Clucar els ulls uns instants, asseguts ben al mig de qualsevol redol de foravila, tacats de sol o de pluja, tocant la terra amb els peus.
I obrir-los pausadament, entre un silenci decorat amb cants d’ocell i qualque nigul que besa el paisatge, sense poder precisar amb exactitud el lloc concret on ens trobam: Mallorca, Catalunya, Sicília, Sardenya, Provença, Creta.
I, humits els ulls, olorar profundament qualsevol herba. Aixecar-nos d’en terra. Caminar lentament quatre passes fins que ens topem amb un petit reducte: un camí, una paret o un arbre que ens indiqui on som. Això és la mediterraneïtat.
Damià Huguet



L'amic Pere Cortada ens ha remès aquestes precioses fotografies del camp emboirat acompanyades d'un bell fragment de Damià Huguet. Les boires matutines són habituals en el Pla de Mallorca, de vegades amb una gran densitat. Ell, a peu de prat, amb les sabates humides per la rosada, descobreix la història d'aquest ametller que viu després d'haver-li mutilat el tronc principal, espera silent les calmes de gener per tornar a florir. 

Pere, gràcies!. T'enyoram!