferents llocs: a Brandais, a Miramar, a s'Estaca o a Son Marroig; a Itàlia viu a prop de Trieste, i a altres indrets. Però la seva llar va ser, sobretot, un vaixell anomenat Nixe I. El perquè de la seva venguda a Mallorca és trista, una història de pèrdua.

     La sortida va començar a la plaça constitució de Capdepera, on ens esperava l'autocar per poder partir rumb a Son Marroig i Miramar. Durant el trajecte, el nostre guia ens va relatar de manera documentada la controvertida vida amorosa de l'Arxiduc, la decisió ferma de Catalina Homar de quedar-se a una de les seves possessions, així com la seva voluntat de no talar cap arbre, que pogué afectar els carboners i a altres pagesos. També comentà circumstàncies de Lluís Salvador, com l'escarni i la befa, la passió, la malatia i la mort.

    Després de passar el túnel de Sóller, l'autocar prengué la carretera que porta a Deià. En aquest tram, agafà el micròfon el president de l'associació Cap Vermell, Josep Terrassa, per explicar-nos una anècdota curiosa relacionada amb aquesta carretera; la qüestió és que realitzà un estudi sobre el camí i la seva antiga paret; també parlà de com quedà a casa d'un pintor que estava d'acord amb el projecte de conservació de l'entorn i de com s'acabà de mala manera la construccíó parcial. L'estudi fou encomanat per l'antic batle de Capdepera, Joan Pascual, i coordinat per d' ARCA.

    Quan arribàrem a Son Marroig, els niguls deixaven entreveure el paisatge, talment el títol del llibre La dama de les boires, de Gabriel Janer Manila, obra que circulava entre les mans d'alguns dels assistents, dins l'autocar, juntament amb altres dues, una d'elles, L'Arxiduc dins l'imaginari illenc (2015), de Carme Riera, que també podeu trobar a la Biblioteca  pública de Capdepera.

    Ens returàrem en el mirador, des d'on poguérem albirar La Foradada, escoltar les paraules d'en Biel i fer-nos algunes fotografies. També esperàrem al pati, car dins la casa ja hi havia entrat un grup.

 

Després de contemplar les figures escolpides de la finestra, que ens havia explicat el guia, i d'haver vist les escales de l'aljub, on Biel ens contà que hi hagué una barana feta del matiex marbre de Carrara que el del templet, entràrem a la casa, passàrem per un batiport i vàrem veure, a la dreta, una petita llar de foc encesa; seguidament, ens esperà una amable encarregada, que ens va fer passar al jardí; acte seguit passejàrem per l'entorn i ens aturàrem a contemplar, per una banda el templet jònic de marbre de Carrara, i per altra, la imponent façana de Son Marroig. Un tímid sol ens acompanyà mentres Biel comentava per quines mans havia passat la casa i les vivències de l'Arxiduc i  dels seus secretaris (entre ells Ángelo, F. Spongia o V. Vyborny).



Seguidament, tornàrem a entrar a la casa, pujàrem l'escala i ens endinsàrem a la sala principal del primer pis. Allà hi havia un bust de l'Arxiduc realitzat per Horacio Heguia, alguns quadres paisatgistics del pintor Antoni Ribas, altres de Joaquim Mir, Bauzà o Erwin Hubert, etc. dibuixos, llibres com Columbretes o l'obra mestra Die Balearen, un retrat del seu secretari, un conjunt exquisit de teles mallorquines ( una, del voltant de 1600), antics collars fenicis, objectes personals, etc.

 

A la sala contigua també hi havia una taula i un mirall enorme amb una vassa daurada, acompanyat per una gran làmpada del mateix estil, mapes de l'antic imperi Austro-hongarés, una imatge del Nixe II i sobre la llar, el retrat imponent del mateix Arxiduc Lluís Salvador, que reflectia tota la bellesa de la seva joventud i la noblesa d'una dinastia. A fora, hi havia una gran balconada, on Biel va fer les explicacions oportunes. Finalment, regressàrem per allà on havíem entrat. Tenguérem uns instants per veure una tafona, que s'emprava per fer oli. Després pujàrem a l' autocar, rumb al monestir de Miramar.

     Una vegada que arribàrem a Miramar, en rotllana, envoltats per unes quantes oliveres, Biel ens va fer una petita dissecció d'un dibuix on hi apareixia tota la comitiva de l'Arxiduc; les dones vestides de blanc i els homes de negre, alguns amb barret, rumb cap al Nixe; semblaven un grup d'expedicionaris a la recerca de l'aventura, com ho faria la confraria de la Bellesa, encapçalada per Rubén Darío i Pilar Montaner, com ho fèiem nosaltres, en aquell mateix instant.

 

Entràrem i ens dirigirem a la capella que hi ha a l'exterior, allà, altra vegada Biel, ens revelà l'existència d'una antiga capella, ja derruïda, però de la que encara es podia observar una antiga trona sobre la capella nova, amb la particularitat que a la seva part inferior hi havia un cap de dimoni, amb les banyes etsecallades. A l'actual capella, les paraules de Biel varen ser continuades per les del doctor José María Sevilla Marcos, gran estudiós de la figura del beat.



Ell, que manté una vinculació amb Mirmar, ens atorgà el privilegi de les seves explicacions. Ens convidà molt amablement a entrar a la casa, on ens oferí, dins la primera sala a mà esquerra, una classe de la vida del Beat Ramon Llull; per fer-ho va fer servir un curiós material didàctic: unes làmines amb il.lustracions del Brevículum, que ell mateix manipulava, mentre les pujava i davallava amb uns cordells, talment com si fos un primitiu power-point. Les miniatures de Karlsruhe li varen servir per utilitzar la paraula i la imatge, per i establir vincles i estructurar la seva narració.



Després de l'explicació (no hi faltà la part reveladora de la relació de les taules del Beat amb la informàtica, concretament amb la numeració binària i els processadors), passàrem a la terrassa que dóna a la mar; a la façana hi havia unes quantes plaques conmemoratives. Tornàrem a entrar per la porta principal i també a l'esquerra i havia una petita cambra amb la reproducció d'una cabina del Nixe II, amb objectes autèntics del vaixell. Més amunt, cap a l'entrada que dóna al jardí, hi havia la cambra on l'Arxiduc dedica una escultura d'un sofisticat marbre, al seu secretari Vyborny, que, en paraules del doctor Sevilla "murió de insolación", quan es dirigia al poble a peu per anar a veure la seva estimada. Seguidament, davallàrem fins al mirador, des d'on contemplàrem el mar sempitern i escoltàrem les explicacions de Biel. Des d'allí, també vàrem veure una de les torres que fou propietat de l'Arxiduc, refugi d'artistes; aquesta, però, destruïda per una part per un llamp.



    Finalment, visitàrem un jardí amb les formes geomètriques habituals en els estudis de Llull, i ens dirigírem altra volta cap a l'autocar, "entre la vinya i el fenollar". Després, la ruta acabà per portar-nos a Valldemossa, on dinàrem al restaurant, can Marió. Allà gaudirem d'un bell paisatge i d'un saborós plat d'escaldums, en una casa típicament mallorquina. Però tot el que és bo s'acaba, així que tornàrem cap a Capdepera, no sense abans emportar-nos un bell record de qui va ser i és un mite per a la nostra terra.









Foto del mes

 

Horaris C E Escolar