En Joan Cabalgante ha preparat aquesta crònica.
Partirem a les vuit i quart en dos grups, un de Son Servera i un altre de Capdepera, i ens reunírem a l'Alqueria Vella d'Artà, on s'hi pot arribar si seguim la carretera que ens porta a l'ermita de Betlem d'Artà. Des de l'aparcament ens dirigirem cap a les cases d'Es Verger, en una agradable caminada. No feia un dia especialment solejat. Després de caminar una estona rost amunt, arribàrem al coll d'Es Verger, on hi havia una vista esplèndida de la zona costanera. A la dreta ens quedaven ses Murades i a l'esquerra na Pastora (350m). Seguirem el camí fins arribar a les cases d'Es Verger, on la font brollava ufanosa. El camí era agradable, amb alguna ovella que ens sortia al pas, sobre la petita marjada que voreja el camí de carritxeres i albons. Després de seguir la pista, que és un camí sense pèrdua, amb una davallada cap a les cases d'Albarca, arribam xino-xano al refugi. Allà, un guarda amablement ens deixa visitar-lo: unes habitacions polides, d'un ambient acollidor per qui les vulgui reservar i quedar-hi a romandre. Sortim a defora i berenam a la taula que hi ha a la vora de les cases. Acte seguit, passam sota d'un arc que separa les cases (del qual una de les excursionistes serverines confessa haver pintat un quadre) i visitam l'antiga tafona, on en Toni ens explica el seu rústic mecanisme a base d'esporgims que prensaven l'oli.
Reprenem el camí per passar a prop del Corral des Tabac, en davallada, fins arribar a la Caseta dels Milicians (85m.), que encara es resisteix al pas del temps; en el cel albiram una parella de milanes. El camí se'ns fa més curt mentre conversam. Després d'uns quants revolts, passam pel Sementer de sa Font Celada, topònim que es repeteix a diferents indrets del nostre litoral, i que no hem de confondre amb el mot "salada".
Gairebé sense adonar-nos arribem a una platja recòndita, sense cap banyista, que sembla un racó verge de temps inmemorial. A més, la mar és plana i convida a nadar. Una vegada que ja vorejam la mar, ens creuem amb excursionistes que arriben de les cases de l'Arenalet d'Albarca, on també ens topem amb la guarda, una amiga nostra d'arrel ben gabellina. Tot i que el sol encara no ha sortit, no ens podem resistir a fer un bany (per ventura el darrer de la temporada), dins una aigua freda i immòvil, sols custodiada per un sol veler i per la Pesquera des senyor dets Olors.
Després del bany regenerador, ens dirigim cap al refugi de s'Arenalet, on la gent ja para taula, per seguir camí amunt, mentre el sol comença a encalentir les pedres. Ens espera ni més ni manco que s'Esquena llarga, amb un rost que arriba a passar els 305 metres. Després d'unes quantes aturades, decidim dinar més envant, per així no haver de tenir més pujades. Al cel sentim grallar un corb que giravolta. Seguidament, passam un botador en el camí de Ferrutx, des d'on albiram la talaia Freda a dalt, impertèrrita al pas del temps.
Fetes unes quantes ziga-zagues marcades per tímides fites, tornem a passar un nou botador, a una tanca feta perquè no passin els animals. A rere, deixem una vista paradisíaca, amb l'illa d'Es Matzoc o Es Freu de Sa Mesquida com a punts de referència; també a la llunyania, la torre des Telègrafo i el municipi de Capdepera. Tot i la bellesa no ens aturem i seguim la ruta prevista fins arribar a la pista central. Dinem a la cruïlla del camí d'en Mondoi, que hi ha abans de camí de s'Esquena llarga, a prop des Puig de Sa Font (267 m.).
Després d'una altra cruïlla, passam pel Pla de Sa Bassa i seguim la pista fins a arribar al campament dels Soldats. Ens desviem per seguir les indicacions dels GR, per dins un pinar passam per sa Primera Gerreria i tornam a la pista principal fins arribar a s'Alqueria vella de Dalt.
Finalment, arribem a les cases de l'Alqueria Vella d'Avall i després de despedir-nos, ens disposem a realitzar el camí de tornada. En definitiva, una excursió clàssica, de visita gairebé obligada pels apassionats del bell paisatge de Llevant.
