Un llibre imprescindible per conèixer de primera mà els testimonis de tants lluitadors i lluitadores, la majoria ja desapareguts, que continuaren en la lluita per la democràcia, per recuperar les llibertats, a la vegada que lluitaven per una nova societat que pogués superar les injustícies, la pobresa, que vivien.
Al pròleg del llibre, l’autor David Ginard Féron ens diu:
"El present volum aplega la transcripció d’un conjunt d’entrevistes enregistrades amb homes i dones, activistes polítics i socials que varen viure en la joventut i/o en l’edat adulta el període històric comprès entre la proclamació de la Segona República i el primer decenni de la dictadura franquista a les Illes Balears. Les converses foren realitzades entre 1989 i 1992 a diverses localitats de l’arxipèlag, de la Península Ibèrica i de Cuba. L’objectiu dels enregistraments era recopilar informació oral de testimonis directes d’aquells esdeveniments, dins el marc d’un projecte de recerca relatiu a la història del moviment obrer balear entre 1936 i 1948."
Per tant ens trobam amb una recopilació de quaranta entrevistes , de les quals quatre corresponen a dones, de persones de les quatre illes, que visqueren el període històric dels anys trenta, la II República, l’aixecament militar, la Guerra Civil i les primeres dècades de la repressió franquista posterior.
En David Ginard també ens aclareix el mètode emprat:
"Les entrevistes foren projectades des d’un plantejament, hegemònic des de fa molt de temps dins la historiografia política i social, que propugna la interacció i complementarietat de les fonts orals amb les escrites. Així, i malgrat el sentit equívoc que genera l’expressió història oral, el recull de testimonis no s’entén com una pràctica autònoma dins el quefer historiogràfic. Més aviat, es propugna un enfocament caracteritzat per la incorporació d’aquests materials en la reconstrucció del passat, amb un tractament metodològic específic, i entenent-los com una categoria més dins el conjunt de documents de tota mena amb què compta l’estudiós del passat recent per a la seva interpretació. Com és sabut, el punt de referència bàsic -i del qual ens sentim, en certa manera, deutors- el constitueix la tasca desenvolupada a Gran Bretanya des del decenni dels cinquanta del segle XX pel moviment de la Workshop History.
Aquest grup d’historiadors marxistes heterodoxos es va comprometre en el seu moment amb una recuperació de la història social de la classe obrera, que inclogués elements tals com les condicions de vida, les relacions de gènere, els llenguatges, les cultures militants i les tradicions específiques; un ambiciós pla de treball que, difícilment, podia ser enllestit sense recórrer de manera molt singular a l’experiència vivencial dels testimonis directes. L’àmplia difusió a l’Europa continental de l’obra d’historiadors d’aquell corrent, com Paul Thompson -autor de l’emblemàtica guia The voice of the past (1978)-, contribuí a popularitzar l’ús d’aquesta tècnica, que es difongué a l’Estat espanyol sobretot arran de l’obra pionera de Ronald Fraser, Recuérdalo tú y recuérdalo a otros (1979)."
És un llibre que recupera la veu de persones que visqueren aquells anys difícils, amb les seves paraules, una veu que ens conta, les dificultats, la misèria, les pors que dominaven els anys més negres de la postguerra.
Un llibre imprescindible per conèixer de primera mà els testimonis de tants lluitadors i lluitadores, la majoria ja desapareguts, que continuaren en la lluita per la democràcia, per recuperar les llibertats, a la vegada que lluitaven per una nova societat que pogués superar les injustícies, la pobresa, que vivien.
El llibre ha estat editat per Documenta Balear, en col·laboració amb l’Ateneu Pere Mascaró, a la seva col·lecció "Menjavents" núm.100. Està dedicat a l’amic Llorenç Noguera i Tomàs, un dels protagonistes.
David Ginard FéronÉs historiador. Doctor en història per la Universitat de les Illes Balears (1997). S’ha especialitzat en l’estudi del moviment obrer i l’època franquista. Entre els seus llibres destaquen La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948) (Col. Menjavents núm 1, 1991), L’esquerra mallorquina i el franquisme (Col. Menjavents núm 12, 1994), L’oposició al franquisme a les Balears (1936-1975) (Col. Quaderns d’Història Contemporània de les Balears núm 7, 1997), L’economia balear (1929-1959) (Col. Qd’HCB núm 18, 1999), Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942) (Col. Plural núm 1, 2000), Les Baléares sous le régime franquiste (2002), Matilde Landa. De la Institución Libre de Enseñanza a las prisiones franquistas (2005), L’època contemporània a les Balears (1780-2005) (juntament amb Miquel A. Casanovas, Col. Qd’HCB núm 50,2006) i L’exili balear de 1939 (Col. Qd’HCB núm 58, 2008). Ha coordinat, juntament amb Margalida Capellà Represión política, justícia y reparación (2009. També ha coordinat Dona, Guerra Civil i franquisme (2011), Dona i lluita democràtica al segle XX (2012). La seva darrera obra a Edicions Documenta Balear: Treballadors, sindicalistes i clandestins (2012).
índex de l'obra
