GIRANT L’ULLADA CAP ENRERE

1964:  CRONIQUES VILATANES I COSTUMISTES

Bartomeu Melis "Meyme"

AMANIDA DE NOTÍCIES DE CAIRE SOCIAL
 
      Les petites notícies casolanes del poble es van succeint al llarg del any. Les activitats religioses a la parròquia, les “consignes generals” d’Acció Catòlica i dels Aspirants, els  “Cursillos de Cristiandad”, “Círculos de Estudios” o “Ultreyas Comarcales” copsen la quasi totalitat dels catòlics de Capdepera i de Cala Rajada, en contrast amb el “Culto Evangélico” que els creients protestants celebren a la seva església del carrer de Sant Pere, de manera mes íntima i reclosa.
       Els naixements, noces, defuncions, comunions, les esporàdiques “confirmacions” (aquest any el Bisbe, Monsenyor Rafel Alvarez Lara, ha confirmat 2 nines i 6 nins , de 14 i 15 anys), o les festes familiars d’aniversari conformen els temes que més es llegeixen a les publicacions de premsa, de la qual Capdepera no és aliena.
        La secció de Societat ens parla del primer premi de perruqueria aconseguit pel jove estilista Tino Adrover i la seva model Bàrbara Mayol a un certamen nacional, celebrat a Palma, presentant els pentinats “Limbo” i “Amor”.  També l’arribada (que es repeteix quasi cada estiu) del diplomàtic i ambaixador, senyor Valentin Alejandro Alcina de Boschi, o del seu germá Javier, Governador de Santa Isabel (Guinea Espanyola), amb les seves respectives famílies. Es tracta dels dos fills de l’eminent metge gabellí, director de la Clínica Mental de Barcelona, don Joan Alcina Melis.
        Així mateix, aquesta secció es refereix als sinistres o accidents. Com el que sofriren els jugadors Asenjo i Bolao del R.C.E. Mallorca a les corbes del “Coll d’es Vidriers”, sense ferits, però amb el seu vehicle, un “Seat 850”, que va acabar destrossat. O bé de la desgraciada mort, per electrocució, als 59 anys, d’un conegut i apreciat veïnat.
          Una vessant social també tenen –malgrat l’aspecte polític (millor no parlar-ne, de política, en aquell temps)–  les visites d’autoritats provincials o personalitats de l’esfera “oficial“ amb motiu de les eleccions municipals, sense mítings. Aquest és el cas d’haver guanyat els comicis locals per la representació a l’Ajuntament com a membres del nou Consistori pel “Tercio Sindical” i pel “Tercio Familiar”  –definicions que sempre ens feien pensar en els “Tercios de Flandes”– els “concejales” Miquel Flaquer Gayá i Joan Serra Melis, respectivament, els quals, prèviament a rebre l’acta de regidors, havien de jurar fidelitat als “principios fundamentales del Movimiento”. L’esdeveniment tenia lloc a la Sala en presència d’una alta autoritat provincial, en representació del Governador Civil. Acte que es clausurava, a continuació del càntic del “Cara al Sol”,  davant la “Cruz de los Caidos”, amb un “lunch” per a tots els reunits.
      Crónica social, com hem dit…
 

Els dos nous regidors: Joan Serra Melis i Miquel Flaquer Gayà



 LA DIADA DE L’ÀNGEL REVIU
 
    El “Dia de L’Angel”, enguany, ha suposat una espècie de “revival”, després d’uns quatre anys en què aquesta tradició havia anat perdent força. Molt de sol, amb suau embat que féu agradable la jornada
   El diumenge següent a Pasqua converteix la platja de Cala Agulla, preferentment, el “Munt Gros” o Cala Mesquida, en lloc de romeria de “pancaritat” dels gabellins i “cala-rajaders”. La degustació de les típiques panades i els dolços robiols, la reunió del jovent que practica jocs davall els pins i sobre la sorra, amb l’atenta vigilància de les “carrabines” o acompanyants de les al•lotes), i el primer bany de la temporada per a alguns, són els atractius primordials d’aquesta festa.
    La vorera de mar s’omple –aquest any ha tornat estar de gom a gom– de natius, a qui s’uneixen, malgrat l’ancestral rivalitat, joves d’Artà, que arriben “a camionades” (mai tan ben dit) a les nostres contrades.

