Documentació Gabellina Destarotada


Els dimonis independents de Cala Rajada


Aquesta nova secció que avui comença ha sortit, com moltes altres coses, de les tertúlies missudianes fetes en diversos ex-cassinos del nostre poble. I el títol, com a mínim la meitat, és obra de l’amo en Pep Ruís i de l’amo Antoni Coix. També molts de documents que sortiran en aquesta secció estan recuperats gràcies a ells i d’altres. Es tracta de documents variats que ens mostren un poble embullat i clar a la vegada, un poble que ha estat derrotat, però que també ha vençut, un poble que ens deixa perplexos i confiats al mateix temps. Sense música ni concert: desconcertats mirant el passat i també mirant el futur. Un futur sense bars, sense copes, sense fum, sense xerrar i fins i tot sense mirades còmplices...  

Concretament aquest d’avui és una donació de Miquel Infante, que també compareix de tant en tant amb papers i llibres vells, que nosaltres miram i devoram amb devoció. Es tracta de “Cançons de Sant Antoni, de Cala Ratjada, i per Cala Ratjada i fetes per un calarratjader” de l’any 1966, el qual és un títol i una declaració de principis.

I la pregunta del milió és: què va passar amb Sant Sebastià?
 

I ara ja sabem la data exacta històricament documentada del naixement d’en Suso Reixac:


A cas Contramestre va anar,
no pogué passar de llis,
dins s’octubre, a vint i sis,
un ninet hi va deixar. 

Nom com havia menester
és es que li han posat:
Joan Jesús i Reixac
i Canyavate des darrer.

Això vos hauria de servir per sentir curiositat per veure qui més va néixer aquell any, però també qui va morir: el cercle infernal i, malgrat tot, també molt natural de la vida i de la mort, que ens porta amunt i avall per la carretera del Carregador en espera de temps millors que mai no arriben ni mai no arribaran.

Miquel Llull
Bibliotecari del Golea

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image