Xavi Núñez dirigeix la companyia gabellina en “El pavelló N.-6”



Aquest passat dimarts, passàrem pel Teatre Municipal, on poguérem assistir a un dels últims assaigs d’”Es Mussol”, abans que el proper cap de setmana posin en escena “El pavelló N.-6”. Es tracta d’una obra segons textos d’Anton Txèkhov, dels quals – i d’altres qüestions – parlàrem amb el seu director, Xavi Núñez. De tothom és coneguda la línia del grup teatral de Capdepera, d’anar experimentant amb nous directors cada vegada i a més de cercar professionals a l’hora d’agafar les regnes d’una nova posada en escena.

Diguem que Xavi Núñez és un actor format a l’Institut del Teatre de Barcelona que, a més, en la seva trajectòria professional està fent incursions en la creació de textos i en la direcció, com és el cas que ens ocupa. En referència a “El Pavelló N.-6”, cal aclarir que no es tracta d’un text que el seu autor (amb obres tan reconegudes com “L’oncle Vània”  o “L’hort dels cirerers”) escrivís per al teatre, sinó d’un dels nombrosos relats curs que va escriure aquest metge rus en els 44 anys que va viure. Què anam a veure, aleshores?

- “El pavelló n.-6” podríem dir que és l’espina dorsal de l’obra que podrem veure. A partir d’aquest relat i amb el seu personatge central – el metge – anirem explorant altres personatges d’altres tants relats de Txèkhov, que podríem dir que en constitueixen les vèrtebres. Trobar obres per a molts de personatges, en què tots ells tenguin un pes específic, no és fàcil. És per això que he cercat aquesta fórmula. Quan ens hi posàrem, jo vaig arribar amb porcions de feina feta, però les hem anat completant a mesura que ha passat el temps i d’acord amb els actors.

- Sí, però aquests textos dels quals has partit, són eminentment narratius. Com ho has fet per a traslladar-los a l’escena?

- Efectivament, no ha estat senzill, perquè les descripcions de Txèkhov les he hagut de traslladar a uns diàlegs que en respectassin l’esperit. I a més, he hagut de mirar que tot donàs una impressió unitària i no la de sis esquetxos esparsos i sense connexió. Txèkhov creà aquests textos i jo els he recreat per a l’escena. Crec que ens podrem adonar que la Rússia de Txèkhov, de finals del XIX, no queda tan lluny de l’Espanya actual.

- Tu ets un professional, inicialment format com a actor. Com ho dus, treballant amb un grup amateur?

- Professionals o no, a l’hora d’encarar un muntatge el que cal és l’actitud. I l’actitud de la gent d’”Es Mussol” és totalment professional.

- En aquesta obra tu assumeixes la doble tasca de dirigir i d’haver dramatitzat uns textos no teatrals. Com et sents, escrivint teatre?

- Jo com em sent millor és actuant, però he anat fent incursions en la creació de textos, i també m’hi sent a gust. Jo, en tant que actor, sé des de dins quines coses funcionen i per això potser m’és més fàcil escriure. Com a director, he de dir que amb “Es Mussol” estic disfrutant. Pel que fa als actors, per experiència, crec que em puc posar en el seu lloc, entendre les seves dificultats i aportar-los solucions.

- Enmig de la crisi, com diries que es troba, el món del teatre?

- Com tot. En el nostre cas, ens hem de reinventar i cercar solucions imaginatives. Com tothom sap, està agafant molta força el format de microteatre, com una alternativa molt interessant. Ara bé, el teatre, essencialment, s’ha de fer damunt un escenari, en un recinte tancat. I no fa falta realitzar grans produccions per aconseguir resultats dignes.

- Moltes gràcies, Xavi. Que vagi molt bé, el proper cap de setmana.

- Moltes gràcies a vosaltres.
Diguem, per tancar aquesta conversa, que el que vam poder veure de l'assaig, "El pavelló n.-6" fa molt bona pinta. Vaja, que ens atrevim a recomanar-vos-el.