Aquells que executin o escoltin jazz tenen l’infern assegurat, el jazz és satànic, incita al pecat. A la Rússia soviètica s’encunyà el rodolí  “
kto liubit jazz, rodiny prodást” (qui estima el jazz trairà la pàtria), ergo en Josep Oliver Trombó,  en Miquel Gayà Trombó, en Sergi Sellés Piano, en Woytek Sobolewsky Contrabaix i en Salvador Font Bateria, i tots el que han assistit al concert Boneology, exceptuant  el cronista, que hi comparegué complint amb l’estricte deure professional imposat pel cap de redacció, estan en pecat mortal i, a més, no son bolxevics. Es pot estar en millor companyia?
 

Excepcional concert homenatge als trombonistes Jay Jay Jhonson i Kai Winding Chresten per part d’una formació liderada per Gayà, que ha fet les delícies del públic aquest diumenge vespre al Teatre Municipal, a canvi de set euros, si pagats anticipadament, cinc.
 

El so dels trombons, aquestes trompetes que s’acurcen i s’allarguen, ha omplert el teatre de conegudes peces de blues i jazz com "This Could Be the Start of Something Big", “Side by Side”, “Blue Monk”, “Lament” o "Georgia on My Mind", fins arribar a fer ballar na Kim Novak i en William Holden a “Picnic”. Extraordinari.

Aquí teniu unes petites pinzellades del concert:

 

Els músics:













Buc Pons