4 -  DE LES COMÈDIES  AL CINEMA  I   LA SEVA GENT  
                                    

 
   En  MIQUEL FLAQUER SERVERA “Llull”, ”del Recreo”, va anuncir amb motiu de la presentació del meu llibre “Girant la ullada cap enrere” la publicació d’un exemplar dedicat al cinema a Capdepera.

   He de dir que, una volta haver fet un estudi de possibilitats al respecte, es fica al meu cap que el desig d’en Miquel només fructificaria al llarg d’una vintena de fulles (donada la  minsa documentació existent ) que, lògicament, no facilitarien l’edició d’un llibre.

     Encetàvem amb “Can Bibí” (local de comèdies, sainets i “varietés”) la nòmina d’establiments dedicats a l’espectacle teatral  que canalitzaren, en temps ja llunyans, l’oci o la diversió de la nostra gent. En aquesta ocasió, continuarem amb la resta de la narració que iniciàvem en el capítol precedent

     Any 1927: CINEMA VICTÒRIA (Continuació) -  Situat al carrer Nou, a uns cent metres de “Can Bibí”. Edifici que fou d’es Sindicat i, actualment, centre mèdic de Capdepera.  Exclusivament dedicat a cinema, en blanc i negre, fora so, pel•lícula muda amb ambigú (paraula francesa que es va imposar als cinemes de l’època), amb aparell musical propiciat per FRANCESC LADÀRIA “Ferrer” amb el bombardí (que li ajudava a portar un mosset,  en Jaume, un al•lotell més petit que el mateix instrument),  i  el germà d’aquell, en  LLORENÇ LADÀRIA, “Es Cego Ferrer”. 


Programa anunciant les pel·lícules del cinema Victòria
     
    Els fills del mestre d’aixa ANTONI NADAL FLAQUER “Nadal”, ANDREU I ANTONI NADAL SANCHO els “Nadals”, posaren en marxa aquest cinema, amb BARTOMEU ESTEVA “Pil•lito”. Aquest teatre comptava amb llotges i “galliner” (bancs de fusta per a nins i jovenea) i tingué durada fins a 1935.

    El pare dels dos germans cinèfils (que vivia en el carrer de s’Auba de Capdepera) va participar en el muntatge de les drassanes de na Ferradura i en  la construcció de vaixells i embarcacions. ANTONI VAQUER “de s’Heretat” va comanar a Antoni els treballs d’un paquebot per a transportar mercaderia, des de diferents indrets de fora de l’illa, d’obra de pauma, al moll de Cala Rajada, amb destinació a “La Palmera” de Capdepera, cooperativa de la qual Vaquer era el gerent. Sembla que aquest fet no tengué l’èxit esperat i va produir la fallida de l’empresa, la qual va  fer surar en MIQUEL CALDENTEY  “Creu”. Aquest darrer, amb el temps, fou batle de Capdepera, en substitució de PERE ANTONI BAUÀ SERRA “Tacó”, conegut per “Pilón”.


Entre d'altres ena qeusta fotografia  apareixen, en segon lloc, Andreu Nadal Sancho, quart  Miquel Rosselló “Pollençi” i cinquè Antoni Nadal Flaquer

– Quan Antoni  Nadal calafatava qualque llaüt, a la platgeta de Cala Rajada –ens conta el seu nebot Nicolau Nadal Ferrer– no volia que ningú el molestàs ni que li donassin conversa, els intrusos el destorbaven. Per evitar això, portava una maceta especial, a la qual, amb un parell de cops, li saltava el mànec, que sortia llançat al cap de l’altre.


Fotografia de l'època que es descriu, amb les barques al mollet de Cala Rajada

     Antoni comptava amb una Medalla de Salvament Marítim per haver rescatat i prestat socors a un nàufrag, prop del Cap Vermell. Ell no volia cap mena de reconeixement per la feta. ”Ho he fet perquè em pertocava, era lo més oportú i necessari”, comentava el mestre d’aixa. 

    I tornant al cinema, hem de dir que, a l’estiu, els “Nadal” giraven el projector cap a una finestra que donava al carrer i, també, a una paret emblanquinada d’un  edifici que actualment pertany a la família del desaparegut  JOAN CALDENTEY MAYOL “Creu”, militar. Allí es projectaven les cintes, davant la gent assistent, asseguda en cadires o de qualsevol  manera, al mateix carrer.

      Andreu Nadal fou director tècnic de la Sala Born de Ciutat, desprès de l’aventura cinematogràfica gabellina. Antoni, va treballar amb els americans, durant molts d’anys, al Puig Major, i més tard fou director tècnic del cinema Sala Augusta, de Ciutat. Per espaï d’uns  20 anys, el Cine JUVA de Cala Rajada  el tengué com a supervisor de cabina.



Bartomeu Melis "Meyme"