La companyia Cacahuète, de França,
posa en escena un enterrament
tan esperpèntic com divertit
 

La família d'aquesta Catalina Flaquer que va voler venir a morir al seu poble, ha arribat a Cala Rajada per a enterrar-la, però trobar el cementeri se'ls converteix en una missió gairebé impossible. S'ha de dir que els membres d'aquesta família són personatges poc convencionals, capaços, per moments, d'oblidar-se completament de quin és el seu objectiu. Deambulant pels carrers del poble, amb el taüt d'aquí cap allà, converteixen el carrer Elionor Servera en un caos circulatori (una mica més, sí això és possible), i les terrasses dels voltants són llocs que consideren adients per fer una aturadeta i descansar una mica. Enmig de la desesperació, se'ls passa pel cap deixar el taüt dins un contenidor, però s'ho repensen i, per fi, arriben a l'església... que està tancada! Finalment, absolutament desorientats, amb un cementeri que no són capaços de trobar, decideixen que la mar pot ser el millor destí per a la seva fúnebre càrrega.

Teatre de carrer, transgressor, irreverent, provocatiu i... divertit, hilarant, impossible. La gent, en nombre modest al principi, va anar engreixant la comitiva a mesura que aquesta avançava, davant l'estupor de molts dels clients de bars i restaurants, o dels simples passejants i conductors que a l'horabaixa del dimarts es trobaren amb la "festa". Implicació total per part de la que, finalment" va ser una nombrosíssima família, que acompanya Catalina Flaquer fins al seu últim destí: la mar de Cala Rajada.

Cacahuète ens va fer un bon regal i, veient-ne la posada en escena, entenem per què aquest espectacle es passeja arreu del món. Menció a part mereixen alguns actors locals (Nicole, Xisco, Biel...), absolutament decisius i totalment entregats als seu paper.