A Cap Vermell tenim pendents entrevistes amb diversos regidors de l'equip de govern. Ara era el torn de Paulí Faba, però de moment no ha estat possible parlar amb ell. Veurem més endavant. 

Per tant, passam a parlar amb na Mireia Flaquer, regidora de serveis socials, educació i igualtat, ara que hem sabut que pel mes de març donarà el relleu a Pilar Díaz, motiu pel qual pensam que és un bon moment per a repassar la feina feta durant aquest any i escaig.

- Bones Mireia, fa poc has anunciat que renunciaràs a la teva acta de regidora i donaràs el relleu a una companya del teu partit. Explica'ns una mica la teva experiència política durant aquest any i escaig i quines són les raons o motius que t'han duit a prendre aquesta decisió.

- L’experiència política ha estat molt enriquidora. És cert que, ara, un any i poc després, és quan comencem a veure una mica els fruits de la feina feta. Una de les coses que més m’ha sorprès és com les decisions i els processos administratius poden trigar més del que imaginem, i això m’ha fet entendre la complexitat d’aquest àmbit.

És una experiència extremadament valuosa. A banda de conèixer gent de diferents àmbits dins del municipi, s’aprèn molt, sobretot sobre com funciona l’administració pública, i es percep una realitat diferent, que des de fora no es veu. Ho recomanaria a molta gent; segurament així seríem més curosos amb el nostre entorn.

Ara bé, després d'aquest temps, he arribat a la conclusió que, per raons personals, he de prioritzar altres aspectes de la meva vida. Els motius principals que m'han fet prendre aquesta decisió són la necessitat de poder conciliar millor la meva vida laboral, ja que tinc una altra feina, la gestió de l’Hostal Cala Ratjada, i que requereix dedicació, i la meva vida familiar, que també demana la meva atenció. Això no vol dir que deixi de banda l'interès per la política, però crec que és moment de de-dicar més temps a aquests altres àmbits de la meva vida.

- Repassem un poc la feina feta per àrees i comencem amb serveis socials. Quina és la situació que et vares trobar i quines han estat les línies mestra en aquest darrer any?

- La meva intenció ha estat aprendre i entendre les dinàmiques dins d’aquest departament. Hi ha un gran equip de professionals que ha de fer front a una gran demanda. La situació era i continua sent complexa, amb molts ciutadans i ciutadanes que necessiten suport per diverses problemàtiques socials, des de la precarietat econòmica fins a la vulnerabilitat en la salut mental i física.

No s’han establert grans línies mestres, ja que per a mi el més important és garantir i donar valor als projectes que tenen un impacte positiu en la ciutadania i que realment funcionen. Hem dotat de recursos i materials el projecte Racó Petit, iniciat just al 2023, però que aquest darrer any ha guanyat força i és molt important en la societat actual. Aquest espai permet fer xarxa i crear una “tribu” en aquesta etapa 0-3.

També s’ha creat la Taula de Coordinació contra la violència masclista de Capdepera. De fet, esperem que aquest mes de febrer/març comenci a treballar una tècnica en prevenció sociocomunitària, que s’encarregarà de les propostes sorgides d’aquestes comissions i d’altres temes relacionats. A més, amb aquesta tècnica es presentarà el Pla d'Igualtat de l'Ajuntament de Capdepera, que tenim pendent de presentar a nivell intern. La idea és iniciar el Pla d'Igualtat de Capdepera (PEPI).

També hem donat suport al Pla Local d’Infància i Adolescència de Capdepera (PLIA). El departament de Benestar Social va presentar el pla a finals del 2023, i al gener del 2024 es van iniciar els plenaris amb els consellers i conselleres dels diferents centres educatius.

Finalment, hem hagut de signar un conveni amb CECOSA per poder proporcionar ajuda alimentària bàsica a les famílies i usuaris que no quedaven coberts pels requisits o barems establerts pel Fons Europeu.

Vull remarcar que el més important, i allà on hem de focalitzar els esforços -potser n’és el repte dins aquest departament- és la intervenció, parlar amb els usuaris i usuàries, entendre què els passa i ajudar-los a sortir endavant. La realitat, però, és que moltes vegades la burocràcia administrativa esdevé un obstacle desviant els esforços cap a la tramitació d’ajuts i altres gestions formals: omplint papers, formularis, justificar recursos i seguir protocols -que si, són necessaris per garantir el correcte funci-onament del sistema- acaba restant temps a la tasca essencial: l’acompanyament i l’atenció directa.

Crec que l’objectiu, o almenys el que jo entenc, no hauria de ser només cobrir les necessitats urgents, sinó també ensenyar eines perquè les persones puguin tirar endavant per si mateixes, això és especialment important en aquells usuaris/es que potser tenen l’escala de prioritats desordenada.
 

- Vist des de fora sembla que alguns dels problemes del nostre municipi són, per una banda, la manca de cohesió social, fruit de la gran barreja cultural i lingüística existent (qualcom que té una vessant positiva, però que també la pot tenir negativa) i un segment de joves, minoritari en tot cas, a vegades amb situacions familiars complicades, que actuen amb incivisme o mancats de certs valors. Com se pot fer feina des d'un ajuntament amb aquesta realitat? Hi ha coordinació amb els centres escolars?

- En el seu moment, es va iniciar aquesta intervenció arran de la demanda generada per la presència de molts menors al pàrquing de Cap Vermell i també a la plaça dels Pins.

La intervenció en el medi obert es va pausar durant el període de vacances de Nadal. Just la setmana passada, en una reunió, vàrem comentar la possibilitat de reprendre les sortides una vegada al mes.

Les educadores actuen de manera informal, apropant-se al jovent per prevenir conductes de risc, ja que en aquests espais es donen situacions de consum de substàncies i danys al material públic. La seva intervenció es centra en ajudar-los a prendre consciència dels seus actes, abordant els riscos associats al consum i les conseqüències dels actes vandàlics. A més, s'ofereixen alternatives d’oci salu-dable, com el Centre Jove i activitats extraescolars.

En cap moment hi ha hagut dificultats per accedir a ells/es. Alguns es mostren més participatius i oberts al diàleg, mentre que d’altres ofereixen més resistència. Tot i així, es queda amb ells i escolten.

Amb els centres escolars hi ha una gran coordinació, però com dius, tot plegat és complicat. Molts menors provenen de famílies amb moltes dificultats i, malgrat que des de l’Ajuntament i/o els centres educatius treballem de valent, a vegades no és suficient. També ens hem sentit una mica 'desatesos' per part de l'IMAS en aquest aspecte, però fa poc vam tenir una reunió en què vam posar els punts sobre les i, com es diu, per millorar la coordinació entre les diferents institucions supramunicipals.


 

- Un altre tema que ha estat notícia ha estat el de les ajudes per a aliments, que a partir d'enguany la Unió Europea no cobreix les destinades a famílies sense fills. Què ha suposat presupostàriament aquest canvi i quants d'usuaris té aquest servei aproximadament en el nostre municipi?

-  Com deia, aquesta decisió prové de la Unió Europea i ens costa uns 120.000 € anuals dins d’aquest conveni amb CECOSA. En aquest sentit, això ha anat en detriment del pressupost inicial i, per tant, ha afectat al repartiment previst. Realment, els llindars determinats per la UE són molt baixos, i les persones que poden accedir-hi tenen característiques de pobresa extrema. Ens veiem, per tant, obligats a reforçar aquest buit per part de l’Ajuntament.

Al 2024 hem donat ajudes d’aliments a 162 usuaris, que no vol dir famílies, ja que per cada usuari pot haver-hi més persones dins de la seva unitat familiar. D’aquests, 72 han obtingut la targeta facilitada pel fons europeu i 27 la de l’Ajuntament. Cal destacar que el conveni es va signar a final de l’any 2024. Fins ara, en el 2025, s’han concedit 40 ajudes per part del fons europeu i 34 per part de l’Ajuntament.

