inici

Cap Vermell

Conversa amb Josep Mascaró, mestre de judo

L'any 1987 es creà l'actual club Renshinkan, a Cala Rajada.


 Tots el coneixem com en Pep “Renshinkan”. De fet, la vida professional de Josep Mascaró va lligada molt íntimament amb el club de judo de la comarca de Llevant. La història del judo al nostre municipi (i part de la comarca) és la seva història. Però deixem que sigui ell qui ens conti els orígens i evolució del club.

 - Com arriba en Pep Mascaró a Capdepera, concretament a Cala Rajada?

- Anàvem per l’any 1981, jo estava en un club de Manacor que va decidir obrir una sala de judo a Artà.  El mestre vivia a Palma i no se’n podia fer càrrec de venir a fer classe dos dies per setmana. A jo, com alumne més avançat (encara no era cinturó negre), me varen oferir ajudar al mestre en aquestes dues classes... i encantat vaig dir que sí! Jo donava tres classes i el mestre venia un pic cada quinze dies i me donava les directrius del que havia de fer. En aquella època tenia 23 anys i tot just als dos mesos de fer classes vaig haver d’anar a la mili (la feia a Port d’Alcúdia i Palma), però en el temps lliure  encara podia fer les classes.

A Artà el lloc era molt petit i vam haver de canviar de local a un altre més gran perquè s’apuntà molta gent. I va resultar que venia molta gent de Capdepera i vam haver de posar un autobús des de Cala Rajada, amb aturada a Capdepera, per a fer la classe, i en acabar els tornava.

Quan jo vaig acabar la mili, uns pares me vam comentar que tenien un local a Cala Rajada per poder fer les classes. Entre d’altres hi havia n’Andreu Gutiérrez i na Traudi, la mare d’en Pedro i na Marga Moll. El cas es que començàrem en el centre parroquial, quan hi havia en Tomeu Català (per cert també s’hi va apuntar a judo), però quan queien en terra tot tremolava,  perque érem a una construcció antiga. Record que durant un funeral una monja em demanà que ho comprovés i, efectivament quan els alumnes queien en terra els llums tremolaven... així que a l’any vam haver de canviar de local. El nou local també era molt petitet i en principi ens bastava... però començà a afegir-se gent i més gent. Un dels que començà va ser en Pedro “Ros”, son pare tenia un local i me proposaren construir un espai pel judo i ho vam fer amb l’idea que servís per a fer classes i si fos necessari poder construir una altra planta. I és on estam actualment.

Així va ser com començà el judo a Cala Rajada...

 

- Exactament de quin any parlem....?

-  L’any 1981 va ser quan vaig començar a Artà ajudant al mestre. A l’abril de 1982 començàrem les classes a Cala Rajada, al local de la parròquia, i del 1983 al 1989 van estar a l’altre local. L’actual s’inaugurà  l’any 1990 i des de llavors ençà hem fet judo aquí.

 

-Se pot dir que la petita història del judo a Cala Rajada esta lligada a tu...

- Sí, se pot dir que sí... Quan feia classes a Artà, jo no tenia part del club, només ajudava al mestre, i quan vaig venir a Cala Rajada va ser quan me vaig associar amb el director del club, i el dúiem tots dos. Per aquells temps jo encara no era cinturó negre. L’any 1984 al president del club no l’interessà continuar i jo vaig agafar la seva part. Aquest club se deia Orient.

Per diferències amb el president del centre que teníem a Cala Millor, vaig deixar aquest centre i va ser quan vaig fundar el Renshinkan, era el maig del 1987.

He de dir que sempre m’he trobat una persona molt ben acceptada a Cala Rajada, sempre m’he trobat com a ca nostra i tothom m’ha fet molt de cas, molt de cas... una cosa que no havia vist mai. Me trobo molt a gust aquí.

 

- De fet alguns hem pensat que eres de Cala Rajada...

- Si n’hi ha molta gent que s’ho pensa, però som manacorí i visc a Manacor. He de dir que quan començava a venir per aquí ja festejava a Manacor i hi vaig quedar, ara bé pots estar segur que si no hagués festejat a Manacor, jo viuria a Cala Rajada.


-Així, se pot dir que els centres de Renshinkan als pobles de Llevant se van crear després del de Cala Rajada...

- Sí, el Renshinkan se creà amb el centre de Cala Rajada. Aquí va ser l’origen del club. Jo en aquells moments feia feina de fuster a Manacor, duia una fusteria amb altres dos socis, però arribà un moment que la meva afició m’ocupava moltes hores, moltes, i vaig haver de decidir o una cosa o l’altre. I a mi m’agradava molt més el judo. En l’any 1988 me vaig separar dels socis i en el 1990 ja vaig dedicar-me exclusivament al meu club, dedicant-me el 100% al judo, ja com a professió.
 


- Ara el Reshinkan es troba present a molts de pobles... Com se duu això de fer classes per tot?

- Bé el Renshinkan té com a seus principals Manacor, Cala Rajada i també Son Servera. Per què tinc aquestes localitats? Per que faig feina amb les escoles, faig classes a les escoles i això és bàsic. El sentit de les escoles és començar a fer judo bàsic a educació infantil i continuar fins que arribin a l’institut i es formin en un club. A cada localitat treballo amb les escoles del voltant... sí, són moltes escoles però jo estic acostumat a fer feina les meves vuit hores diàries: jo surt de casa a les 3 i a les tres i mitja a una escola i després tinc mitja hora o tres quarts per arribar a altra i així és el meu dia a dia.

 

- Pel que fa al judo, des de fora se té una imatge d’esport individual, competitiu...

- Evidentment el judo és un esport individual, però entre els valors que podem treure del judo no és que les persones siguin individualistes. És individual però has de fer feina en equip, si no fas feina amb els companys no progressaràs mai. És cert que al judo hi ha competicions en equip, però mai no serà com el futbol o el bàsquet... és un altres sistema, que té els seus avantatges i desavantatges. Individual: has d’estar molt concentrat perquè no pots fer una errada, una sola basta per treure’t de fora i tu n'ets el responsable.

Jo li dono moltes voltes a aquest tema i pens que s’hauria de canviar el sistema de competició. Per exemple al tennis tu pots perdre un set i guanyar el partit, en canvi al judo si tanques els ulls quan no toca pots perdre una preparació de quatre anys... en un segon! Crec que hi hauria d’haver un temps i més possibilitats, per exemple donar cinc minuts i que els combat fos a dos o tres ippons, no a un ippon.

Ser individual no vol dir que sigui individualista, que cada un miri per ell, de fet molts de jocs que feim de preparació són col·lectius.



- Pel Renshinkan de Cala Rajada han passat molts de nins i nines, com se diu mig poble. Què ens pots dir del que has deixat en ells?

- A Cala Rajada ha passat moltíssima de gent, tothom que ha volgut ha pogut provar el judo. El que penso dels alumnes que he tingut és que ha estat una gent molt noble, mai he tingut cap problema; és més, si algú ha vingut i no entenia el judo com a formació i forma de vida, no ha estat gaire temps entre nosaltres, en un més s’ha avorrit i ha deixat de venir.

Sí, ha vingut molta de gent i sempre he tingut clar que la meva feina és ensenyar els valors que té el judo, que al cap i a la fi és el que queda. També he donat oportunitat a cada un de fer el que ha volgut: si ha hagut un jove més o manco bo i ha volgut competir jo l’he donat tot tipus de facilitats. Si ha volgut, fins i tot hem cercat lloc a un CAR, ara bé s’han de tenir condicions i resultats. El qui no ha volgut competir i ha vingut a fer judo com a aficionat, ho ha fet. Si qualcú vol fer judo i té qualque discapacitat, s’ha fet tot el possible per que ho pugui practicar... I tots, dins les seves possibilitats, se poden treure el cinturó negre. El judo el pot fer tothom, és un esport molt educatiu i no és violent.

El que pretenem la gran majoria de mestres és transmetre el judo com una forma de vida, com una educació, amb els valors que te proporciona un esport de lluita. I insistesc, de lluita no vol dir violent, que cerquis problemes en el carrer... com es pensava quan jo vaig començar, afortunadament ara ja no, tothom coneix el judo.

 


-Una altre tema, els judokes que tornen, gent que quan eren petits van fer judo després del deixaren i ja de grans han tornat als tatamis. I d’aquests n’hi ha uns quants...

