"Déu salvi la Reina
al seu règim feixista
que et va convertir en imbècil
en una potencial bomba atòmica.

Déu Salvi la Reina
que no és un ésser humà
i no hi ha futur
Anglaterra està somiant"

Amb aquesta lletra, els Sex Pistols varen arribar al número 1 l’any 1977. Si ho haguessin publicat ara a l’Estat espanyol i el protagonista de la lletra hagués estat Felip VI, serien a la presó o exiliats a Bèlgica, com Josep Miquel Arenas. Valtònyc ja fa 4 anys que viu fora de Mallorca simplement per cantar, per expressar-se.

L’any 1976, el govern britànic va crear una llei que eximia a Isabel II de donar explicacions sobre les seves inversions. Segons Forbes, la fortuna oculta de la Reina ronda els 100.000 milions d’euros. També és de sobres conegut que la reina fa ús dels nombrosos paradisos fiscals que encara hi ha al planeta. La fortuna que va fer Juan Carlos I fent de Rei es calcula en 2.000 milions. És clar que quan va tornar a Espanya de la mà del dictador Francisco Franco, va venir amb una mà davant i l’altra darrere. L’emèrit només va tenir 39 anys per poder robar des del tron, en comparació als 70 de la monarca britànica.

En el que sí que guanya per golejada l’emèrit és en escàndols. A la reina Isabel li han vengut tots per part de fills com ara l’abús sexual de menors del príncep Andreu, un cas tancat després d’arribar a un acord amb la víctima. El nou rei, Carles III, sempre estarà unit a aquella conversa amb Camila en la que es convertia en un tàmpax i a l’accident mortal de lady Di, fets que van deixar tocada la corona. Veurem si l’emèrit acaba jutjat a Londres pel seu assetjament a Corina. En tot cas, sembla que a Gran Bretanya, a diferència d’Espanya, un rei pot ser jutjat per infringir la llei. Ja veurem.

Als 90 vaig viatjar a Kènia, colònia britànica durant 68 anys. Sopant a un hotel vaig escoltar la conversa d’uns britànics referint-se despectivament als kenians i dient que mai no se’n sortirien perquè eren curts. Del mal i l’espoli fet pels britànics en època del regnat d’Isabel II, amb tortures com la castració i camps de concentració on passaren fins a 150.000 kenians, ni una paraula. I és que el regnat d’aquesta dona també està tacat pel colonialisme, com el de l’emèrit i Felip VI. M’imagin a dos hidalgos madrilenys (sabíeu que a Madrid els rics no paguen impost de patrimoni entre d’altres avantatges que fan de la capital del regne un autèntic paradís fiscal?) dient el mateix dels illencs: «No se’n sortiran mai». Efectivament, amb l’espoli fiscal que pateixen els països catalans, ens en sortim de miracle.



Miquel Piris