 - Perquè ens facem una idea de tot plegat, quantes persones en el municipi reben ajudes socials de l'Ajuntament o són usuàries dels serveis que presta el teu departament?.

- Totes les treballadores del departament han de registrar la informació dins del sistema HSi, tant si després els hi concedim una ajuda com si tenen una entrevista amb la treballadora social i/o psicòloga. Segons això, hem facilitat el servei d’informació, valoració, assessorament, intervenció i derivació a 1.043 usuaris, que han recorregut a serveis socials al llarg del 2024.

També cal esmentar que cada usuari, segons la seva situació econòmica, social i familiar, pot optar a diferents ajudes, que són complementàries entre elles. A més, l’ajuda pot ser destinada directament als menors, malgrat que el titular sigui el progenitor o el tutor legal.

D’aquestes ajudes, s’han concedit: 162 ajudes per aliments bàsics, 68 ajudes per al projecte millora, 62 bons per a l’ajuda a menors de Nadal Solidari, 72 ajudes per llibres, material escolar i quotes d’AFAs i/o AMIPAs i escoletes, 39 beques Suma't, 58 ajudes per al campus d’estiu, 11 ajudes per a l’escola d’adults, 17 ajudes de suport a la unitat familiar (menjar a domicili, ajuda a domicili, centre de dia), i 37 ajudes per menjador escolar, matinera, lloguer i altres despeses diverses.

- Educació. Hi ha dos temes que han estat notícia: per un costat tot el tema del col·legi s'Alzinar i les diferents opinions que ha anat mostrant la Conselleria d'Educació, i la dificultat per a ampliar l'escoleta de Cala Rajada. Explica'ns una mica què s'ha fet des de l'ajuntament amb aquestes qüestions i en quina situació es troben.

- Pel que fa a l’ampliació de places de l’escoleta de Cala Rajada, ens vam trobar amb un projecte re-dactat el 2018, presentat per primera vegada a licitació el 2021 i que ha quedat desert en quatre ocasions (inclosa la del 2024). Els arquitectes ens van advertir que ja no complia amb part de la normativa actual, especialment la de sostenibilitat, i que s’hi havia afegit la millora de la climatització de l’edifici existent.

El projecte no només contemplava l’ampliació d’espais, sinó també la instal·lació d’un nou sistema de climatització, tant a l’edifici nou com a l’actual. Aquesta incorporació va fer que el pressupost s’incrementés considerablement. Crec que el fet d’incloure dues actuacions diferents, que probablement correspondrien a empreses especialitzades diferents, ha dificultat que les empreses es presentin a la licitació.

A més, el fet d’haver inclòs la instal·lació de sistemes de climatització a l’edifici existent ens ha impedit tirar endavant la instal·lació d’aires condicionats de manera independent. Això ha tingut con-seqüències durant els dos darrers estius, quan s’ha hagut de traslladar l’activitat al CEIP S’Auba durant els mesos més calorosos.

Finalment, hem hagut de renunciar a l'ajut per a l'ampliació de places. No tenia sentit tornar a presentar una licitació amb el projecte tal com estava, i, si es refeia, no hauríem complert els terminis de la subvenció.

Això no vol dir que l’Ajuntament s’hagi oblidat de la necessitat de més places. A Capdepera, i especialment al nucli urbà de Cala Rajada, hi ha una gran demanda, tant a l’etapa de 0-3 anys com a primària, i caldrà fer un nou plantejament de futur. Aquest curs escolar, es van deixar 13 places lliures per al grup de 0-1 any, que ja estaven plenes a finals de gener. A dia d’avui, les escoletes estan al màxim de la seva capacitat.

