inici

Cap Vermell

Figueres i figues. Història, simbolisme. Receptari




Un gran llibre
d'Esperança Llabrés
que edita Documenta Balear
i l'Associació Cultural Cap Vermell


«La figa per ser madura 
 ha de tenir tres senyals: 
 clivellada, secallona 
 i picada de pardals»
 






L'autora

Maria Esperança Llabrés Terrassa (Son Servera, 1961) és llicenciada en filosofia i lletres en l’especialitat d’història de l’art per la Universitat de les Illes Balears. Compagina la seva feina com a restauradora de mobiliari antic amb una tasca docent en el mateix sentit a l’Escola d’Adults de l’Ajuntament de Capdepera. Va participar en el programa Això és mel d'IB3, Un paner de figues. Cap. 102.
 
Imatge inserida 2
El llibre
 
Des de l’alba de la civilització, l’estreta relació que els humans han tingut amb les figueres i les figues ha estat tan simbiòtica que arbre i fruita han deixat una forta empremta a l’Àsia sudoccidental, a la costa mediterrània i en altres regions del món.
A més de les consideracions botàniques que els lectors hi trobaran, aquesta obra és sobretot un recorregut històric que abasta des de l’origen del cultiu de la figuera fins a l’actualitat, i una font d’informació sobre la importància agrària, econòmica, cultural, mèdica i terapèutica, culinària i simbòlica que les distintes espècies del gènere Ficus –Ficus carica, Ficus religiosa i Ficus sycomorus– han tingut per a la humanitat.
Perquè les figues no solament han estat un aliment de subsistència per a la gent pobra en moments d’escassesa i en zones on el cultiu de cereal era difícil, sinó que en la majoria d’aquests pobles l’arbre i la fruita han transcendit des d’un àmbit purament sensorial o físic fins a un llenguatge universal simbòlic d’ideologies religioses, culturals o metafísiques.
Així, a les Balears, la figuera no solament és un dels arbres més característics del paisatge rural, sinó que la figa ha estat aliment bàsic de la pagesia d’antany i del bestiar oví, cabrú i, sobretot, porcí. El profund arrelament de les figueres i les figues s’hi manifesta, per exemple, en nombroses expressions lingüístiques.
La darrera part del llibre és una compilació de saboroses receptes personals amb la figa com a ingredient principal o com a acompanyament, en general d’elaboració senzilla, que en darrer terme pretenen donar valor a la utilització d’una fruita tan rellevant per a la supervivència del nostre poble, tan emblemàtica de la nostra cultura i de la nostra gastronomia i, al mateix temps, tan universal.
 




Montserrat Pons i Miquel Sbert diuen del llibre en la seva presentació conjunta:

El llibre Figueres i figues. Història i simbolisme. Receptari, abans del receptari, és un compendi de ciència ficària elaborat des d’una consideració de molts dels aspectes plurals que presenten les figueres i les figues.

L’autora ha volgut explicar amb detall (i rigor) els caires que, a criteri seu, són imprescindibles per conèixer amb una certa profunditat allò que han suposat les figueres i les figues per a una gran part de la població mundial al llarg de la història i a l’ample de la geografia. Això sí, sense deixar de banda que, els cercles concèntrics tenen un centre que és casa nostra: la visió que es presenta és des d’una perspectiva global, però amb un centre neuràlgic que són les Illes Balears.

Els plats ficaris, il·lustrats amb unes fotografies adients són una conclusió excel·lent de la proposta d’E. Llabrés i una manifestació de la interiorització, del respecte i de l’amor que sent l’autora envers aquesta fruita del paradís (de tants paradisos). Les receptes mostren un camí, una via ben atractiva per a la recuperació de la figa com a producte habitual de la dieta nostra. La imaginació de la cuinera que ens fa veure la versatilitat gastronòmica del producte és un dels valors més remarcables d’aquesta proposta que, feta sense cap pretensió de professional de la cuina, presenta un panorama ben engrescador per a una societat com la nostra que, massa sovint, sembla romandre aliena al que són els seus elements constitutius més essencials.

Cuina, cultura, tradició, innovació, conreu de l’amistat són ingredients de la personalitat de l’autora d’aquest autèntic devocionari de les figueres i de les figues d’Esperança Llabrés. Figueres i figues. Història i simbolisme. Receptari és un llibre extens amb moltes facetes. Estructurat en una gradació que tot partint d’aspectes generals sobre els Ficus i les figues, gradualment apropa l’objectiu als trets que configuren la realitat La seva proposta, ja ho hem apuntat, és un acte de culte a una fruita que es vehicula a través de la cuina feta amb afecte i naturalitat, un acte d’estimació envers el símbol que apassiona l’escriptora amb una força que ens transmet als lectors apassionats.

El llibre vol ésser un estudi de caràcter divulgatiu, que, a més del que s'ha dit anteriorment, repasa les opinions, punts de vista i escomet la importància agrària, econòmica, cultural, mèdica i culinària que el tema ficari ha tingut per a distintes personalitats: agrònoms, pensadors, poetes, escriptors, pintors, filòsofs, metges, cuiners i fins i tot governants, en diferents àmbits geogràfics i culturals i en diferents moments històrics.

El llibre consta de 368 pàgines,  i explica 95 receptes de cuina. El pròleg l'ha realitzat coralment dos grans experts: Montserrat Pons i Miquel Sbert.

És una edició de Documenta Balear i l'Associació cultural Cap Vermell amb el suport de l'Ajuntament de Capdepera i Son Servera.


 

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar