Girant l'ullada cap enrere


Any 1976
Segona part



Arxiu de Bartomeu Melis "Meyme"

 ANTONI COLOM ADROVER, NOU CENTENARI GABELLÍ

     - ”Una salut de ferro. He menjat sempre de tot, mai he fumat ni begut licor –a no ser per qualque sant, Pasqua o Nadal– i he fet molta feina”. Aquest és el secret d’Antoni Colom Adrover, que acaba de complir els seus primers 100 anys d’existència. Una brillant festa popular s’ha tributat a l’ancià, retent-li homenatge.
    És, l’amo Antoni, persona de bonhomia i bones arrels, apreciat per tothom, que compta amb una extraordinària memòria i un humor que l’ha acompanyat al llarg de tota la vida. Conegut com Toni “Niu”, o també “Mariol•lo”, de professió conrador i, per espaï de 40 anys, clavari de Sant Antoni (a casa seva es vestien els dimonis, Pere “Bessó”, Salvador “Baió”, Xisco “Moma” en “Florit”). 


Antoni Colom, el més jove dels centenaris gabellins

   - ”Som, com tots els meus, home d’església: catòlic, apostòlic i romà”, comenta.
   Missa de tres i altar fumat, a la parròquia, que presideix el canonge Llorenç Tous, de Capdepera, el qual dedica a l’amo Antoni una bella homilia, amb amenització musical d’Aplec de Gabellins, rondalla juvenil. També té lloc un breu recital de glosses a càrrec del glossador oficial local, Miquel Siquier “Pruna”. La Banda de Música, en cercavila, acompanya el centenari  i la seva família cap als menjadors del grup escolar s’Alzinar, on ss serveix refrigeri als nombrosos veïnats que passen a felicitar el centenari, a qui, el batle fa bufar i tallar una grossa tortada.
   Fou una esplèndida festa de 100 anys.


Antoni Colom Adrover, centenari



UN EQUIP DE FUTBOL A CALA RAJADA?

   La dimissió, com a president del C.E. Escolar, de Felipe Cardiel no ha caigut bé a una part de l’afició verd-i-blanca, que renega del motiu que s’esgrimeix, culpant Cardiel del descens a segona regional. I aquest contingent  vol crear un conjunt de tercera regional amb la denominació de U.D. Cala Rajada. De fet, ja han contactat amb jugadors que tenen el domicili al port i amb altres de més veterans, ja retirats.

 
Miquel Bestard Sancho, home clau a l'Escolar

   L’actual president de l’Escolar, Jaume Massanet, i la seva directiva s’oposen radicalment a la iniciativa de separar el club i és un dels fundadors del primer Escolar i reorganitzador de l’actual, Marcel•lí López Sirer “Marce” qui, mitjançant campanyes de premsa –de les quals es fa ressò Joan Sancho “Jusán”, aleshores corresponsal esportiu de D.M., per mitjà d’entrevistes–més ímpetu mostra amb la finalitat d’evitar el “cisma” d’una unió que tant d’esforç va costar.
   - ”L’Escolar és, i sempre serà, de Capdepera i Cala Rajada, l’agombolament pels verds colors dins les dues poblacions mai no s’ha de destruir”, manifesta Marce.
   La major part dels dissidents favorables a formar un equip a Cala Rajada són convidats, per mitjà de l’Ajuntament, que intervé en les negociacions, a integrar una ampliació de directiva del club Escolar, mesura que obté l’èxit perseguit:  avortar o defugir el breu “cisma”.
   Passats un mesos, es ratifica a Massanet com a president i és nomenat vicepresident Josep Andreu Gallego Méndez, fins aleshores preparador del “Aficionats” i exjugador del primer equip. D’altra banda, un altre exjugador, Miquel Bestard Sancho, passa a fer-se càrrec de la tasca d’entrenador del conjunt de regional. La vàlua en el futbol, tant de Gallego com de Bestard, és prou reconeguda i es confia que tots dos hauran d’imprimir la saba nova i jove a un Escolar en hores baixes però que es vol mantenir més ferm que mai.


