El GOB fa 40 anys i segueix tan jove com el primer dia
"El GOB ha tengut una tasca de denúncia i també una d’educar ambientalment la societat i donar-li a conèixer valors que, tal volta, estaven més amagats i que són la nostra riquesa i la nostra biodiversitat i, per tant, quan la gent ho coneix és quan ho aprecia i ho vol. No només pel paisatge, sinó per tot el que implica: un determinat espai, el litoral, la zona d’interior, tot va vinculat a una biodiversitat i a una realitat natural que, jo crec, el GOB ha ajudat molt perquè la gent conegués i apreciàs"

"Canyamel és un símbol del que no es pot fer. Canyamel estava classificat com a zona urbanitzable. Però el desembre de 2012 li han donat la llicència d’urbanització, quan no tenia cap llicència prèvia".

El Govern ha anat regulant “a la carta” de determinats interessos".

"Els hotelers haurien de ser els primers a defensar territori, patrimoni, paisatge, cultura, mobilitat sostenible..., Mallorca també canviaria en aquest sentit. Però no, els primers que els van fer decrets llei a mida van ser els de la passada legislatura, primer amb en Nadal i després amb na Barceló. Els primers que els van exonerar, els van possibilitar legalitzar les places il·legals, etc. I cada vegada pareix que demanen més i més, i després no fan realment una inversió. És com jugar a un joc molt pervers. La Llei Turística és per als hotelers exclusivament, l’oferta complementària no té cap ajuda ni cap subvenció ni cap privilegi a l’hora de fer reformes. És exclusivament per als hotelers, i uns hotelers que són, en aquest sentit, molt desagraïts amb el territori"

 

Margalida Ramis és portaveu i responsable de l’àrea de territori i recursos del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). No es cansa mai de repetir el mateix. Ho té tan clar que enlluerna a qui l’escolta. Sap tot allò que a la resta se’ns amaga. Potser per aquest motiu desperta alhora sentiments de respecte, admiració i rebuig. L’hem coneguda bé al llarg de les reivindicacions pel tren de Llevant i no te aturall. Quan la resta defalleix i ho dóna per perdut, ella sempre sorgeix i té la força i el coratge necessaris per no aturar. Sempre hi és! Per als amics i per als qui no ho són. Ara és la cara del GOB, una de les associacions ecologistes més importants de tot l’Estat, que enguany compleix 40 anys.

Aprofitam l’aniversari i que l’actualitat de l’ecologisme ara mateix ronda per Capdepera –  a Canyamel, en concret –, per tenir amb ella una llarga conversa. L’entrevista que us oferim a continuació és intensa. No hi trobareu palla. Llegiu-la amb deteniment. Us donarà informació, arguments i recursos per a consolidar criteris al voltant del desenvolupament a Mallorca.

Cap Vermell: El GOB ha iniciat una campanya nova que sota el lema “Mallorca cap al col·lapse. Reiniciar el sistema”, i heu començat amb Canyamel. Per què?

  Margalida Ramis: Nosaltres creiem que Canyamel és un símbol. El que criticam amb aquesta campanya, aquests darrers dos anys i, sobretot darrerament, és el silenci informatiu que hi ha en relació a temes de territori i de medi ambient, perquè n’hi ha d’altres que prioritzen i que preocupen més a la societat, mentre el Govern ha anat fent; és a dir, s’ha anat regulant “a la carta” de determinats interessos. En aquest sentit, per fer-ho, han tocat absolutament tot el panorama legislatiu relacionat amb l’urbanisme i ordenació del territori, no a través de lleis, fins i tot directament urbanístiques, com el cas de la Llei Turística, que és una llei purament urbanística que s’ha impulsat des de competències turístiques, que no hauria de ser possible; ara en tenir el Decret Llei d’en Company, després s’ha de tramitar com a projecte de llei; després hem tingut altres iniciatives com aquesta d’impuls en matèria econòmica per a indústria, energia, de residus, han presentat la Proposta de Llei de Mines, han tocat el pla hidrològic, han tocat la qüestió de residus.

En definitiva, han anat desregulant el panorama legislatiu i, pel que fa a ordenació del territori i urbanisme, està clar que la consigna és donar, una vegada més, una empenta a la destrucció territorial. És a dir, a l’impuls de projectes, llevant-los traves, ja sigui en l’àmbit ambiental o dins la tramitació purament urbanística i que, per tant, hi hagi el màxim de facilitats perquè projectes nous o sobre territoris que en el seu moment el planejament no ha desclassificat, puguin tenir l’oportunitat de desenvolupar-se.

Aleshores nosaltres veiem aquí un greu perill: és difícil ser conscient de fins a on pot arribar l’abast d’aquests iniciatives. Perquè segur que ara no veurem grans grues ni grans projectes molt seguits, en aquesta legislatura, però els veurem. Diguem que han deixat les portes obertes perquè torni a haver-hi una envestida contra el territori, de cara al futur.

