Una vegada més ens trobam en aquesta renovada fascinació que ens produeixen dues de les més antigues expresions artistiques: la dansa i la percussió.
Sempre sorprenent.
Propostes arriscades que sols es poden fer des del domini més complet del cos i els instruments. Però també de l'escena, la il·luminació. El temps i els espais volen que l'espectador s'impregni d'unes sensacions noves i agradables. I de fet ho aconsegueixen.
Comença l'espectacle al rebedor del Centre Cap Vermell per, posteriorment, entrar a un auditòrium on la platea s'ha converetit en un macro escenari envoltat de cadires.
Els ballarins dansen a peu de públic. Una proximitat que, lluny d'incomodar, et fa sentir més proper l'espectacle, més teu. Com a punt de participar-hi.
Llavors, ritmes i danses. Solos, parelles, dobles parelles..., recolliment i explosions..., jocs de llums i ombres. T'adones del plaer dels colors, dels sons, del ritme, del moviment, i ho assaboreixes dolçament i lenta.
Un espectacle sobretot estètic, coherent. De recerca, ja ho diu el seu títol.
Sonen les marimbes. La sensació és tan agradable que voldries que no acabàs.
En definitiva, un plaer per als sentits a partir d'una treballada posada en escena que descobreix un nou ús de l'auditòrium.
Aquí en teniu un tast. Si el tornen a fer, on sigui que el facin, no us el perdeu.