-  Jo a la primera classe de judo que vaig donar, ja vaig veure que el judo era un esport de pas. La gent que venia a judo podria durar dos mesos, un anys o deu anys, però un moment donat, per circumstàncies de la vida, ho deixaven. Jo ara veig impossible que un alumne m’arribi a adult, als 18 anys els perds gairebé tots. Però tinc la sort de perdre-los perquè van a estudiar o per motius laborals. Així estan 3, 4 o 5 anys sense venir, bé molts compareixen per les vacacions (i estic ben content de veure’ls!) i, si en acabar tornen a Mallorca, vénen a judo altra vegada.

M’he trobat en situacions d’alumnes que amb 17 o 18 anys han deixat el judo sense tenir el cinturó negre, han fet la seva vida, han passat 15 anys o més, s’han casat i han tinguts nins i quan duen els fills a judo han tornat i s’han tret el cinturó negre. Fins i tot han volgut competir, com és el cas d’en Santi Espiritusanto (a nivell mundial, amb 42 anys!).

És molt freqüent que tornin i per a mi és un orgull. També se de molts que voldrien tornar però, per família o feina, no poden i compareixen en les trobades d’ex-alumnes que feim.

 


- Molts associen el judo amb la competició, és així?

- La gent pot ser pensa que el judo és competició i no tot ho és, cal diferenciar. Durant  el judo escolar el meu objectiu principal és que se formin com esportistes i com a persones, que adquireixin una bona psicomotricitat que el judo pot donar, com altres esports. Si se fa un esport a partir dels quatres anys se treballa la coordinació i la psicomotricitat. En aquesta edat evidentment feim claus de judo, però no formem a través de la competició. Feim festivals que poden tenir apartats de competició i d’altres amb combats no competitius, d’exhibició. Més endavant si volen competir se preparen per fer-ho; però insistesc, la meva feina principal és formar-los com a persones, no formar-los per a ser campions, això ja vindrà a part.

A Balears hi ha el centre de tecnificació (del qual som responsable actualment) que prepara els judokes per a la competició, i hi venen esportistes ja formats. La nostra finalitat és educar a través de la competició, i d’aquí sortiran els campions. I així ho estam fent.

Vull fer un comentari respecte a la competició. Fa uns anys demanaves als al·lots i al·lotes, xerram de 12 a 15 anys, “qui vol competir?” i tothom s’apuntava... havíem de posar un autobús per anar a Calvià! La meitat perdien, evidentment, però no els sabia greu, els hi agradava allò d’anar, formar part d’un equip, els combats, l’ambient... i si perdien no passava res.  Ara tot ha canviat molt, els sap greu perdre. Quan demanes qui vol competir només s’apunten els bons, els que perden no s’atreveixen... i és un error, han de provar després de diverses derrotes arribarà qualque victòria. Molt judokes molt bons han començat col·leccionant derrota rere derrota, fins que han adquirit prou experiència i han girat la truita.

Hi ha nins i nines que els ha agradat competir, no han fet campions de Balears però han rodat,  han conegut gent i han guanyat qualque combat. Per exemple un va disputar la final del campionat de Balears i va perdre per un doi, tenia quinze anys i feia els setze, el seu darrer any de cadet, i a l’any següent va canviar la seva mentalitat i va guanyar totes les seves categories: la júnior, la sènior, la sub 23, l’absoluta... ho va guanyar tot. Arribat el moment, se l’oferí anar a estudiar a València al CAR però va voler anar a estudiar a Barcelona... tenia qualitats per ser campió d’Espanya. D’altres com na Neus esta a València; ara bé, allà entrenen fort i volen resultats, és un centre amb la finalitat de fer olímpics i, perquè surtin olímpics, ha d’haver una base.
 


-T’agradaria afegir alguna cosa...

- Estic molt content perquè heu pensat amb jo i en el judo, i també vull comentar que estic molt feliç perquè el mes passat vaig tenir el meu primer alumne, en Juanan,  que ha passat a la categoria de mestre de sensei, que és el canvi de cinturó a blanc/vermell.  Donar-vos les gràcies a vosaltres per mostrar aquest esport en la vostra web, sense vosaltres no ens coneixeria ningú.

Deixem a en Pep fent classe amb els qui han vingut a practicar judo, malgrat la calor estiuenca, d’una forma distesa. Per la nostra part, agraïm a en Pep el temps que ens ha dedicat entre classe i classe, i les col·laboracions que puntualment ens remet a Cap Vermell amb tota la informació de judo a la Comarca de Llevant, on el Renshinkan és el club de referència.

-

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:















Tercer sector:
“L’acció social en marxa”

Horaris C E Escolar