I Canyamel sí que és un projecte que ja fa anys que roda, que sempre ha tingut la complicitat política de tots els colors que hi ha hagut. Unió Mallorquina li va perdonar la multa quan se li va obrir un expedient per iniciar unes obres dins un ANEI, el 2007. En aquest expedient l’Ajuntament no va actuar mai, per qüestions de disciplina urbanística, i ara són PSOE i UCAP els que donen la llicència a aquest projecte i promouen aquesta declaració d’interès autonòmic. Per tant, és un projecte que fa anys que roda, però, amb aquest panorama, té òbviament unes possibilitats de tirar endavant que temps enrere potser no hauria tingut.     

CV: Dius a la nota de premsa que és una tramitació plena d’irregularitats.

MR: Tota aquesta qüestió està vinculada a l’espai allà on es desenvolupa el projecte de Canyamel. És una zona que, en el seu moment, quan en el 2007 varen iniciar-se unes obres sense llicència, ho feren damunt una zona que consideràvem ANEI, d’acord amb la Llei d’Espais Naturals. Això va propiciar que, des la Conselleria de Medi Ambient, a instàncies de gent de Medi Ambient, s’obrís un expedient des de la Conselleria. Aquest expedient mai es va resoldre. El varen deixar tancar i, com qui diu, caducar, i encara que no caduca una infracció dins un espai natural protegit, el van deixar morir dins el magatzem d’expedients oberts. L’Ajuntament tampoc mai no va obrir expedient de disciplina urbanística en aquest cas. Aleshores, el 2011, el GOB reiterà la denúncia, dient que en el 2007 es va posar una denúncia, hi va haver una paralització de les obres, però mai no hi va haver una resolució que multàs i obligàs a la restitució dels terrenys a l’estat original. Arran d’aquesta denúncia del GOB, 2011, l’Ajuntament agafa l’expedient i l’envia a Fiscalia perquè consideren que hi ha indicis de delicte penal pel fet d’haver obert això dins l’ANEI. Però, paral·lelament, s’obre tota una discussió, creiem que a instàncies del promotor, per veure si allò eren realment o no terrenys ANEI. I aquí hi ha la qüestió que ha prevalgut: que la Llei d’Espais Naturals de 1991 es va fer amb un mitjans que no són els actuals, que es va fer una línia de delimitació que no era precisa. I que, si hem de precisar els terrenys, en aquells moments, les obres es van dur a terme fora del límit real de la Llei d’Espais Naturals. Hi ha hagut un informe del Consell Consultiu que els ha donat la raó i, a partir d’aquí, han pogut donar la llicència d’urbanització.

Nosaltres creiem que és sospitós, aquest procediment. És com el cas de sa Ràpita, que a través d’una modificació d’errors permet un projecte d’una gran dimensió des del punt de vista econòmic i de superfície. Aleshores, jo estic convençuda que es va fer per tal que aquest dictamen anàs en aquest sentit i no en un altre. I, per tant, tot el que era la denúncia de Fiscalia, l’expedient obert, etc., hagi quedat en no res. Si realment, en el seu moment, hi hagués hagut una actuació contundent, ja que en aquell moment ni es plantejaven que allò no era ANEI, segurament hauríem tingut una multa milionària, per haver infringit sense cap tipus de llicència o haver entrat a destrossar un àrea natural d’especial interès. Ara tenim això, que just el límit de les obres són el límit d’aquest ANEI del Puig Negre.     

CV: El batle diu que aquesta zona mai es va desclassificar. Que els acords que es van prendre eren que es desclassificaven tota una sèrie de zones, encara que tinguessin llicència, però que afectassin zones ANEI, i que aquesta, com que ja tenia la llicència donada, la varen deixar. Això va ser en el Consell de Mallorca.

MR: Estava classificat com a zona urbanitzable. Però ara li han donat la llicència d’urbanització, quan no tenia cap llicència prèvia.

CV: El batle diu que el Consell hagués pogut fer com en altres zones: que es va mantenir com zona ANEI.

MR: Clar, però això també ho pot fer l’Ajuntament, també pot desclassificar, ho hagués pogut fer el Pla Territorial de Mallorca que, de fet, era una de les sol·licituds que feia el GOB. El GOB, cada vegada que hi ha hagut una modificació, o quan es va aprovar el Pla Territorial de Mallorca, va presentar una llista que, entenia, que s’havien de desclassificar, per afectar zones que, qualque vegada, hem denominat “ambientalment sensibles”, ja no pel fet de ser ANEI o propera a un ANEI. És el cas de Canyamel, el de sa Ràpita, que està just devora es Trenc (que és es Salobrar de Campos), i altres urbanitzacions molt vinculades a la Serra de Tramuntana. Aleshores, les tres administracions tenen potestat i competència per poder desclassificar. L’Ajuntament pot desclassificar, però tem les indemnitzacions; el Consell de Mallorca també tem les indemnitzacions; i el Govern, l’any 2008, va desclassificar, i ara la gran excusa de la Conselleria de Medi Ambient, per tornar a impulsar urbanitzacions que estaven oblidades o eren protegides dins la Serra de Tramuntana, és aquesta gran amenaça de les indemnitzacions. Però desconec, sincerament, si a Canyamel hi havia qualque tipus de dret urbanístic consolidat. Jo entenc que no, perquè al projecte d’urbanització li han donat la llicència el desembre de 2012.     

CV: Dins la darrera polèmica que hi va haver, quan en Maties Vallés va fer un article dient que tots els polítics eren iguals, els va posar tots dins el mateix sac, ja que des del PSM deien que ells no havien votat i en Toni Alorda va fer com un recull dient que, des de les Normes Subsidiàries del 86, se contemplava com a zona urbana.

MR: Però això passa en molts d’ajuntaments i en molts de sòls. Tots els ajuntaments, totes les planificacions, si són antigues, tenen superfícies urbanitzables encara per desenvolupar. L’altra qüestió és que interessi i s’entengui que és necessari desenvolupar-les. Nosaltres sovint demanam desclassificacions de zones urbanitzables. Moltes vegades, i ho veiem ara amb el Decret Llei d’en Company, es reactiven algunes d’aquestes “promocions”, i són en espais rurals, en municipis com Consell, Santa Maria, o Llubí, o Maria de la Salut, que són quatre que n’han tocat ara. És veritat que estan en la planificació com a urbanitzables, però no s’han tocat. I per tant, són zones totalment rurals. En aquests moments, té cap sentit des del punt de vista de l’interès general i des de la necessitat del municipi el desenvolupament d’aquests urbanitzables?

Lo lògic seria que, en la primera revisió del planejament, tot aquest creixement que no necessita el municipi es desclassificàs, però darrere sempre hi ha propietaris, normalment amb molt de poder, de fet alguns d’aquests impulsos de noves promocions són de Dracplus, d’en Grande, que té terrenys i els vol valoritzar, a Palma, a Sant Agustí, a Consell. I com els valoritzes? Adquirint drets i consolidant drets urbanístics. Que desprès, més endavant, en el moment que tengui ja una llicència, qualcú vol desclassificar? Bé, jo ja tinc la meva llicència i puc demanar indemnitzacions. Que és el que ha passat en tot el tema de ses Fontanelles. A ses Fontanelles, na Catalina Cirer, abans de sortir i en funcions, sí que ja havia donat una llicència. Aleshores, jugar amb la protecció de ses Fontanelles ha estat més complex. I ens trobam, a dia d’avui, que durant els quatre anys del Pacte de Progrés es va intentar negociar amb el promotor perquè tengués l’aprofitament en un altre indret i no damunt la zona humida. No es va arribar a cap acord i ara continua amb el planejament. En aquest cas sí que hi tenia dret. Però tot i així, a dins ses Fontanelles hi ha dues sentències que diuen que el promotor no té dret a cap tipus d’indemnització perquè ell no ha desenvolupat allà cap activitat i no ha desembossat un duro, per dir-ho de qualque manera. Per tant no hem de jugar al tema de les indemnitzacions. Si s’ha de desclassificar i hi ha una demanda, el Govern, amb els seus serveis jurídics, i tenint en compte prioritàriament l’interès general, ho ha de poder defensar. I ha d’estar disposat a fer-ho, evidentment.

CV: Sí, perquè aquí només ho defensa el GOB. Bé, l’altra cosa que vosaltres alertau, veieu clarament i denunciau és que això és un moviment especulatiu, que no creieu que això sigui ni activar l’economia de la zona ni que tengui perspectives que s’acabi.

MR: A veure, jo crec que ja tenim exemples a Mallorca que aquestes grans promocions, o són molt sòlides o ja no tenen massa sentit en aquests moments. Tenim s’Estany d’en Mas, a sa Vinyola, a Campos, grans urbanitzacions que, en aquest cas, eren d’habitatges, que han quedat totalment desertes. Murs de ciment, l’empresa promotora ha fet fallida, ha desaparegut, l’ajuntament encara no ha assumit ni ha pogut rebre la urbanització, gent que hi viu té problemes d’abastiment de serveis, etc. Aleshores, ja tenim una demostració massa evident que aquest model no funciona. En realitat no respon ni tan sols, crec jo, a aquestes alçades, a un model ni turístic ni territorial. És impuls de grans projectes perquè sí. Perquè se suposa que dinamitzaran l’economia, però que ho faran en el moment de la construcció, bàsicament. Sí que tendran gent que hi farà feina, però ningú et garanteix que sigui gent d’aquí. A la promoció del Jumeira de Sóller, aquell gran hotel de luxe, duien la mà d’obra de fora, perquè els sortia molt més econòmic dur gent de fora i tenir-la malvivint que contractar gent d’aquí, assegurats, etc. Per tant, ningú et garanteix resultats econòmics ni en el moment del desenvolupament. 

CV: Aquí, a la web, es veu que tot el tema de disseny d’estructures i enginyeria mecànica ho fa una empresa que es diu Arub, i és de fora.

MR: Aquestes grans promocions no cerquen, ni tenen cap obligació de fer-ho tampoc, i juguen a buscar el preu més barat, això està clar. Normalment la gent que desenvolupa aquests projectes també és gent que desconeix el territori. Clar que aquí hi hauria la feina dels nostres polítics, de la necessitat d’adaptar el desenvolupament i els projectes a la nostra realitat, a la nostra sensibilitat, també, sabent que un territori insular és molt concret i molt més limitat. I ningú et garanteix que això tengui aquest desenvolupament, i ningú et garanteix que la mà d’obra que agafin després sigui gent d’aquí, tampoc. I, en tot cas, tendràs un impuls de feina en el moment que es desenvolupi, però i després? Tendràs una generació de llocs de feina. No els podríem generar amb altres iniciatives que no implcassin consumir cinquanta hectàrees de territori? Se’m fa mal de creure que no hi hagi alternatives a aquesta realitat. A més, ja està demostrat que, a la construcció, avui tens feina, però no pots plantejar un model econòmic sòlid damunt la construcció. Perquè a la construcció, en un o altre moment, hauràs d’aturar el ritme. Semblava que ara es produïa aquesta aturada de ritme, per qüestions de la crisi econòmica, financera, etc., però el que fan ara és aprofitar la crisi per a facilitar una altra envestida d’aquest mateix model que ja ha fracassat. Per tant, té cap sentit, això? Des del nostre punt de vista, no gaire. 

CV: Dius: és un hotel de 5 estrelles i 142 habitacions, més 55 villas exclusives. És a dir, 9 edificis que s’ajuntaran amb el club de golf de Canyamel...

MR: ...i llavors faran un beach ressort.

CV: Ho vesteixen dient que ho gestionarà Park Hyatt, que és una de les empreses hotelers més grans del món. Una gran multinacional, que és el que pot donar-li credibilitat...

MR: ...o no! Encara et donaré el disgust.  Fa no res, ha sortit a les xarxes socials i al Diario de Mallorca: si analitzes com opera Park Hyatt, veus que en els darrers anys ha deixat de gestionar els tres únics hotels que gestionava a l’Estat espanyol. I, precisament a Andalusia, hi havia una villa també d’aquest estil, que també tenia beach ressort, el golf, una mena de parc temàtic de la zona allà on vas, de cases andaluses, i tot això ha quedat a mig fer. I li diuen el Txernòbil de Màlaga. Han quedat totes les obres a mig envestir, Park Hyatt Andalusia ha fugit. Tenia un vídeo de promoció molt de l’estil del que té de Canyamel, i deixen allò a mig fer. Aleshores, aquesta és la por. Qui et garanteix que la inversió, en aquest sentit, i sobretot quan és una empresa tan internacional, que té una mobilitat de capital brutal, en un moment donat deixi d’interessar-li i acabi deixant el projecte a mig fer, amb la zona ja destrossada? A Andalusia és el mateix tipus de projecte. Ho han deixat a mitges. És brutal! Mirau les fotos! Aquí tenim el Palau de Congressos a mig fer! La inversió no és sòlida en cap cas, en aquests moments i, és clar, tu promous drets, però ningú et garanteix que aquestes inversions s’acabin enllestint en la situació actual. Per tant, quin sentit té seguir donant-los canxa? Qui guanya, amb tot això? Qui especula, amb aquests projectes? Qui ven un projecte amb llicències i sap perfectament que un projecte amb drets urbanístics adquirits és molt més vendible i amb un valor superior, que un que no en té?


El Txernòbil de Málaga

CV: Aquestes 55 villas exclusivas que diuen que costaran 4 milions d’euros, no seran tan exclusives quan estaran en un lloc que no serà exclusiu. Per aquest preu pots pagar una cosa molt més exclusiva realment, i no una villa enmig de 55. Estan a 80 km de l’aeroport, no són damunt la platja..., acabaran sent semi-xaletets o vivendes compartides, o...? 

MR: La pregunta continua essent la mateixa: i així i tot, hi ha demanda per a això?

CV: Bé, si acaben passant l’hotel de 5 estrelles a un de 4 estrelles...

MR: Jo tampoc no acab de veure-li el final idíl·lic del seu vídeo. Veig que iniciaran les destrosses, el projecte d’urbanització està en marxa, falta el projecte d’edificació i construcció;  per a això no tenen les llicències, si no vaig malament, però jo diria que no es fan simultàniament la urbanització i l’edificació, en aquest projecte. 

CV: Van presentar una carretada de documents, a l’Ajuntament.

MR: Crec que només era per el projecte d’urbanització: carrers, vials, enllumenat, aigües... Crec que és lo que han començat ara.

CV: I després han de fer el projecte d’edificació.

MR: Sí, el constructiu. I ara la llei et permet fer-ho simultàniament. Però molts de promotors opten per la primera. I amb això, tens també la possibilitat de quedar-te amb aquestes urbanitzacions que no s’han arribat a consolidar mai, i que són les que va desclassificar la Llei 4/2008: cala Blanca, es Guix, sa Muleta..., tenien les voreres, els carrers, i allò era urbà! I tu dius: urbà de què, si els serveis s’han anat degradant i molts no s’han arribat a consolidar? Per tant, el desclassifiques, no compleixes com a Llei del Sòl. I ara, en Kuhn diu: “No, jo tenia els serveis urbanístics bàsics i per tant era urbà, i com que era urbà i m’ho vares desclassificar em pagues la indemnització. I no és cert. Per tant, segueix havent-hi el joc de l’especulació, i volen cobrar d’una manera o de l’altra.

CV: I el que dieu que això ho va gestionar el que era Director General de Turisme, ara Conseller de Turisme del Govern Balear?

MR: Sí, d’això ens va arribar informació que vàrem treure, crec que va ser el 2011 també, que el que era l’arquitecte director del projecte, era també Director General de Turisme. I recordem que va ser la Direcció General de Turisme, de la Conselleria de Turisme, la que va instar també la declaració d’interès autonòmic del projecte. I aquest senyor va haver deixar de signar els documents del projecte per incompatibilitat de càrrec. Però bé, que deixi de signar no vol dir que deixi d’estar-hi al darrere. Està claríssim: tu pots deixar de signar i seguir fent la feina i després que signi un altre.

CV: I l’interès turístic, per què l’han demanat, si no els feia cap falta?

MR: Bé, és interès autonòmic. Des del punt de vista formal, la tramitació d’interès autonòmic només et redueix els terminis de tramitació a la meitat. Tenien molta presa. Però al cap i a la fi, la declaració d’interès autonòmic és més com un aval polític en el projecte, i nosaltres l’entenem així, de fet. Si han de fer la tramitació ambiental en trenta dies, són quinze. No hi ha tanta diferència. No els fan cap favor. Però sí que hi ha un aval polític demostrat. De fet, la pàgina de la Conselleria de Medi Ambient té els projectes als quals ha concedit l’interès autonòmic, té un mapa i els destaca com a grans projectes d’inversió que han estat avalats per l’administració. Que, evidentment, no posa que és una qüestió de tramitació.

CV: Com creus que quedarà Canyamel? Com afecta, en tant que espai natural, a tota aquesta zona?

MR: Nosaltres creiem que la desfigura. Canyamel ja ha estat ja molt desenvolupada en els darrers anys, però això duplica la superfície urbanitzada de la zona en qüestió de poc temps. A part d’això, tenia un ventall d’atractius molt vinculats al patrimoni natural i, en aquest cas, també al patrimoni etnològic, que tenen un valor afegit que s’obvia totalment. El que destacarà serà probablement aquest nou desenvolupament que, a més, unirà el golf amb la platja perquè, teòricament hi ha un accés i també fan un beach ressort. Al final, li lleva la singularitat a aquest espai. Quan crees una cosa d’aquestes, la sensació és que és un parc temàtic. Vols integrar-te però, és com si fessis un còmic de la realitat. Ho comentava amb un naturalista que ve sovint i deia que Canyamel “era de manual”: des del punt de vista de biodiversitat d’habitats, la zona d’es Puig Negre era un exemple de llibre. I se l’han carregat, i amb aquest projecte, encara més. Ens deia que hi havia un niu d’esparvers aquí devora... Clar, des d’aquest punt de vista que ni es plantegen conèixer i, per tant, des del desconeixement, se’l carreguen. Era un lloc idíl·lic de diferents habitats i la seva singularitat.  

CV: I el tema de ser un lloc de pas d’aus migratòries, això també ho pot afectar?

MR: Segurament. En el moment que tu entres a modificar d’una manera tan bèstia l’hàbitat, generes canvis en els hàbits dels ocells. Jo no sóc cap especialista i d’això n’hauria de xerrar amb gent que ho coneix, però jo crec que és inevitable. Es poden adaptar, però també poden no adaptar-se i fugir. Això sí que és difícil de preveure.  

CV: Enguany fa 40 anys del GOB. Enhorabona. Com veieu que ha anat evolucionant la població i la conscienciació ambiental a Mallorca? Quin paper creieu que heu tingut i heu de tenir de cara al futur?