Marce López Sirer, un enamorat de l'Escolar


 
FESTES BANYADES I ESPORTS A BALQUENA

   - Per primera vegada, des de fa molts d’anys, les festes de Capdepera, de Sant Bartomeu, han aconseguit que es desenvolupassin tots els actes programats. És tradicional –les festes no serien el mateix– que els “paperins” es mullin per la pluja, és un atractiu més d’aquest dies –enguany són cinc– d’esbarjo i diversió. Però, també, ens ha plogut a voler i, mirau per on, el mal temps no ha fet suspendre ni deslluir cap acte. La brigada ha hagut de tornar posar els “paperins”…
   - Ple absolut al hipòdrom gabellí d’es Camp Roig” (avui, polígon industrial) després de, ni més ni manco, sis anys d’inactivitat hípica –la qual cosa ha convertit en més atractives les carreres de cavall–, i això que no era diumenge.  “Team Royal”, de Ciutat, guanyà la prova estel•lar. “Magno” i “Huracán Dior”, dos trotons locals, foren els primers en les seves respectives carreres. La Banda de Música, els “gelaters” (poca feina, poc sol), les curses de ponis i al trot lliure, arrodoneixen l’esdeveniment, únic anual dedicat al cavall. A Artà, encara, no se’n fan de carreres, a Son Catiu, i les de més a prop se celebren, cada setmana, a Manacor.
   - Bartomeu Calafat, com a president; Antoni Moll Sureda, com a “vice”, i Joan Sancho Ferrer, com a secretari, revitalitzen la Societat de Caçadors, entitat que agafa un cert apogeu. Amb motiu del “tir al colomí” al camp de Son Jaumell i, abans, al “tir al plat”, sobre el mirador cap a la mar, enfront de l’Orient de cas secretari Reynés, entre sa Pedruscada i Son Moll, els addictes a la caça i a l’esport de l’escopeta creixen com l’escuma. La Societat distingeix les autoritats, a un sopar per les festes, amb l’entrega de carnets de socis honorífics al batle, al jutge de pau i al Tinent-Comandant de la Guàrdia Civil. Es premia l’amo Antoni Domínguez com a caçador i criador de perdius més veterà, i a Minervino Montell com el més jovenell.
   - Copa d’Espanya de Vela de la Mediterrània Nord. Aquesta competició té el port de Cala Rajada per arribada oficial final de la prova. El Club Nàutic de  Palma, la Federació de Vela i l’Ajuntament de Capdepera en són els promotors. El batle accidental, Joan Serra Melis, en companyia del recentment nomenat batle pedani de Cala Rajada, Joan Fernández Espiritusanto, explica que els propers anys tendrà continuïtat aquesta Copa d’Espanya i altres competicions de vela, amb la finalitat de promocionar el turisme de qualitat al nostre litoral, malgrat, comenten els edils, s’hagi d’eixamplar el moll per donar cabuda a iots i embarcacions de major tonatge.
   - El campionat de Balears de creuers, el “Trofeu de Clubs de Vela”, les regates d’embarcacions de Mallorca i d’altres proves de menor relleu  sustentaren la iniciativa esmentada, al llarg dels dos anys propvinents.

COMISSIÓ PRO TEULADA I ORGUE PARROQUIAL

   Amb la finalitat de posar en marxa una campanya per a sufragar les despeses per la reparació de la teulada de l’església de Sant Bartomeu de Capdepera  i evitar l’erosió que pateix l’orgue del mateix temple –segons sembla, considerat entre els històrics i més valuosos dels existents a l’illa–, s’ha constituït una comissió popular integrada pel batle accidental (per excedència, en aquests moments, de Bartomeu Flaquer, el titular) Joan Serra; el delegat local de Creu Roja, Francesc Barbón; els contractistes d’obres, Joan Massanet i Pep Moyá; la representant de l’Obra Cultural Balear a Capdepera, Joana Colom; la senyora Joana Terrasa, de Flaquer; el secretari del “Consejo Local del Movimiento” i professor de “S’Alzinar”, Joan Llull; l’ecónom Mateu Gomila i, com a tresorer, l’empleat de banca, Mateu Garau Morey. Poc temps després, s’adhereix el nou vicari coadjutor de Sant Bartomeu (a la fi, dos capellans a Capdepera, tot seguint les peticions dels fidels al llarg dels dos darrers anys) Gabriel Pérez Alzina, pollencí.

