SOMRIURE AMB LA GRAMÀTICA
De tots els ex- que som, he estat i seré, n’hi ha pocs que em facin tanta d'il·lusió com el d’exalumne de Joan Melià. El doctor de la Universitat de les Illes Balears i ex director general de política lingüística es va jubilar, però mai no ha deixat el terreny de joc. Per mostra un botó: ha presentat el llibre Somriure amb la gramàtica, on el professor fa un repàs exhaustiu a les diferents parts de la gramàtica, amb clau d’humor, però no un humor qualsevol, sinó el del senzill acudit.
I dic senzill, però no ho és tant, perquè l’acudit, el limerick anglès si voleu, té una estructura profunda que es digna d’anàlisi, fet que aprofita Melià per a realitzar en aquest llibre. En ell indaga sobre els mecanismes del llenguatge que interfereixen en el sentit de l’acudit i fan que el ressort del somriure pugui sortir i provocar l'esbotzada del lector, espectador o oïdor. Sigui com sigui, el professor porrerenc s’ha esmerçat en la tasca de contar-los i fins i tot a la presentació que li va fer Antoni Riera a can Lliro de Manacor (una de les moltes que ha fetes en la seva gira insular), va dur un extensíssim grapat de fitxes on els duia escrits per evidentment contar-los. He de dir que se’n sortí bastant bé en casos com el següent:
En un examen:
― Professor, les faltes compten?
― No.
―¡¿No?!
―No, no compten. Descompten.
L'ambigüitat, el doble sentit, el joc de paraules…tot compte alhora de fer riure, però atenció: cal no sortir de les regles establertes i considerar les relacions del llenguatge alhora de plantejar l’acudit: homonímia i polisèmia, clixés lingüístics, noms propis…i un llarg etc. d’aspectes gramaticals que Joan ha sabut sintetitzar en aquest llibre tan curiós, on cada capítol és una petita píndola que fa que es pugui llegir de forma lleugera sense que sigui gens farragós.
D’altra banda, el llibre també es una recopilació dels acudits que el professor ha pogut contar a les seves classes durant la seva dilatada carrera i alguns d’amics i col·laboradors seus. El resultat és envejós, car el material acumulat es considerable i ho lliga perfectament amb la manera d’entendre la gramàtica. No debades ell n'és un expert en el tema, en som testimoni de les seves classes de Sintaxi catalana.
Finalment, el llibre s’ha escrit des d’una intenció de ser clar i entenedor, fet lloable si considerem la complexitat de la temàtica. La seva empremta queda palesa en el transcurs dels textos que ha elaborat per a l'ocasió. Si més no, es tracta de fer atractiva i simpàtica una matèria que aparentment és més bé tot el contrari. La serietat no desapareix alhora de realitzar les explicacions més tècniques, però l’acudit (recercat de nombroses fonts) manté tota la seva gràcia i essència. Aquest n'és un altre cas:
― Doctor, el meu fill no vol menjar peix. ¿Per què el podria substituir?
― Provi amb un gat: el peix els sol agradar molt.
En aquest acudit la interpretació del significat cobra força i la relació anafòrica es la que provoca la pistonada. Aquests i altres relats d’humor són desmembrats pel lingüista porrerenc i n’extreu tota la seva raó de ser. És per aquest motiu que li devem molt a Joan Melià, no tan sols per aquests bons moments que ens fa passar fins i tot en la perifèria de les seves classes, sinó també per la seva generositat alhora de transmetre’ns tota la seva saviesa. I una cosa més i molt més important: mantenir la moral alta de tots els illencs catalanoparlants, que no es poca cosa. MOLTÍSSIMES GRÀCIES, JOAN!
I per acabar, un altre de retruc:
― ¿Sabies que quan plou a Suècia has d’encendre els llums del cotxe?
― ¿ I com puc saber jo si hi plou o no hi plou, a Suècia?
JCG
__________
MELIÀ, Joan: Somriure amb la gramàtica. Editorial Lleonard Muntaner. Mallorca, 2024.
