inici

Cap Vermell

Emmirallat Nàutic

La 33a Fira Nàutica de Palma, corresponent a 2016, incloïa una exposició de súper iots (Palma Superyacht Show).

En realitat, però, es tractà més d’una exposició de iots de mides descomunals a la qual s’hi varen afegir expositors d’embarcacions d’esbarjo de mides més discretes i de material accessible també a butxaques més petites.

Les embarcacions de grans eslores a Espanya estan regulades sota pautes de la marina mercant i ja no formen part d’aquelles consideracions nàutiques que, qui ha tingut ocasió de navegar en un bot de rem o en un veler de mides discretes, arribaria a comprendre. No, els súper iots no són d’eixe món, diria en Raimon.

A finals dels vuitanta qui escriu va tenir oportunitat de començar a fer-se camí professional en el sector de la nàutica d’esbarjo. Reparant embarcacions va tenir ocasió de contactar amb un pintor de vaixells (salutacions Roberto, si tens oportunitat de llegir aquestes línies) que, quan la pintura no li quedava tan brillant com ell considerava que havia de quedar, la refeia de dalt a baix. La humitat i la temperatura ambientals, la temperatura del buc de l’embarcació, el vent, la pols i altres factors alteraven l’aspecte final de l’acabat. En aquells temps, un veler de 50 peus (uns 15 metres) impressionava a tothom. I la pintura s’aplicava a l’aire lliure.

Ja fa uns anys que els súper iots ronden pel món. El de la foto és una embarcació de motor d’una eslora de... què importa l’eslora! No, en realitat el que importa és que llueixi allà on es trobi. Per això serveixen els iots descomunals, per lluir i per fer negocis. A diferència d’anys enrere, els súper iots es pinten en unes naus perfectament climatitzades per tal que no hi hagi defectes en els acabats i, així i tot, se n’hi troben. La pintura d’aquesta embarcació és de color blau fosc encara que sembli impossible de creure veient el reflex que mostra la fotografia. La pintura d’aquesta embarcació té nassos de costar diverses desenes de milers d’euros entre material, mà d’obra i preparatius diversos. I això qui ho paga?

La 33a Fira Nàutica de Palma ha estat més una exposició de iots de mides descomunals que una fira nàutica com la podem entendre la majoria dels mortals que tenim la sort de viure en aquestes terres i en aquestes condicions tan privilegiades. A la Fira Nàutica de Palma, les embarcacions de mides més discretes, aquelles que entenem d’esbarjo, eren les que realment destacaven entre la gran massa d’artefactes de marina mercant exposats. Artefactes assequibles només a unes poques butxaques que aglutinen immenses fortunes i que, quan se’n cansen d’una de les seves joguines, la posen a la venda i se’n fan una altra de diferent. “Bé, així donen feina a més gent” es justifica i consola algú. Dilluns, davant d’un veler de més de 25 m d’eslora, una persona comentava a qui li acompanyava: “aquest no, el color blau del damunt no m’agrada” potser sense pensar que el color blau li podien canviar per un altre a triar d'una carta de colors infinita.

Si tots els súper iots, aturats en múltiples marines com les de Mallorca, es destinessin a acollir refugiats, potser tornarien a ser d’eixe món.

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar