Mirau aquestes dues fotografies, en ple hivern, concretament el 26 de febrer, amb un sol radiant, una agradable temperatura i la gent cercant l’escalfor d’aquest bon temps, per aquests llocs tan encantadors com ens ofereix la nostra costa.





Avui, una altra vegada, ens hem trobat la Caleta, que ens oferia un desig  irrefrenable de capbussar-nos dins aquestes aigües tranquil·les i netes. Una parella de Santa Margalida, en Xisco i la seva dona, amants d’aquesta part de Cala Rajada i que vénen molt sovint s’han quedat amb les ganes de prendre un bany quan han vist com estava la mar i  aquesta altra parella ja nedant. Tornaran més endavant han dit, per complir els seus somnis de remullar-se una vegada més dins la  mar que banya la nostra ribera.



Com podreu apreciar, la Caleta està altra vegada sobreïxent d’una arena finíssima, que desitjam que es quedi fins a la pròxima tardor. Ja sabeu tots els qui viviu prop de la costa que la mar és com els àrbitres espanyols, que et donen i et lleven, no a tots en la mateixa proporció. És lo que fa la mar: juga amb l’arena, la porta i se l’enduu segons els seus cicles.



Contemplau la fotografia de la platja de Son Moll, quina quantitat d’arena han duit els darrers temporals! A aquesta roca que molts anys es troba a més de deu metres de la vorera, ara s’hi pot anar a peu sense banyar-se.



Totes aquestes tones de matalassos naturals,  amb material d’arena (ho dic ja que a sobre s'hi ajeuen els turistes que ens visiten), no han costat ni un euro a les paupèrrimes arques municipals. La naturalesa és molt sàvia i comprèn que en aquests moments de crisi també ha de contribuir a l’estalvi, i que els doblerons es dediquin a la sanitat i a la cultura, que bona falta fan davant les retallades sense misericòrdia dels nous llogaters del Govern.
Tot ve a ser un lliçó per a aquestes persones  tan nervioses que, en veure una roca  a la platja, s'exclamen i pensen que fan malbé el seu negoci i la volen cobrir amb arena d’altres llocs, d’altres colors,  i si no la troben fent mal al fons de  la mar i a la fauna marina,  i com que tot això costa calius, paga poble.