inici

Cap Vermell

Antònia del Río participa a l'exposició "La revolució és una ficció"

Espigolant la premsa hem vist que es tracta d'un gran projecte col·lectiu, a proposta de Joan M. Minguet, on es pretén fer un assaig en el marc d'una exposició (és això possible?) que mostra com la paraula i el concepte REVOLUCIÓ ens ha estat robat, l'usa tothom i des de tot arreu, i no sempre amb el contingut de revolta, d'insubmissió que la paraula i els fets havien tingut.

 

Joan M. Minguet Batllori, l’ideòleg del concepte ‘banalització de la cultura’, situació que viu bona part de la cultura actual al país, ens proposa una exposició sobre la idea de revolució i la seva banalització al llarg de la segona meitat del segle XX. Alhora, ens ofereix una mirada revolucionària a partir del treball d’una llarga llista d’artistes visuals, alguns dels quals són noms consagrats i uns altres són artistes poc coneguts. I, tanmateix, no se sap qui és qui, perquè una de les condicions del projecte és que s’amagui l’autoria, tensió revolucionària, posant al mateix pla tots els artistes participants.

L’exposició La revolució és una ficció. La ficció és una revolució, es pot veure a l’espai Barra de Ferro de l’escola Eina fins dissabte vinent, dia 25 de novembre. Com ens explica el comissari de la mostra, Joan M. Minguet Batllori, la idea va néixer a partir de la seva col·lecció de cartells, que tenen en comú la paraula ‘revolució’, que hi apareix d’una manera explícita. Posats un al costat de l’altre, s’evidencia com la paraula ‘revolució’ ha perdut el seu sentit primigeni.

La revolució es dilueix, però hi ha revolucionaris, gent amb voluntat de transformar les coses. Potser la FICCIÓ és un camí per a fer-nos més revoltats? Té raó un cartell històric quan diu que "El arte es un arma de la revolución"?

Entre els ‘artistes, crítics, escriptors, estudiants, mestres, gent interessada per la cultura… artistes tots, doncs’, diu Minguet, hi trobem: Vicenç Altaió, Nora Ancarola, Hèctor Aspano, Montse Badia, Xavier Bassas, Vicky Benítez, Laura Benítez, Harold Berg, Quelic Berga, Rafel G. Bianchi, Yaiza Ágata Bocos, Jordi Boldú, Roberta Bosco, Goretti Cajide, Àlvar Calvet, David Caño, Alán Carrasco, Josep M. Català, Antònia Del Río, Gonzalo Elvira, Hamed Enoichi, Joan Fontcuberta, Marina Garcés, Alexandra García, Maria Garganté, Daniel Gasol, Lídia Gilabert, Ainize González García, Eulàlia Grau ,Òscar Guayabero, Núria Güell, Manuel Guerrero, Jessica Jaques, Clara Laguillo, Abdó Martí, Núria Martín Esteban, Cesc Martínez, Enric Mauri, Antoni Mercader, Pau Minguet, Joan M. Minguet, Helena Minguet, Montserrat Moliner, Frederic Montornés, Anais Muñoz, Antonio Ontañón, Levi Orta, Antonio Ortega, Jordi Pagès, Aimar Pérez Galí, Oriol Pibernat, Arnau Puig, Esther Pujol, Diego Rey, Ricard Ripoll, Jordi Rocosa, Valentín Roma, Txema Romero, Joana Romero, Aureli Ruiz, Montserrat Sánchez Trullols, Ramon Sicart, Francesc Torres, David G. Torres, Pere Vicenç, Mercè Vila i Ester Xargay.





Antònia del Río explica a Vilaweb la seva proposta:

" Proclames de Llibertat: Antònia del Río. Artista visual.

En l’accepció actual, el terme revolució és una aportació catalana a la terminologia política universal: s’encunyà en català en el segle XV, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les revolucions dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s’aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d’aquí que el terme, en la nova accepció, passà a l’italià (historiografia italiana del segle XVII), i d’aquí arreu.

Tot i que el terme revolució significa canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat. En geometria, la revolució dels cossos, al igual que en astronomia, implica una rotació, per tant un moviment, però que acaba en el mateix punt d’inici.

En aquesta imatge m’apropio de dos exercici de geometria per pensar sobre l’ aportació catalana a l’ús de la paraula i la contradicció entre el canvi profund i el tornar al mateix punt. En el primer, incorporo una proposta fictícia: pensar una indumentària propicia per a la revolució. En el segon, cada forma es relaciona amb una línia que la genera. Les línies podrien ben ser les ideologies…

Els cossos de revolució. Antònia del Río. 2017.Proposta per a l’exposició La revolució és una ficció. La ficció és una revolució, comissariada per Joan M. Minguet. EINA Espai Barra de Ferro, Barcelona (2017)."
 


Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:
























 

Horaris C E Escolar