inici

Cap Vermell

El Club de lectura i El retrat amb Dorian Grey

Tertúlia al voltant d'un clàssic de la literatura universal



Divendres dia 16 de març de 2018, el Club de lectura de la Biblioteca de Capdepera va fer una tertúlia sobre
El retrat de Dorian Gray, de l'arxiconegut autor irlandès Oscar Wilde (1854-1900). No va ser de les xerrades més nombroses, però el tema va ser prou interessant, per congregar uns lectors fidels i encuriosits.


En principi, i com és habitual, la bibliotecària va fer una extensa introducció sobre l'obra de l'autor que habita en els estants de la Biblioteca Pública de Capdepera, i que esperen que algun àvid lector els descobreixi. D'una banda, la presentació d'Oscar Wilde, va donar a conèixer un personatge controvertit i polèmic, que qüestionà la moralitat de l'època, on l'homosexualitat estava mal vista, en un Londres de principis de segle. La seva vida bohèmia i excessiva va ser qüestionada i jutjada. Aquests aspectes biogràfics potser no haurien d'influir en la lectura de la seva obra, però ho fan, perquè la seva visió de la vanitat reflectida en Dorian, el personatge principal de l'obra llegida, forma part del punt de vista de l'escriptor. Així doncs, alguns lectors demanaven si l'escriptor es representat pel pintor Henry o pel model Dorian; la veritat és que tal vegada en els dos, perquè l'art es pot entendre des de diferents punts de vista.

Ara bé, una altra problemàtica seria la moralitat de l'obra i la crueltat del protagonista quan critica la seva al·lota actriu. Després de recriminar-li que ha fet un mal paper, ella no pot assumir el desencís del model i es suïcida. La desgràcia sembla no importar a Dorian, o si més no l'oblida aviat. D'altra banda, algun lector va recalcar que el llibre no mostra una crítica de la societat de l'època, sinó més bé que en fa una pinzellada descriptiva que alimenta el relat.

Seguidament, es va parlar de la prosa del llibre, per alguns massa cargolada, i per altres carent de sobrietat, amb gran patiment de mancança de senzillesa. La seva retòrica no va agradar a tots per igual. Tampoc el plantejament de la història, tot i que es podria interpretar com un corpus per a la realització d'una base teòrica per a una teoria estètica. No s'ha d'oblidar que el principi de segle encara està representat pels ideals romàntics, fonament del Modernisme, on allò que és inútil, és bell. En la corrent estètica d'un autor anterior de Wilde, com es Edgar Allan Poe (1809-1849), que és present a la seva obra El corb, comenta que la millor manera d'entendre la bellesa és a partir de la mort d'una dóna bella, fet que pot ser qüestionat des d'un punt de vista moral. També el fet que el quadre, fos l'objecte desitjat, per on passa tota la joventut del protagonista, on queden pintades les ferides de l'experiència vital, on la vanitat porta a voler ocultar la veritat. Les frases que apareixen a l'obra, gairebé com cites eleven a l'autor al pòdium dels Nobel de Literatura: com si fossin twits moderns, com a cites que es pengen al Facebook, han estat soterrades en les golfes de la història.

Finalment, el sopar va arrodonir un vespre literari i, tot i que no era pròpiament temàtic, sí que tenia un cert aire mallorquí i londinenc amb el brownie i les panades que anunciaven la Quaresma. Per la finestra, em va semblar veure una ombra, com la del protagonista de la novel·la, que havia sortit del retrat. Anunciava el proper autor que el club llegirà: Césare Pavese, paraules majors. Abans però passarà pel club un dels autors de les obres completes de Maria Zambrano, serà dia 20 d'abril. Hi estau tots convidats.

 

Qui va ser Oscar Wilde?

Oscar Wilde neix a Westland Row, Dublín, Irlanda el 1854 i mor dia 30 de novembre de 1900. Escriu, entre d'altres obres La importància de dir-se Ernest,   El ventall de Lady Windermere ,   Un marit ideal,  o Salomé, una obra protagonitzada per Sarah Bernhardt i prohibida a Londres.

El seu pare era metge i la seva mare lluitadora i nacionalista, el 1881, apareix el seu primer llibre de poemes.

El 1890 escriu el retrat de Dorian Gray, en sis mesos a petició del seu editor. Dorian Gray es dedica a viure una vida de passió absoluta. Aquesta novel·la és un exemple d'estètica decadent, beu també de l'esteticisme corrent artístic anglès que defensava que l'art només existia per a l'exaltació de la bellesa, per sobre de la moral i de les conductes socials. Wilde aprofita la novel·la per criticar la doble moral com també és el cas de Dr. Jekyll i Mr. Hide de Stevenson.



Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:










Tercer sector:
“L’acció social en marxa”










Horaris C E Escolar