 
"EL DIA DE L'ANGEL", Grups de joves i al·lotes a la platja de Cala Agulla
 


ELS FESTIVALS DE FRANCISCA “CETRE”, S’EXTINGEIXEN

    Per espai de sis anys –1958/196– ha durat “Pincelada Española”, l’agrupació artisticomusical dirigida per Francisca Tous (a) Cetre.
    “Els signes dels temps, les noves modes, tot canvia molt aviat”, comenta Francisca quan, en contra dels seus desitjos, se sent quasi obligada a clausurar aquesta companyia que tantes d’hores l’ha ocupada.
     Ara li queda un petit grup de “ball de bot” que, en els propers anys, tendrà el seu relleu. Francisca es dedicarà a tocar el piano, ajudant uns joves que han muntat un conjunt musical (que, per cert, a l’estiu, ja han tingut l’oportunitat de debutar com a teloners de la prestigiosa orquestra “Los Estudiantes”, a la popular “Villa Argentina” de Cala Rajada), o també, na Francisca podrà tocar  l’harmònium del Castell a les festes i a les novenes, o col•laborar en qualsevol esdeveniment musical del poble.
     Els nins i nines, joves i al•lotes, incloent dones i homes majors, que l’han acompanyada al llarg de moltes vetllades, tots els hiverns de més d’un lustre, als assajos a casa seva, a les actuacions al teatre o a recórrer l’illa en les “tournées” (com les anomena ella), tota aquesta gent ha partit cap a altres indrets: uns s’han fet grans i tenen les seves ocupacions, d’altres han d’estudiar, i els majors…”ja no estam per aquestes festes, però nadie nos quita lo bailado”.
       El teatre regional, amb els sainets o les comèdies, substitueix els festivals de Francisca “Cetre” que, de tant en tant, es requerida per fer funcions mixtes: una part de teatre i una altra de musical. Amb el temps, s’integrarà a la coral de la Tercera Edat. D’aquesta manera podrà recordar totes les hores d’entreteniment, bauxa i diversió que “Pincelada Española” va brindar, en les fredes nits d’antany, a les gents treballadores de Capdepera.


 Actuació d'homenatge a Francisca Tous, al teatre de Capdepera




VISITANTS D’ALTRES LATITUDS
 
     Tal volta són aquests turistes uns dels primers a arribar al nostre litoral, aquest 1964. Alguns d’ells portadors d’alguna novetat noticiable.
       Com el dirigent de l’església evangèlica alemanya, Herr Joseph Barth, pastor protestant que, en el transcurs de la seva estància, al mes de maig, es va dedicar a filmar, amb diapositives, les panoràmiques del terme i a entrevistar gran part de la comunitat protestant gabellina.  Herr Barth va retornar a Capdepera, passats uns mesos, a l’agost, i ho va fer amb una mena de “peregrinació” de 16 persones, allotjant-se a un hotel de Cala Millor. Va desplegar una frenètica activitat pastoral, durant 10 dies, que va aconseguir trastocar la plàcida vida de la petita església protestant de Capdepera.

     - Per a passar quinze dies de vacances, a un hotel de Cala Rajada, arriba la famosa ballerina polaca, recentment retirada dels escenaris, Anna Pawlova, en companyia del seu “partenaire” Hans Melken.

     - El guardonat escriptor francès Andrè Maurois i el seu fill són convidats de la família Hill,
al seu xalet “Sol i Mar” a Son Moll, per espai d’una setmana.

     - Arriben a Cala Rajada 27 representants de dues agències de viatges alemanyes, juntament amb un equip de la “ZDF Television” i el seu delegat general, Jorg Pasternak, per a filmar una sèrie de reportatges de les costes gabellines i promocionar-les com a magnífics reclams del nostre incipient turisme. Dies més tard, des d’Anglaterra es desplaça un reduït grup d’agents turístics per a fer estudis de mercat, amb la mateixa intenció de donar a conèixer el nostre litoral. Són els inicials contactes, previs al “boom” turístic, amb la nostra planta hotelera.
 


 
“CIRCULO RECREATIVO” AL BAR NOU
 
    Al senyorial Bar Nou del carrer del Llum, cantonada amb la plaça de l’Orient, neix el “Círculo Recreativo”. La inauguració compta amb la actuació del conjunt musicovocal “Jimmy Corona” i el ball que fa furor: la “yenka”. La pista, espaiosa, resulta petita per a la gentada que hi balla. És la segona festa de Nadal.
    El “Círculo” disposa d’una sala annexa, un reservat on hi ha un saló aïllat de la resta per un alt i paravent, on es troba un televisor, en blanc i negre. Els programes “Noche de estrellas”, “Amigos de los martes” (amb una de les parelles còmiques més populars del moment: Franz Johan i Gustavo Re) i, també “La unión hace la fuerza”, arrasen amb el nombrós públic que compareix al Bar Nou els vespres en què s’ofereixen per la petita pantalla.
    Encara hi ha un bon gruix de gent, al poble, que no disposa de televisió. 
 
 
 
“EL ROSARI DE L’AURORA”
 
   Tornen a Capdepera els pares caputxins madrilenys Teodomiro de Villalobos, Buenaventura de Santa Maria i Luis Maria de Madrid, després de dos anys de celebrar-se al nostre poble la “Santa Misión” que va fer possible col•locar, en el puig de sa Cova Negra, una immensa creu, de 8 metres d’alta.
    Varen voler, aquests tres missioners, pujar al cim de la muntanya i comprovar “in situ” la conservació de la creu. Pujaren amb ells unes vint persones, entre les quals es trobava mestre Pep “Jaumí”, picapedrer, i l’amo en Joan “Serena”, fuster, els quals reforçaren, a dalt de la muntanya, els bastiments.
     Per espai de tres dies, dijous, divendres i dissabte, a les 7 del mati, en processó pels carrers de Capdepera, amb un altaveu i amb nombrós seguici de fidels, els pares caputxins canten i resen el “Rosari de l’Aurora” (que acaba bé, per fortuna). El dissabte a vespre, s’oficia un funeral concelebrat en sufragi dels difunts del municipi. El diumenge es beneeixen objectes religiosos i medalles, i s’atorguen indulgències. El director missional, padre Villalobos, amb l’església plena de gent, llegeix l’autorització del Sant Pare, prèviament a donar la “Benedicció Papal” a tot el veïnatge, cerimònia amb què es clausura l’acte de reafirmació de la Missió impartida dos anys abans.
 

TEMPS DE MATANÇES
 
     Amb el novembre, arriben les matances del porc. Enguany hi ha moltes de cases que es mostren reticents a fer-ne. La grip porcina de l’any passat va fer que s’enterrassin molts d’aquests animals, per prescripció veterinària i amb les consegüents pèrdues econòmiques per als pagesos.
      El manescal ha tranquil•litzat la gent, davant l’alarma suscitada per les notícies aparegudes als diaris. Ha dit a la gent de fora vila, mitjançant una crida pels carrers, a càrrec de l’amo en Pere “Saig”, que la major part dels porcs estan vacunats, però que, per si de cas, quan hagin mort l’animal, tallin un petit tros de carn i lel duguin a la seva consulta per a analitzar-lo.
       No se sap si a les cases de Son Gargori (avui Magatzems Müller), a Vila Roja, han tingut o no en compta la recomanació del manescal. Allí és festa grossa, cada any, amb motiu de les matances, malgrat que aquesta tradició es vagi perdent. El caràcter típic de les de Son Gargori, amb dinar de sopes, frit matancer i “xerumbar mesclat” o, al vespre, fogueró, sopar d’arròs amb tallades i pilotes i postres de “rumbo” (plat dolç preferit de la pagesia), es completa amb un combat de picat amb els glosadors Jaume Calafat, de Son Servera, i Joan Planisi, de Santa Margalida, amb ball en el qual tot el barri de Vila Roja està convidat.
      És una forma divertida de repulsa cap el “virus” dels porcs. I com diuen don Pascual Garcia o don Jaume Ferriol:  ”Desgraciat d’animal que entra dins la panxa d’un altre”, o “el mal, quan pel foc ha passat, tot resta purificat…” Tant de bo.
 


Bartomeu Melis  “Meyme”