Carme Sánchez, la veterana i reconeguda pintora palmesana, adoptada per sa Colònia de Sant Pere, i que tant ens ha delectat amb la seva obra pictòrica, compareix ara a Capdepera des del seu vessant d'escriptora. De poeta, més concretament. Des dels anys 90 que Carme escriu de manera més o manco assídua, i ara ens lliura aquests dos reculls, Mareas i En calma i en temporal, en castellà i català respectivament.
La presentació va anar a càrrec de l'amic Jaume Cabrer, qui va confessar el problema que suposa presentar volums de poesia, un gènere que tanta intimitat i tanta subjectivitat sol dur implícites. A més de referir-se al conjunt de les obres que es presentaven, tant ell com l'autora ens van fer un tast d'ambdós volums, llengint-nos-en algus dels poemes.
Nosaltres hem titulat aquesta crònica de primera mà, "pintant les paraules", perquè aquesta és la impressió immediata que n'hem tret d'una primera lectura massa apressada. O potser aquest títol ens ha vingut al cap per una associació d'idees, per tal de lligar la pintora que coneixíem a l'escriptora que acabam de descobrir. També l'hauríem poguda titular, arran dels mateixos títols triats per Carme Sánchez, "marines poètiques", considerant, a més, que com a pintora sempre ha excel·lit en la creació de paisatges de vora mar. I és que rebostejant pel volum en català, que és el que fins ara hem tastat, no podem evitar de veure-hi els paisatges que tant s'estima na Carme i que tan bé ha sabut traslladar als llenços: Hem esquivat els esculls / quan ha tocat caminar / pels camins vora la mar / trobant platges amb arena / on poder descansar. O aquests altres versos tan expressius: Szum, szumm, szummm / mar, maar, maar./ Vull endinsar-me dins tu / amb els ulls / veure els colors de cristalls / esmaragdes i turqueses, / grisos de boira de fum, / plata en banyar-se la lluna, / encès de foc quan el sol / s'amaga o surt.
A més, aquesta presentació poètica ens reservava, per acabar d'arrodonir-ho, una bella sorpresa musical: Miquel Gayà (trombó) i Juanmi Sancho (guitarra) també feren volar paraules de música i pintures de notes, interpretant magníficament tres temes del món del jazz. No és aquesta la crònica d'un concert, però diguem que la presència d'aquests dos músics va posar un embolcall perfecte a l'acte literari.
I què va fallar, per dir-ho d'alguna manera? Idò la presència d'un públic més nombrós. Pensam que tant Carme Sánchez com el conjunt d'aquesta presentació bé es mereixien un major suport. En qualsevol cas, nosaltres desitjam que els dos poemaris naveguin a favor de marea, tant en calma com en temporal.