“RAJADA D’ARGENT” PEL CERTAMEN DE CINE AMATEUR 76

   L’edició d’aquest any del consolidat certamen de cinema amateur fou, tal volta, la més destacada pel que respecta a la qualitat de les pel•lícules i, també, la més problemàtica a la finalització, una vegada clausurada la Mostra, per l’escissió d’una part dels membres de l’organització.
   Els primers certàmens s’havien celebrat en el Teatre Principal (avui, Municipal), que comptava amb 420 localitats, distribuïdes amb butaques en el pati (planta baixa) o platea, i al pis, amb llotges i amfiteatre, a més del  denominat “galliner” (aquest amb bancs no tan còmodes i a menor preu), que sempre s’omplia de gent, amb el patrocini de la Germandat de Llauradors i Ramaders, entitat que comptava amb un fons o arxiu de custòdia dels films produïts pels cinèfils locals, la major part integrants de l’organització. Més tard, aquests certàmens passaren a fer-se al “Mannix” (sala de festes de Cala Rajada, damunt el moll, ara Club Nàutic) com a local social i allí restaren, presumiblement, les pel•lícules dels autors locals.

PEL•LÍCULES QUE DESAPAREIXEN
  
   “Lo que quedó”, “…Y los sueños, sueños son”, “Guia comercial xistificada”, “Tot un any agrícola”, són, entre d’altres, algunes de les cintes que varen desaparèixer d’ambdós arxius i per les quals s’oferiren unes cent mil pessetes per cada una. Transcorregut un període de més de 30 anys (ni més ni manco) encara no han pogut ser recuperades pels seus autors o, més ben dit, productors, amb excepció dels tres filmets capturats pel jove realitzador Arnau Serra, procedents del seu padrí Joan Nebot. El muntant de la realització, al 1976, d’aquestes pel•lícules de Super 8 i de no més de 15 o 20 minuts de durada, suposaren unes 30.000 pessetes cada una.
   La polèmica s’encetà amb acusacions contra alguns guionistes i directors d’haver-se apropiat de les còpies, de les quals únicament comptaven amb la propietat intel•lectual. Els realitzadors de “Quasi una dona” (ja finat), de “Y se vió una mujer” o de “Charles Mingus”, per exemple, s’han negat sempre a admetre que són posseïdors de la col•lecció d’aquests arxius que mai no han tornat veure la llum, el mateïx de “Tot un any agrícola” en possessió de “factòtums” de l’entitat sindical de la plaça de l’Orient (ja desapareguda) que va desembocar en el fet que, per mai més, es tornassin realizar festivals de cinema a la Germandat de Llauradors.
   Posteriorment, arran de la transcripció de la present entrega de “Girant l’ullada cap enrere”, s’ha conegut que un d’aquests productors va oferir (i ens consta que l’oferta segueix en peu, actualment) dos mil euros per la recuperació de les seves pel•lícules, un cost molt superior a l’invertit en el moment de la filmació. 

CERTAMEN 76
   “Les temptacions del Sen Fum” d’Antoni Riera Nadal, de Manacor, guanyà el premi absolut de la “Rajada d’argent”, nou distintiu de plata representatiu del festival de cinema i de Cala Rajada, amb dotació de 30.000 pessetes en metàl•lic, que es va establir per a aquesta edició.
   “Oli d’oliva”, del Grup Wilma de Sóller i “Tanto monta” de Miquel Jordà, de Palma, obtengueren el primer premi per a les modalitats de documental i fantasia, respectivament. “Lo que quedó”, va guanyar la fase local, pel seu argument. I la pel•lícula, com s’ha dit, va desaparèixer...

Bartomeu Melis "Meyme"