inici

Cap Vermell

"Som lletjos, però tenim la música ..."

La música i les paraules de Cohen boirejaren el castell en una nit màgica



Tothom ho sap que Leonard Cohen és un poeta  que canta, un cantant que escriu,....així s'anunciava un concert de petit format on un quartet de luxe ens submergí en una atmòsfera màgica on les paraules resonaven con si te les diguessin a cau d'orella....i el castell es convertí en un món que et transporta, on l'imaginari de cada un és capaç d'arribar, però et transporta.



Un bell escenari ple de gom a gom on tothom estava prou còmode. Les portes de la capella obertes aportant un fons difós amb l'Esperança al cap davall i una lleu reverberació que feien més profètiques les paraules.



I tot just anava d'això. De paraules, de la visió poètica d'una societat que s'ensorra....de una música dolça que fa que les paraules sien més penetrants, més certeres, més convincents...



No faltaren les cançons més emblemàtiques de l'autor que va morir en novembre passat. Susanne, Halleluya, Chelsie Hotel,....així com les seves reflexions... 

"No cal ser pessimista ni tenir esperança"
 
"Encara estic convençut que res no canvia, per a mi és important actuar com si no ho sabés"


"Amb el poder mantenim una relació ambigua: sabem que si no existís autoritat ens menjaríem els uns als altres, però ens agrada pensar que, si no existissin els governs, els homes es abraçarien". 
"Hi ha una esquerda en tot, així és com entra la llum". 
"La poesia és només la prova que hi ha vida. Si la teva vida s'està cremant bé, la poesia no és més que la cendra ".



"Una dona observa el seu cos intranquil·la, com si fos un aliat poc fiable en la lluita per l'amor". 
"L'home sol es defineix amb el significat de la dona i la dona amb el significat de l'home"
"L'amor no té cura, però és l'única cura per a tots els mals"



Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.

I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.....



Quatre cracks escènics: Marta Marco, Ernest Villegas, Montse Vellveí i Marc Serra. Marta Marco amb el violoncel i la veu més alta, en Marc Serrahi posa la guitarra que ressona com una simfònica. Montse Vellvehí i Ernest Villegas es cuiden de la interpretació dels texts i cançons amb les seves avellutades veus. Fan fàcil allò que és més difícil arribar al cor.
I el públic,...el públic fou hipnotitzat des del primer vers i despertà d'un somni enmetzinat per la dolça i pausada poesia de Cohen.



A tots se'ns va fer curt. Millor així. Un concert que quedarà al record.

"Well never mind, we are ugly but we have the music"-

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar