Diumenge, dia 2 de Febrer de 2025, es dugué a terme al Teatre de Capdepera, la representació de Taula italiana, amb el col·loqui final amb les actrius i els dramaturgs. A l’obra, quatre actrius representaren un enfrontament dins la professió del teatre amb el seu rerefons tèrbol. Les desavinences cobren forma en un text que posava sobre la taula l’excessiva competitivitat dins el món teatral, que pot esdevenir fins i tot un enfrontament personal. La taula italiana és una mena d’aquesta posada en escena per a la lectura dramatitzada. 

Primerament, comentar que hi havia una senzilla decoració en blanc, amb l’atrezzo d’una taula i unes quantes cadires, que bé servien per ambientar una oficina com per representar una escena funerària. L’energia de les actrius es transmeté en cada una de les escenes, a dos nivells: les dues actrius que volen fer una nova obra, amb el material d’un director que presentà les seves darreres voluntats en el desig de dur a terme una obra, amb les actrius veteranes. L’obra cobrava interès a mesura que s’anava desenvolupant, amb escenes, on el conflicte era abocat sobre la carrera professional d’aquestes actrius, àvidament representades per Ann Perelló, Aina Frau, Alba Flor i Esperança Font. 

Seguidament, el conflicte esclata i els insults esdevenen desgarradors, mentre que el batzac és suportat per les altres dues actrius qui intenten posar terra al damunt i seguir endavant en el desenvolupament de la funció, però els draps bruts surten fins al desenllaç final, on la sororitat les agermanarà i les durà a bon port. El teatre dins el teatre és la matèria primera d’una obra escrita a quatre mans pels dramaturgs David Mataró i Rafael Gallego. Ambdós creadors comentaren al col·loqui final la complexitat de finançar una obra i com el pes de les escenes escrites és repartit independentment per obtenir un guió, resultat final satisfactori. 

Finalment, l’energia de les escenes, a bon ritme i amb tints que podien recordar l’obra de Michael Frayn, Pel davant i pel darrera, on l’escena, allò que veu el públic és allò que passa entre bambolines, per anar in crescendo mentre es crea una tensió dramàtica que esclata a cada moment. El director fou Sergio Baos, que diuen que hi era al teatre, tot i que va haver de marxar, com una de les actrius, perquè tenien un altre “bolo”. El resultat és una obra amb bon treball textual i entretinguda i divertida, que agradà al públic en general. Els gabellins gaudiren de valent en un dia de pluja, d’ un bon plat La taula italiana!

A la propera sessió gaudirem amb l’obra lorquiana Bernarda del director Bernat Pujol, tot un mestre!

Joan Cabalgante i Guasp