Diumenge 20 de març de 2016, a les 20: 30 del vespre, a l'esglèsia de Cala Rajada, la coral Sol Naixent, va fer un concert gratuït, promogut per la regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Capdepera.
El concert va començar a l'hora convenguda. Entre els assistents hi havia un nombrós públic estranger, concretament alemany, que ocupà els primers bancs, aquest pic encoixinats per a l'ocasió. Alguns portaven el programa de mà, on es podia veure una imatge del moll de Cala Rajada i el repertori de les cançons. L'acte durà una hora aproximadament.
Una vegada col·locats els membres de la coral, que anaven vestits d'etiqueta els homes i les dones de rigorós negre amb una moradenca i preciosa estola, començaren el concert sota la direcció de Pep Llull. Encetaren el recital amb Pàtria, segons alguns, un himne a Mallorca de Dª Marria Sabater Gerli, de l'any 1886, que sonà potent i compacte, amb uns carants de veu prou notables. La segona peça va ser Salió de Jamaica, una havanera que ens transportà a les tavernes de port, a les càlides aigües del Carib, mentre despedim als navegants que marxen rumb a Espanya, a Torrevieja, cap a aquelles salines que gairebé sempre foren el seu punt d'arribada. La tercera peça va ser també una havanera, estil que Sol Naixent està acostumat a cantar, també va servir perquè el grup sonàs de cada vegada més unit i harmònic.
Quan executaren el tema Enamorat de tu, hi va haver una davallada del concert, el tema en qüestió no havia de representar cap dificultat pel director i la coral, però li fallaren el ritme i l'entonació. Pep Llull va aturar en aquest i en una altra ocasió els components, això ho atrubuïm a la gran exigència d'aquest veterà director, que amb una ferma decisió feia entonar, primer les dones i després els homes, cada vegada que havien de començar una nova cançó. El tema, que solen interpretar altres corals, del que coneixem la interpretació del I can't help falling in love with you d'Elvis Presley, entre d'altres, va ser ben escollit i de totes maneres no es pot negar l'esforç per incorporar al grup un tema tan proper al jovent i a tot tipus de gent, i no sempre les peces escollides surten totes bé. Un punt d'inflexió va ser la interpretació de Edelweis, tema que també dominà la coral i que cantà per un auditori entregat, sobretot, en aquesta cançó alguns turistes, que si sentiren identificats.
Després, seguiren altres temes, com Zarabanda, El río de la luna, Barcarola, o Era una flor, una altra havanera, aquesta vegada cantada en castellà que emocionà al públic, tant com el següent tema: Cala Rajada, un clàssic en el repertori d'aquesta coral, que porta molta experiència i que concert rere concert, persisteix en portar l'esperança del cant mariner i de les cançons nostàlgiques al públic Cala Rajada, en una esglèsia on resplenien a la llum de les làmpades el grana i el verd turquesa del retaule principal. La darrera peça va ser Oda a la alegria, en castellà, lluny d'aquella versió de Miguel Ríos, allà per l'anys 70, que Waldo de los Ríos arrenjà i dirigí per a ell, que va vendre 10 mil·lions de còpies en tot el món, i que va arribar a ser nº1 en les llistes d'èxit d'Estats Units, Alemanya, França Itàlia o Regne Unit, més propera a l'últim moviment de la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven. És una crida a la humanitat del planeta, un xiuxiuex que va ser important per a totes les cultures, i un alè a la solidaritat entre totes les persones.
En definitiva, un concert que va fer passar una estona agradable als assistents i que rubricà una conforme direcció de Pep Llull i una digna interpretació dels components de la coral. Esperam que segueixin amb la veu alta i l'harmonia del mar en cada concert que ens ofereixin.