MR: Des del punt de vista de sensibilitat social, crec que hi ha hagut una evolució a partir del coneixement. El GOB ha tengut una tasca de denúncia i també una d’educar ambientalment la societat i donar-li a conèixer valors que, tal volta, estaven més amagats i que són la nostra riquesa i la nostra biodiversitat i, per tant, quan la gent ho coneix és quan ho aprecia i ho vol. No només pel paisatge, sinó per tot el que implica: un determinat espai, el litoral, la zona d’interior, tot va vinculat a una biodiversitat i a una realitat natural que, jo crec, el GOB ha ajudat molt perquè la gent conegués i apreciàs. És una tasca que, molt sovint, va paral·lela amb la denúncia: en el cas de ses Fontanelles mateix, denuncies que hi ha un projecte d’urbanització, perquè hi ha una zona humida que té tos uns valors, una biodiversitat, una espècie que està en perill, etc, i per tant, a través d’aquesta denúncia també la dónes a conèixer. Jo crec que, amb això, ha fet que la societat s’apropiàs d’aquests valors, els sentís coma seus i els defensàs. Les grans mobilitzacions que hi ha hagut pel territori, impulsades pel GOB i per altres moviments més locals, demostren que s’ha produït una apropiació d’aquests valors, que la gent se’ls ha fet seus, els ha sentit com a seus i els ha defensat. Aquesta és la part més guapa de la feina del GOB. Ha estat dura en determinats moments, perquè les lluites contra projectes urbanístics, contra grans inversors, contra sectors que tenen molta capacitat de pressió, mai són fàcils, però crec que, en perspectiva, probablement és la part més gratificant.  

CV: I no és molt esgotadora, la faceta d’estar denunciant tot el temps?

MR: Sí, però..., o sigui, és dur. Jo crec que la feina del GOB en general és dura. Però sempre fas feina amb una finalitat, que jo crec que mai no l’has de perdre de vista, que és preservar allò que realment és preciós. I, per tant, tenim la part positiva, la possibilitat, ja sigui des de l’àmbit del voluntariat o en el nostre cas, amb la sort que tenim també de poder-hi fer feina de manera remunerada, de mantenir aquesta Mallorca que ens fascina. Ja ho vàrem fer en un vídeo, fa uns anys, mostrant que hi havia la Mallorca que malmeten i la que ens fascina. Fer feina per a aquesta Mallorca és un privilegi, des de l’àmbit del voluntariat, i per això el GOB té tantíssima gent que hi aboca hores i hores i dedicació i temps. És cert que després d’una lluita, d’una campanya, la gent es desgasta; i la feina en sí desgasta. Però sempre vas tribant factors positius, i d’altres que tal vegada et baixen els ànims, però sempre hi ha el suport social, el reconeixement, i crec que també els èxits que hem pogut anar guanyant com a moviment social, i tot això et va retroalimentant per tal de poder continuar. 

CV: S’ha de dir que moltes de les vostres accions han acabat amb èxit.

MR: Moltes, sí. També hi ha fracassos, però, probablement, és una sensació una mica paradoxal. Perquè, a vegades, tens la sensació que no ha acabat de funcionar, quan veus com està, per exemple,  el litoral de Mallorca en determinats espais, quan veus aquestes urbanitzacions fantasma com han quedat, quan veus el sòl rústic ple de casetes, moltes vegades il·legals, amb la seva piscina. Quan veus això i la generalitat, i només et fixes en aspectes negatius, dius, a lo millor, com a model, no hem pogut acabar de fer suficient força perquè aquesta realitat no s’hagi produït. Però, d’altra banda, penses: què hauria passat si no hagués estat pel GOB? Probablement seria molt pitjor. D’aquí, aquesta sensació paradoxal; si només et fixes en allò que s’ha generalitzat, el model territorial és expansiu, molt consumidor de territori, i ha fet necessàries grans infraestructures: carreteres, aigua, energia... Sempre s’ha anat per damunt de la capacitat de càrrega de la població. I potser encara no hem fet la suficient força per evitar que això fos així. I el GOB també té aquest paper, d’anar frenant, en determinats casos guanyant i, per tant, paralitzant, i en altres, senzillament, esmorteint determinats impactes.

CV: A la comarca de Llevant hi ha el tema del tren, l’electrificació d’alta tensió, ara heu fet un comunicat de les cabres del Parc Natural...

MR: El tema de de la línia d’alta tensió és el més dur. Respon al fet que Red Eléctrica creiem que està a punt de privatitzar-se o en l’intent de privatització, i està estimulant o tractant de fer inversions amb doblers públics, perquè encara és una empresa estatal pública i, per tant, forçant que la inversió la faci l’administració pública i que després es pugui privatitzar aquesta empresa. I creiem que això és el que justifica aquest intent de la línia d’alta tensió de Llevant, que finalment s’ha avortat, i opten per potenciar les línies actuals, o la proposta d’ara de segon cable que ens connecti amb la península. Red Eléctrica està impulsant inversions ara, i s’ha d’anar alerta perquè moltes no estan ni previstes ni a la planificació energètica.

