Fa unes setmanes, concretament dia 24 de gener, vam assistir a una conferència de la historiadora gabellina Isabel Moll que comentà la pesta de 1820 al Llevant de Mallorca en el Centre Melis- Cursach. Aquesta conferència forma part de tot un seguit d'actes al voltant del bicentenari de la darrera pesta bubònica a Europa.
Parlem amb n'Isabel Moll per puntualitzar alguns aspectes comentats a la conferència «La pesta de 1820. La darrera epidèmia de pesta d’Europa».
Cap Vermell: Enguany fa 200 anys de la pesta a la Comarca de Llevant de Mallorca. Es pot parlar de la darrera epidèmia de pesta a Europa?
Isabel Moll: No, n’hi va haver algunes més, la més important la de 1896 a Oporto. Però sembla que la del 1820 fou la darrera d’un cicle iniciat amb la denominada pesta de Marsella de l’any 1720, o fins i tot de l’epidèmia que va assolà Europa entre 1648-1652 que també va afectar a Mallorca.
- L'any 1820, Espanya es trobava a un període de recuperació de la Constitució de 1812, l'anomenat Trieni liberal (1820-1823). Feia 8 anys que s'havia aprovat la primera Constitució a Cadis, "la Pepa". Tenia l'Estat un sistema sanitari públic per afrontar aquesta situació? Com influí l'estructura pública en el tractament d'aquesta epidèmia?
- L’Estat contava amb una estructura molt simple. El 1720, a conseqüència de la pesta de Marsella, es va crear la Junta Suprema de Sanitat del Regne de les que depenien les Juntes Superiors de cada territori (encara no hi havia províncies, que no apareixeran fins el 1812, 1820, o de manera definitiva el 1833). És a partir de 1812 quan comença un interès per part de l’Estat per els temes de salut pública. El 1822 es proposa un projecte de Codi Sanitari, però no serà fins a la dècada dels 50 quan es va promulgar la primera llei sanitària. Aquesta situació “legal” va donar més protagonisme als poders locals (que sí contaven amb infraestructures sanitàries, malgrat no ser suficients per les necessitats d’una epidèmia com la de Llevant) els quals varen comptar amb l’exèrcit per poder dur a terme una de les activitats que més varen ajudar a frenar l’expansió de l’epidèmia: l’aïllament mitjançant els cordons sanitaris.
- El tractament d'aquesta epidèmia fou el correcte o, amb els mitjans amb els que es comptava, s'hagués pogut fer millor?
- Per poder contestar correctament aquesta qüestió cal tenir present la cronologia del procés epidèmic. Una primera fase (del 9 al 24 de maig) fou de confusió total: discussions entre els metges d’Artà i Son Servera sobre la naturalesa de la malaltia (si era contagiosa o no, de quin tipus de malaltia es tractava). Quan el contagi va passar a Artà es va decidir informar de la situació a la Junta Superior de Sanitat que tenia la seva seu a Palma. La Junta va enviar un metge perquè informes de la situació i quan es va veure que es tractava d’una malaltia altament contagiosa es va decidir implantar un triple cordó sanitari com a primera mesura d’aïllament. Fins el 3 de juny la Junta Superior no va planificar un pla de sanejament que es va implantar als quatre pobles, i fins el 15 d’aquest mes no es va decidir que es tractava de la “pesta bubònica de Llevant” (es referia al Llevant de la Mediterrània). A partir d’aquest moment les mesures foren altament efectives, tan les de aïllament, com els tractaments. La dedicació i la professionalitat dels metges va permetre, en bona mesura, frenar l’epidèmia. I la militarització dels cordons va ser clau per el control de la epidèmia.
- Per què afectà tant a Son Servera i Artà i tan poc a Capdepera?
- Perquè quan va arribar el contagi a Capdepera (el 20 de juny) ja s’havia implantat el pla de sanejament a tot el territori, la qual cosa permet demostrar la bondat de les mesures que es varen prendre. En relació a Son Servera cal recordar que fou a aquest pobla on primer va aparèixer la malaltia; a més, els enfrontaments entre els professionals i les autoritats abans citats, no va permetre prendre les mesures pertinents, i les defuncions varen ser molt nombroses. En bona mesura el mateix va patir Artà, malgrat que el percentatge de defuncions en relació al total de la seva població va ser sensiblement inferior al de Capdepera.
- Quanta gent morí? Quines foren les dimensions i l'abast d'aquesta malaltia a Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera?
- Les dades que proporciona Jaume Escales Adrover al seu treball publicat el 1880 (Consideraciones históricas sobre las epidemias de peste bubonaria ocurridas en la isla de Mallorca desde lejanos tiempos y con especialidad sobre la de 1820) sobre aquest tema són les següents: varen morir 2.419 persones d’una població de 6.489 habitants (Artà, Capdepera, Son Servera). Per municipis, a Son Servera de 1.684 habitants en varen morir 1.040, a Artà de 3.626 habitants moriren 1.267 i a Capdepera sols 112 persones d’un total de població de 1.179 persones. Aquestes dades donen una primera visió de l’abast d’aquesta malaltia a la comarca de Llevant. De fet, per la informació de que actualment disposam sembla que aquestes dades són correctes, encara que manquen algunes dades que poden donar una informació més acurada, com és ara les diferències de sexe front a la mort, o si totes les persones que varen morir ho varen fer a causa de la pesta.
- A la conferència comentares que a Capdepera morirem per la pesta més dones i nins que homes i que el conjunt d’aquestes defuncions presentava un perfil clàssic d'una epidèmia d’antic règim. Ens pots explicar el perquè?
- Bé, aquesta és una primera consideració que es planteja a la llum dels resultats que ens donen les dades recollides als informes dels metges de Capdepera. Alguns micro estudis sobre aquest tipus d’epidèmia (especialment el realitzat per Carlo Corsini i Gérard Delille sobre la pesta a Éboli –regne de Nàpols– al 1648) mostren com al moment de l’epidèmia les llars quedaven dividides en dos espais fermament separats: el dels homes i els seus fills que mantenien els ritme de treball, i el de les dones que cuidaven els malalts i els infants, la qual cosa va generar unes taxes de mortalitat femenina i infantil molt més elevades. Les dades de Capdepera (els informes comencen el dia 1 de Juliol de 1820) mostren com al llarg dels primers deu dies varen morir 57 persones (un 62% del total de defuncions que es produïren a Capdepera entre el 1 de juliol i el 31 d’agost), de les que un 14% foren homes, i un 86% foren dones i nins; els 10 dies següents la tendència es manté, però més equilibrada; un 27% d’homes, front a un 73% de dones i nins; a finals de mes varen morir sols 5 persones, de les que 3 eren homes i 2 nins. Aquestes primeres dades ens recorden els resultats de Corsini i Delille, però cal treballar amb més detenció per poder observar amb més rigor la fiabilitat de la comparació.
- Perquè és un fet que es recorda i és viu a Son Servera i no a la resta dels pobles veïnats?
- D’una banda perquè fou el poble més afectat per la malaltia, amb una taxa de mortalitat bruta del 618%0, front a la taxa d’Artà que fou del 349%0, i la de Capdepera d’un 95%0. És tracta d’indicadors demogràfics prou clars per ajuden a comprendre les diferències de l’impacte a cada un dels pobles citats. A més sembla que els serverins front a la gravetat de la situació prometeren una celebració religiosa a cada aniversari del final de la epidèmia. L’eliminació del cordó sanitari el 31 de gener del 1821 va suposar la finalització real de l’epidèmia per a Son Servera, i des de llavors la festa es celebra el dia 1 de febrer.
- Quins actes es faran al llarg d'aquest any per recordar aquest fet?
- En principi s’han organitzat 3 conjunts d’actes. En primer lloc una sèrie de conferències divulgatives, de les que ja s’han impartit 3 (a San Llorenç, a Capdepera i a Son Servera); conferències que es repetiran als pobles que així ho sol·licitin. En segon lloc una exposició circulant que pensam pot recorre tota l’illa, i fins i tot passar a Menorca. En tercer lloc unes jornades internacionals sobre aquesta temàtica que es celebraran a començaments d’octubre a Palma, concretament a la UIB. A més i com a conclusió d’aquest conjunt d’activitats s’editarà un llibre en el que es recolliran totes les aportacions realitzades al llarg d’aquest any.
