La Mecànica i els teatres Principal i de Capdepera coprodueixen aquest procés de creació per al públic familiar

Dissabte dia 6 de desembre, en el Teatre de Capdepera es dugué a terme l’obra «Les petites coses» un projecte adreçat als més petits, però també als més grans. L’estrena gabellina venia a ser un avanç d’una posterior representació que s’ha de dur a terme al teatre Principal de Palma. Tal com anuncià el presentador, el públic assistent, nens en la seva majoria, varen ser coproductors i espectadors alhora.

En principi, cal destacar la tasca d’un grup d’actors espectacular que començaren amb un ball discotequer amb la cançó molt ben intencionada de Boney M “Daddy cool”, que ve a ser una declaració d’intencions i indica un dels destinataris de l’espectacle, les mares i els pares, perquè aquesta obra està pensada per obrir el món dels infants als adults, però també perquè la mateixa quitxalla pugui reivindicar les mancances d’atenció per part dels adults, la poca implicació alhora de jugar amb ells, d’alimentar-los...en definitiva, de dedicar-los un temps. Els actors demostraren una tècnica excepcional, amb la manipulació d’objectes en un clar intent de potenciar la imaginació i la creativitat, tant dels joves com dels més grans, des de l’us de titelles fins a un decorat senzill i mòbil que els servirà per a crear l’espai escènic de l’obra, on es noten les hores de treball i dedicació de les dues actrius i els dos actors que conformen l’espectacle. I no només en la interpretació, sinó també amb la música i el cant. Per uns instants, el teatre es convertí en un laboratori teatral, on l’enginy de l’actor cobrava forma en les petites històries, minúscules escenes, que convidaven a la tendresa, però també al vertígen del món infantil, on l’equilibri emocional és una recerca que s’ha de fer amb cura, afinant la capacitat d’improvització, de creació i de paciència que els més petits requereixen.



Seguidament, la interpretació dels personatges arriba des del veí d’abaix crispat, fins a una munió de mares i pares desesperats per a poder cobrir les necessitats dels seus infants, en un exercici clar d’imaginació, on l’espectador havia de pensar que els cotxes de joguina, els megàfons, les capses realitzen el rol dels nadons. També hi fou present la denúncia del fet que els adults dediquen molt de temps al mòbil, gairebé oblidant l’atenció als més petits. L’obra barreja el caos en l’explosió de pilotes de diferents tipus sobre l’escenari i la calma en la interpretació d’alguna cançó popular.



Finalment, el públic més jove quedà entusiasmat amb l’espectacle i els actors realitzaren un gran esforç interpretatiu, amb una despesa energètica o física considerable. Un triangle i un cub eren l’atrezzo ideal i senzill per a crear nou mons, ajudats d’una projecció d’imatges senzilla i subtil que creava uns ambients extraordinaris. La companyia va obtenir un merescut aplaudiment per una obra d’alt component didàctic i creatiu, també pedagògic. Amb aquesta preestrena l’espectacle tendrà un bon rodatge; enhorabona, endavant i no oblideu recollir les joguines!

En definitiva, una obra plena de tendresa i familiaritat.



El repartiment de l'obra és:

Direcció Pau Bachero
Ajudant de Direcció Borja Tous
Intèrprets Aina Zanoguera, Alejandro Navarro, Carme Serna i / Borja Tous
Espai Visual Alfred Casas
Vídeo Marc Homar
Artista Plàstic Claudio Capellini
Espai Sonor Mon Joan Tiquat
Il·luminació Jenny Vila
Recerca científica Marga Salas
Ajudant de producció Bel Albertí
Producció executiva Jenny Vila







Joan Cabalgante Guasp