inici

Cap Vermell

Parlam amb Joan Fuster, president de la nova Associació Festes del Carme

 

 
En Joan és, primer de tot, pescador de soca-rel, un bon pescador de la branca dels Pere Andreu. I, a més, és un activista social, implicat en moltes batalles, molt especialment en les Festes del Carme, i ara més, en tant que president de l'associació d'aquestes festes que acaba de néixer.






És per això que, un cop acabades les celebracions del 2016 hem volgut parlar amb ell, especialment perquè ens explicàs el naixement de la nova associació i els motiu que l'han originat.

 

- Tu, Joan, fa molts d'anys que mous els fils de les Festes del Carme, que fins l'any passat van ser tutelades per la Confraria de Pescadors.

- Sí, no sé quants d'anys fa, molts. Efectivament, sempre havia estat la Confraria la que havia figurat com a organitzadora, encara que de fet hi hagués un grup de gent, no exclusivament membres de la Confraria, que era el que tenia la responsabilitat de l'organització dels actes.

- Però, en la mesura que la Confraria figurava, devíeu retre-li comptes...

- Sí, clar.

- I si hi havia pèrdues?

- En els molts anys que jo hi he estat ficat, només en una ocasió hi hagué un dèficit de poc més de 300 euros. Sempre, pocs o molts, hi ha hagut beneficis.

- Vosaltres, els de la nova associació, i abans com a comissió de la Confraria, teniu algun tipus de compensació econòmica, per la feina que feis?

- Evidentment, no – en Joan Riu–. Vosaltres sabeu com funcionen aquestes coses. És més, sols es poden fer si s'estimen i s'hi creu.

- I un bon dia, pocs mesos abans de les festes d'enguany, des de la Confraria vos comuniquen que aquesta entitat no vol continuar fent-se'n responsable. Podem saber-ne el motiu?

- Així és, ens digueren que no volien continuar tutelant les festes, però el motiu no se'ns ha explicat. O almanco a mi no se m'ha dit.

- Sembla un poc estrany, no? Aleshores, què va passar?

- Bé, en principi miràrem d'aclarir la situació. Hi hagué una reunió a tres bandes (Ajuntament, Confraria i comissió de festes) per veure si la decisió era reversible, però no va ser així. Davant aquest estat de coses, en vista de la negativa de la Confraria de continuar amb les festes, només hi havia dues sortides: o que se'n fes càrrec l'Ajuntament, o que ho féssim nosaltres, però això suposava que havíem de constituir-nos legalment, com a associació, amb uns estatuts i un NIF...


- I optàreu per aquesta segona possibilitat.

- Efectivament. Des d'aquell moment comptàrem amb el suport de l'Ajuntament, tant de la regidora Carme Corraliza com del batle Rafel Fernández. Ens haguérem de posar a crear l'associació i a sol·licitar-ne la legalització, perquè el temps se'ns tirava damunt.

- En realitat, l'Ajuntament sempre hi ha estat al darrere, de les Festes del Carme.

- Com a les altres festes que se celebren en el municipi, l'Ajuntament hi destina una partida de doblers i, a més, es fa càrrec de l'organització i pagament dels focs artificials.

- I vosaltres teniu cura de tota la resta...

- No només de l'organització. Nosaltres també cercam ajuda econòmica i en espècie, cosa que abarateix molt el pressupost municipal per a aquesta partida.

- I en trobau, d'ajuda?

- S'ha de dir que les Festes del Carme obren quasi totes les portes. En les del 2016, les primeres organitzades per la nova associació, hem tengut més suport que mai. Bars, restaurants, comerços en general, distribuïdors d'alimentació i de begudes..., tothom ens acull amb els braços oberts. Però també hem de parlar de la col·laboració directa de moltes persones, a l'hora de fer menjar o de servir-lo, a l'hora de pintar l'escenari, a l'hora de netejar, a l'hora de servir begudes en el bar... Són moltes mans, moltes hores dedicades a les festes, que no podríem pagar amb doblers. No puc passar per alt, tampoc, la gran predisposició i l'actitud tan positiva que hem trobat entre el personal de Cala Rajada, de Ports de les Illes Balears.

- L'Ajuntament vos dóna total autonomia?

- Absolutament. Nosaltres feim el programa que creim oportú i contractam qui trobam que ha d'actuar en el moll, si és al nostre abast. Ara bé, si fins ara donàvem compte a la Confraria, dels ingressos i despeses, ara ho farem a l'Ajuntament, sense cap problema.

- I si hi ha beneficis, què en fareu?

- Els hipotètics beneficis quedarien per a futures edicions de les festes. Ara bé, de moment tenim un bon quefer per tal de dotar-nos del material i infraestructures. Enguany hem partit de zero, sense paellera, sense olles, sense estris de cuina, sense pintura per a l'escenari, sense el romanent de beguda de l'any passat. Hem pogut tirar endavant geàcies a la Confraria de Pescadors, que ens ha deixat la seva paellera, les olles i els bidons per a la pomada. Ara, tot això ho anirem adquirint. En tot cas, amb l'experiència que tenim, procurarem ajustar el pressupost de manera que no tenguem pèrdues, però també sense que es generin grans beneficis. 

- Molt bé, ara explica'ns com ha quedat conformada la nova Associació Festes del Carme.

- Ha quedat així: jo mateix, Joan Fuster, president; Magdalena Navarro, vicepresidenta; Xisco Campins, secretari; Roger Udina, tresorer; i els vocals Marga Cuart, Toñi Cubreras, Sandra Mallol, Clara Arnau, Yolanda Gutiérrez, Tomeu Álvarez i Dani Marín.

 - És una llista tancada?

- De moment, ens en sortim, amb els que som, ara bé, estam oberts a noves incorporacions, sempre que es tracti de gent que ho tengui molt clar: feina, feina i feina.

- Ens comentares, abans que començassin les festes d'enguany, que la gent no notaria res, perquè, en realitat, no hi havia canvi de persones i que l'organització continuaria amb les mateixes pautes de sempre.

- Sí, i així pens que ha estat. En realitat, tot i la passa a un costat que ha fet la Confraria, a l'hora de fer feina hi ha hagut més mariners que mai, donant una mà en tot el que ha fet falta. I el programa ha voltat entorn d'uns actes molt determinats, els de sempre.

- Bé, sí, hi ha tota una sèrie d'actes que, d'alguna manera, són inamovibles, que la gent espera, i que vendria molt de nou si un any no hi fossin.

- I tant. El pregó, la verbena, el morralla-xop, el pal ensabonat, els focs, les havaneres o, evidentment, la missa en el moll i la processó marítima, són actes que no podem botar-nos. En certa manera, les Festes del Carme tenen una estructura molt definida, de molts d'anys, i així han de continuar.

- Però sempre hi deu haver la possibilitat que es produeixin novetats.

- Clar que sí. En aquesta ocasió, per exemple, hem recuperat un acte que feia bastants d'anys que s'havia suprimit del programa, com és el concurs de barques enramellades. Igualment, vam organitzar la primera jornada de neteja de litoral, en què s'hi va implicar molta gent: departament de Medi Ambient de l'Ajuntament, Club Náutic, Ports de les Illes Balears, Reserva Marina, escoles de busseig... Va ser un dia de neteja, però també de conscienciació de la fragilitat del medi marí i de la necessitat de la seva preservació. I, en l'aspecte lúdic, tornà S'Arrual Jazz Mort, un grup de vells coneguts del moll de Cala Rajada, que feia uns quants anys que no tocaven aquí.

- Parlant del Morralla-Xop Festival, enguany la Companyia Elèctrica Dharma ha deixat el llistó molt alt. No sabem com vos ho fareu, l'any que ve, per a superar això. Com vos arreglau per aconseguir que grups d'aquesta categoria toquin en el moll?

- L'actuació de la Dharma, en el que era el concert de final de gira del 40è aniversari, va ser un puntàs. I això de com ho feim, idò no ho tenc molt clar. Són molts d'anys d'anar de festes, tenim molts de contactes, a la junta hi ha gent que se sap moure molt bé i que té molt de poder de convicció... El fet que siguem un grup sense afany de lucre, que tot ho feim sense rebre cap compensació, també ens ajuda a l'hora de convèncer segons qui perquè véngui a les nostres festes. Evidentment, la D'harma ha deixat el llistó molt alt, però no renunciam que l'any que ve puguem donar una altra gran sorpresa. De moment no puc dir més.

- És que ja estau fent feina en les festes de l'any que ve?

- Ara, la tasca principal és tancar l'exercici d'enguany, acabar de pagar les factures pendents i retre comptes. Però, en les reunions, inevitablement, ja parlam de les Festes del Carme 2017. Sense concretar massa, però sí que començant a posar idees damunt la taula.

- L'aspecte gastronòmic sempre ha jugat un paper important, en el programa...

- Ens agrada cuinar, tenim gent molt bona en aquest sentit. Enguany, per començar, vam fer paella per a 600 persones, a la qual varen ser convidats, un per un, tots els mariners. I en el sopar mariner, el de l'aguiat de bacora, vàrem fer menjar per a 500. Duu una feinada i els beneficis que pugui generar és petit, però la gent ho agraeix.

- La fama de bons cuiners de la vostra gent ha transcendit l'àmbit de les festes.

- Hem arribat a fer paella per a 1.500 persones i ens han cridat de pertot, i sempre hem estat disposats a donar una mà. Hem fet dinars multitudinaris per a les associacions de la Tercera Edat, a la Residència de sa Font de sa Cala, a la Marxa del Tren de Llevant, per al club de bàsquet, per a la Creu Roja (a benefici del tsunami del 2004), i fins i tot a Calvià anàrem a fer una gran paella.

 

- Molt bé, Joan, la nova Associació Festes del Carme ja és una realitat i sembla que aquestes celebracions, amb un passat esplèndid, també tenen el futur assegurat.

- Estic convençut que l'associació té molt de recorregut, és gent relativament jove i amb moltes ganes de continuar. Quan es va plantejar la disjuntiva de fer-nos càrrec de tot, no ho dubtàrem. A mi no em fa gens de por, perquè sé que comptam amb el suport de molta de gent. He quedat admirat de veure la feinada que ha fet tothom. No som exclusivament els membres de la junta, sinó pràcticament tot el poble, qui es fa seves les Festes del Carme.

 

- És així. Per molts d'anys Joan!

 







Foto del mes

 

Horaris C E Escolar