inici

Cap Vermell

Justificació del Premi Cap Vermell 2012 a "ses Madones de Sa Llata"

Els premis Cap Vermell sempre han tengut la mateixa finalitat: reconèixer una trajectòria cultura, esportiva o social, desenvolupada de forma individual o col·lectiva, de la qual la societat gabellina n’ha estat beneficiada.





L’arrelament de la indústria domèstica de l’obra de pauma a Capdepera és proa coneguda; molts dels que sou aquí n’heu estat protagonistes i, uns altres, en som testimonis.

Els orígens de l’obra de pauma són tan llunyans que es perden en el temps. Es diu que és una artesania d’origen àrab, però es pot afirmar que és molt més antiga; segurament iniciada en el període pretalaiòtic, més de 1000aC. De l’època musulmana no en sabem res, però en el s. XIII, poc després de la conquista catalana, ja es feien cabassos, és a dir, senalles de pauma i també capells; una manufactura regulada des del poder però de poca importància econòmica, segona la historiadora Margalida Bernat. El recordat Antoni Gili ens deia que l’any 1424 ja es feies estormies. Més tard vendrien les sàrries i les beaces, una oferta destinada a la producció agrícola i forestal, controlada i comercialitzada pel gremi dels traginers. La primera meitat del s. XIX desaparegueren els gremis i els nostres antics traginers, tot i conservar el nom, es convertiren en moderns comerciants.

Inicià aquesta nova època en Joan Moll Amorós Guergori i, darrere ell, en Toni Fuster Ranxer, que obrí el comerç de la plaça del Sitjar l’any 1868; Bartomeu Servera Piricus i altres. La clau de l’èxit fou oferir uns nous productes per al consum urbà: senalletes amb o sense tapadora, graneres i graneretes, bomboneres, bressos i tota una col·lecció d’obra ben acabada i ben presentada que satisfeia les necessitats de la població urbana, principalment, a Barcelona.

Entorn a 1950, els traginers del magatzem de Can Garreta recollien, setmanalment, uns vuit viatges de carro d’obra de pauma. L’any 1962 hi havia 328 cases d’Artà que venien la llata a traginers de Capdepera. L’any 1977, a La Palma encara hi treballaven 10 persones. El darrer traginer va ser en Jaume Sancho Niu, que conservava una dotzena de clientes.

Els premis Cap Vermell sempre han tengut la mateixa finalitat: reconèixer una trajectòria cultura, esportiva o social, desenvolupada de forma individual o col·lectiva, de la qual la societat gabellina n’ha estat beneficiada.

El desenvolupament de la indústria de l’obra de pauma ha estat una tasca col·lectiva, fruit del treball de tot un poble, on els majors han ensenyat els més joves i on les millores i innovacions han estat compartides. Tot i això, hi ha coses males d’entendre, com la destrucció dels arxius de La Palma, que foren cremats a Artà fa uns anys. Si desitjam un futur per a l’obra de pauma hem de recuperar el seu sentit col·lectiu i el caire popular d’aquesta artesania tan nostra.


L’any 2000, amb la celebració del 700 aniversari de la fundació de Capdepera, es donaren a conèixer les Madones de la llata. Aleshores ja no hi havia traginers i, pràcticament, no es feia llata. Aprofitant l’esdeveniment sortiren al carrer a treballar l’obra de pauma i, des de llavors, no han faltat cap any al Mercat Medieval, on han mantingut oberta una paradeta. Aquesta presència al carrer, lligada a la recuperació de l’obra de pauma és una primera fita de les Madones de la Llata que aquesta nit volem remarcar.

L’any 2005, impulsat per l’Ajuntament, se celebrà l’Any de la Llata. Es feren moltes activitats, com la creació d’una exposició permanent de la llata, situada a la casa del Governador del Castell, en la qual les Madones de la Llata aportaren peces que hi romanen exposades. Es va elaborar una exposició itinerant sobre l’obra de pauma, acompanyada de peces de llata, que va recórrer una vintena de municipis de les Balears i altres de la península, com Mas de Barberans, Lugo i Tenerife. Les Madones també organitzaren vetleries i participaren a tallers de llata per a les escoles.

Una fita que cal qualificar d’històrica fou l’exposició EstormiArt. Les madones de la llata confeccionaren més de cent estormies que altres tants artistes plàstics illencs convertiren en obres d’art. L’Associació “Voluntaris de Mallorca” canalitzà els beneficis econòmics de dita exposició per destinar-los a un projecte solidari a Guatemala, realitzat durant els anys 2008, 2009 i 2010.


Les Madones de la Llata, amb la seva experiència i domini de la confecció d’obra de pauma, han treballat i creat noves peces de consum que satisfan la demanda dels actuals mercats. Entre aquests nous productes hi ha ornaments, com les arracades, complements per a la indústria hotelera i altres objectes de disseny; algunes comandes s’han exportat a l’estranger.


Per tot això, els nostres lectors han decidit concedir el Premi Cap Vermell 2013 a les Madones de la Llata.

 



Foto del mes

 

Horaris C E Escolar