No coneixem la llista d’espera actual del municipi, ja que la gestió es fa íntegrament des de Conselleria i de manera telemàtica

Pel que fa al CEIP S’Alzinar, quan vaig entrar, des de Conselleria encara faltaven alguns informes o, en el seu defecte, els que hi havia no complien els requisits necessaris (sovint, les altes esferes no són tan transparents ni comunicatives com ens pensem). Ens vam reunir amb l’arquitecte de la Conselleria, el director d’IBISEC i altres responsables, que ens van exposar les possibles solucions i alternatives.

La idea és traslladar l’escola a un nou espai, però, atès que aquest procés pot durar anys, vam dema-nar si es podia reformar l’edifici actualment tancat mentre es construeix el nou centre. Ens van confirmar que sí, que era tècnicament viable i que es posaven en marxa. Si tot segueix segons el previst, les obres de reforma començaran al març, sempre amb la vista posada en la futura construcció del nou centre escolar.
 

- Quins altres aspectes destacaries en matèria d'educació durant aquest any? I en el camp de la igualtat quines iniciatives s'han posat en marxa?

- M'he trobat amb uns centres educatius molt descuidats, molts d'ells antics i amb mancances importants, que necessitaven, com diem, "mà de metge". Per això, gairebé tota la feina s'ha centrat en reparar i fer un gran manteniment, que, sincerament, és la nostra competència pel que fa als centres d’educació infantil i primària. Ara estem iniciant un possible acord amb la Conselleria per poder dur a terme algunes millores urgents que requereixen atenció immediata.

Pel que fa a les escoletes, hi havia demandes pendents des de fa temps que no s'havien resolt, i ens hem posat mans a l’obra. Hem eliminat els areners, que s’havien convertit en focus de brutícia, i també els envans que es van instal·lar durant la pandèmia. S’han pintat els espais, s’han posat tendals per crear zones d’ombra i fer els patis més frescos, i s’han instal·lat estors perquè les aules es puguin enfosquir i així millorar el descans dels infants. A més, s’ha fet una inversió important en material per a nins i nines amb necessitats especials, aprofitant que aquestes adquisicions estan subvencionades.

A l’Escola de Música hem seguit la mateixa línia, resolent peticions històriques: hem comprat un piano nou, cadires noves, s’han arreglat les vidrieres en mal estat, s’ha fet el manteniment del banc d’instruments i s’ha mantingut la col·laboració amb el CEIP S’Alzinar. A més, en un futur volem impulsar activitats a Racó Petit.

Pel que fa a l’Escola d’Adults, hem intentat incentivar-la d’alguna manera, però de moment no ha acabat de funcionar. Tot i això, les activitats actuals tenen molta demanda, especialment pintura, restauració i pauma. Per això, hem fet algunes petites compres de material necessari per a aquestes disciplines.

En aquest aspecte, me’n vaig satisfeta. Les persones que fa anys que treballen en aquests centres em diuen que he fet molt, i jo penso que no... jejeje. Però el més important és que estan contentes amb les intervencions que s’han fet i que hem pogut desbloquejar algunes qüestions que portaven temps encallades.


 

- Prest donaràs el relleu a Pilar Díaz. No sabem si ja has tengut temps de posar-la al dia, i què esperes de la feina de na Pilar.

- Si, hem fet varies reunions, però malgrat que s’expliqui, i ha coses que s’han de viure per entendre-les del tot. Té la meva total disposició, i ella ho sap. He traslladat tota la informació acordada a les reunions, però ella ho ha de fer  a la seva manera.

Jo tinc la meva pròpia manera de fer les coses, d’implicar-me, de fer-me meu el problema, cosa que, a vegades, no és lo millor. Ella en tindrà una altre, igualment vàlida i respectable. 

Li desitjo el millor. És una feina molt bonica i molt gratificant quan es fan les coses bé i pel poble. Sobretot, quan ho reconeixen pel carrer.

 
- Be, Mireia, gràcies pel teu temps. No sabem si vols afegir alguna cosa més.

- Gràcies a voltros, i en general, a tothom que ha confiat amb mi!