Magnífica interpretació per una magnífica comèdia.



En Bernat aprofita que la seva dona, la Josefina passarà un cap de setmana amb la mare per organitzar una nit de passió amb la seva amant, la Sussi.  
Pero una inoportuna telefonada posa en alerta a la Josefina que ara ja no vol partir. També estava convidat en Julià, gran amic de la parella, i a més a més amant de la Josefina...

I aquí comencen els embulls amb la complicitat interessada de la Susana, cuinera contratada que ara farà d'amant, fillola o lo que sigui segons convingui a uns o altres, completen el sextet una "modelasso" rossa que veu com li coloquen un davantal per que faci creure que és sa cuinera i per arredonir la vetllada apareix la Peggy, la parella rockera i trenca-cames de la Susana. 



Un festival d'excuses i mentides i a veure qui es creu a qui.

Molt encertada l'elecció den Jeroni Morey d'adaptar i dirigir una gran comèdia (aquí titulada La Granja) den Marc Camoletti. Aquest autor francés és un mestre del vodevil, de la seva ploma han sortit obres que per més anys que passin no perden frescor ni actualitat. 



L'obra que aquest cap de setmana hem vist a Capdepera es una adaptació de l'original "Pyjamas pour six" que fora dels escenaris de parla francesa es coneguda com "Don't dress for dinner ", o lo que es el mateix: No et vesteixis per sopar. 



Una comèdia hilarant a on les infidelitats, els embolics i les mentides, sobretot les mentides, s'apoderen de tot l'escenari. Un puzzle teatral a on l'engany s'imposa de principi a fí. 



En Marc Camoletti més que escriure un guió aconsegueix una ingeniería argumentativa molt desenvolupada en la que no pasa un minut en que les mentides, els canvis de personalitat o els giros en la trama no provoquin una rialla.



Un argument molt elaborat i un ritme "in crescendo " que obliga al espectador a estar sempre molt atent a la trama i a no perdre detall de lo que es diu.

Tot i que aquesta comèdia es ja de per si magnífica, si no té el suport de uns interpretes que li sàpiguen donar vida l'invent es quedarà en res.



Una peça com aquesta, tan intensa, requereix de part dels actors d'una concentració absoluta per tal de que el ritme, a estones frenètic, no decaigui mai i que la trama es faci comprensible tot i que de vegades les situacions són ben embullades.

I aquí podem dir que la proba va ser superada i amb nota, quasi dues hores de magnífiques interpretacions com ho exigeix una obra també magnífica.

Enhorabona al director per la seva elecció i per la seva bona mà guiant aquesta comèdia, i als actors per el seu bon fer damunt l'escenari.