El tema del tren crec que sí que el sentim com un fracàs, en aquest moment, perquè són molts anys de lluita, una lluita que s’ha sentit, en determinats moments, que aconseguíem guanyar. Per això, probablement, ha estat més fort haver de veure que amb uns arguments molt tristos i falsos s’ha obviat la inversió, no s’ha lluitat tan sols per la inversió de Madrid que estava prevista i, per tant, s’hi hagués pogut destinar. Tot estava molt iniciat i ha quedat a mig fer. De fet, és un altre zombie d’aquests, perquè moltes de les obres estan en mal estat i les veurem com un recordatori del que mai va poder ser. Després, aquesta opció de via verda que tens la sensació que acaba de matar la possibilitat que el tren, qualque dia, pugui arribar a Llevant. L’esperança no es perd mai, però en aquest cas, el més dur d’aquesta lluita és tenir la sensació que l’havíem guanyada, com societat, i que després s’hagi fet aquesta passa enrere.  

    

CV: Tu veus que, en qualque moment, a Mallorca sigui possible viure sense tenir cotxe?

MR: Ens agradaria poder-ho dir. En aquest moment et diria que no. Perquè no només depèn de política de mobilitat, també depèn de política territorial. Perquè quan generes la necessitat de desplaçament és quan ubiques determinades infraestructures, centres comercials, quan segueixes permetent i fins i tot afavorint el que es coneix com rururbanització, la possibilitat de fer habitatges en sòl rústic, o generes la possibilitat de més activitats econòmiques, que és el que fa en Company, a través de totes les lleis que està tocant, facilitant noves activitats econòmiques dins el sòl rústic. Mentre es vagi generant aquesta dispersió d’usos, necessitaràs el vehicle privat, perquè una xarxa de transport públic no pot tenir aquesta capil·laritat. I, a més, un altre inconvenient és que la política de carreteres va totalment al marge de la política de mobilitat. Per tant, no és només un problema de mobilitat, primer es fan les carreteres i llavors les polítiques de mobilitat s’adapten a les carreteres existents o projectades. I no a la inversa: hauries de tenir un projecte de mobilitat i després veure amb quin mitjà cobreixes les determinades necessitats. A vegades serà el tren, a vegades serà el bus i a vegades serà el cotxe. A partir d’aquí hauries de generar el pla de carreteres, i aquí es fa a la inversa. Per tant, és carreteres, és mobilitat i és ordenació del territori. I cap de les tres va en el sentit de confluir cap a una minva de la necessitat del transport privat. L’únic que, en aquest moment, està minvant en el transport privat és la realitat econòmica: cada vegada costa més tenir un cotxe i cada vegada costa més la benzina, i això és el que limita la gent a l’hora de cobrir les seves necessitats, perquè també s’han reduït línies de bus, a la Part Forana, a Ciutat, etc. Per tant, ni les polítiques tendeixen a afavorir el transport públic per poder prescindir del cotxe a Mallorca, ni la realitat del dia a dia. I després suma-li la qüestió turística, el turista que ve a Capdepera necessita un cotxe per arribar perquè no té altra opció per venir, a no ser un taxi que li pot costar un ull de la cara. Aquest el veig un tema realment complicat, perquè requeriria, primer, revisar aquestes planificacions amb un objectiu comú, i després fer-les realitat, i no seria qüestió ni de dos, ni de cinc ni de déu anys capgirar la tendència actual. 

CV: Al president de l’Associació Hotelera, que deia que la passada tampoc no havia estat una gran temporada, que només havia pujat un 3% respecte a l’any anterior, li demanàvem si era normal que no hi hagués cap hotel a Cala Rajada que fes cap tipus d’obres de remodelació o de millora. Ara que hi ha doblers, tothom faria obres i reformes en un context econòmic normal, però no hi ha ningú que faci res. Què passa? Estan acabant de sucar la llimona i se’n duen els doblers a fora? 

MR: Els grans hotelers fa estona que inverteixen a fora i no tenen cap interès d’invertir aquí. Ara ha sortit el projecte d’interès autonòmic de Melià, allà a Magaluf, i ja veurem també com acaba aquets projecte. Però fa molt de temps que inverteix a fora. Aquestes grans companyies hoteleres fa molt de temps que tenen els interessos a una altra banda i promouen el mateix model d’aquí, quant més, millor, però per a mi, en altres indrets. Això en Macià Blázquez i en Joan Buades ho tenen bastant estudiat. Barceló també. Totes aquestes empreses, que són d’aquí, no han reinvertit en el territori, ni mai li han fet una contraprestació pel  que han rebut del territori, i encara els hem de donar les gràcies per haver donat feina a la població. És una situació molt perversa. Sempre dic que si tenguéssim els hotelers d’aliats, que haurien de ser els primers a defensar territori, patrimoni, paisatge, cultura, mobilitat sostenible..., Mallorca també canviaria en aquest sentit. Però no, els primers que els van fer decrets llei a mida van ser els de la passada legislatura, primer amb en Nadal i després amb na Barceló. Els primers que els van exonerar, els van possibilitar legalitzar les places il·legals, etc. I cada vegada pareix que demanen més i més, i després no fan realment una inversió. És com jugar a un joc molt pervers. La Llei Turística és per als hotelers exclusivament, l’oferta complementària no té cap ajuda ni cap subvenció ni cap privilegi a l’hora de fer reformes. És exclusivament per als hotelers, i uns hotelers que són, en aquest sentit, molt desagraïts amb el territori.

Tema de la importació de residus: estic segura que ells ho veuen amb mals ulls, però no en faran cap manifestació pública, d’això. Hem tingut reunions i hem intentat que es posicionassin, no ho han fet! I si Mallorca hagués tengut un posicionament ferm del sector hoteler, com el va tenir contra l’ecotaxa, probablement la importació de residus hauria reculat. Perquè és el sector turístic! Al Spiegel ressaltaven que era una mala imatge que una illa que és destinació turística se dedicàs a importar residus i a cremar a la incineradora, era una mala imatge turística. Però els hotelers d’aquí no es van manifestar públicament, i bé que ho havien fet contra l’ecotaxa. Els hotelers han canviat el discurs, i també ho han fet els polítics: la sostenibilitat, el territori, els temes ambientals i el consens són les grans paraules que omplen la boca a tothom. Però la realitat està diametralment oposada! Amb el tema del Club Nàutic del Molinar, si senties el posicionament de pros i contres, tothom volia la sostenibilitat del projecte, la seguretat, que la barriada del Molinar mantingués la seva realitat. I tots entenen que amb el seu projecte ho poden fer! És incompatible, des del nostre punt de vista. Però des del seu, tergiversen el discurs per poder fer servir les mateixes paraules que fas servir tu per defensar una cosa que és indefensable des d’aquesta perspectiva. Justificar-la per qüestions econòmiques, que et creuré, i diguis que els amarraments de grans eslores són l’única manera per a possibilitar la inversió i després de vendre’ls. Són els teus vertaders arguments per defensar el projecte, però no em xerris de sostenibilitat i que ho fas per millorar la qualitat de vida del barri. És molt pervers aquest discurs.

CV: Llavors es vanaglorien que són ells els que han tombat ses Covetes.

MR: Tanta sort que la gent té una mica de memòria, que tenia clar qui era que va posar el seu patrimoni personal per defensar ses Covetes. Perquè és cinisme pur. El discurs el tenen totalment tergiversat i són cínics quan defensen aquestes qüestions. En Company ja ho havia dit, que era el PP qui ho havia tombat i que ningú els havia de donar lliçons a ells.

CV: I, tornant al tema de Canyamel: el fet que el batle acompanyi en Toni Mir al Consolat per fer-se la foto...

MR: Això respon al seu discurs de “nosaltres afavorim la inversió, i crear llocs de feina...” I molta gent encara ho veu bé. La feina dels polítics és donar suport a l’inversor privat. Això és, realment, de jutjat de guàrdia, que un batle vagi al Govern a defensar els interessos d’un promotor! Tu defenses els interessos del teu municipi, no del promotor! Però ho confonen, ho confonen en el discurs i ho confonen en l’acció! I la gent ho accepta, que és el pitjor. A tu et sorprèn o et pot escandalitzar, però molta gent ho veu com una cosa súpernormal! I ells ho donen com a carta de presentació: “jo don suport a aquest projecte”. Haurien d’estar empegueïts de donar suports a aquets projectes.


Novembre 2011

CV. Bé, moltes gràcies per aquesta lliçó pràctica de pragmatisme ecològic. Ha estat un vertader plaer enriquir-nos amb la vostra saviesa i el vostre convenciment.

Gràcies per la vostra feina al llarg de 40 anys. Sou un referent per a Mallorca i per al moviment ecologista. Molts d’anys! Ànims i força. No podeu defallir, sou una necessitat social. I als nostres lectors els convidam que, si estan d’acord amb aquests plantejaments, que es facin socis. Són més de 5000! Un col·lectiu independent que lluita per  respectar, conservar i preservar el patrimoni natural de Mallorca, aquell que ha meravellat tants i tants de visitants, i alhora fomentar els valors i els principis ecològics de sostenibilitat a tots els nivells.

I si us ve de gust: Feis-vos socis:




.