En ocasió de les obres del carrer del Port s’ha parlat de la destrucció de l’aljub. Pròpiament hauríem de parlar d'una xarxa hidràulica formada per una font de mina, una canaleta i l'aljub.
Els polítics de la Il·lustració es preocuparen per millorar les condicions de vida dels seus súbdits treballant en qüestions com la sanitat, la higiene, l’alimentació i l’educació. D’acord amb aquests objectius, a finals del segle XVIII, començaren a bastir-se grans aljubs als voltants dels centres urbans dels pobles amb més mancança d’aigua. En construïren a Santanyí, Campos, Calvià, Costitx, Santa Eugènia i, també, a Capdepera.
La documentació més antiga sobre l’aljub és de l’any 1803, quan el possessor d’Es Claper, Joan Obrador Bruguera, de Felanitx, va vendre l’aigua a la vila de Capdepera, ja que “experimenta en los estius gran falta d’aigua de cuya resultar patexan los visins del mateix lloch moltas malalties”.
Parcel·lari de Pere d'Alcàntara Peña
Llavors els pobles creixien sense planificació; s’edificava allà on hi havia disponibilitat de terres i d’aigua. Així, en el cas de Capdepera, trobam que pocs anys després de la construcció de l’aljub s’edificaren les primeres cases dels carrers de la Font, Migdia i Port. Dels mateixos anys és l’inici del carrer Regueró, on aprofitaren l’aigua que rajava dels pous de captació de Na Sis; el rajolí que baixava pel coster fou canalitzat cap a una cisterna comunitària que estava situada enmig del carrer.
L’aljub de la plaça de l’Orient tenia forma de prisma rectangular i ocupava la major part de la raconada que, a l’actual remodelació, s’ha rebaixat al nivell del carrer; era uns metres més curt i un poc més ampla, ja que sortia de l’alineació dels carrers Llum i Port; tenia uns tres metres d’altura, volta de canó i dos colls. Al costat de la plaça hi havia abeuradors. Tota la construcció estava a la vista.
La font de mina que subministrava l’aigua a l’aljub estava dins la possessió del Claper, a un centenar de metres en direcció sud, és a dir, al final de l’actual carrer Dr. Fleming. Per l’aprofitament del cabdal es pagava a la propietat un censal molt curiós: una gerreta plena d’aigua de la font el dia de Sant Bartomeu.
Quan a l’estiu de l’any 1875 l’arxiduc Lluís Salvador visità Capdepera observa que “és pobra en aigua i els gabellins tenen necessitat de construir cisternes a quasi totes les cases. D’aigua naixent únicament tenen la gran font de l’aljub, que es basteix de l’aigua potable d’un petit ullal”.
El tema de l’escassetat d’aigua que patia Capdepera era prou conegut pels nostres veïnats. Un serverí, que ens estimava poc, treu el tema a la rondalla recollida per mossèn Alcover “El cavallet de set colors” (tom VI). “Arribat en Pere a Capdepera, troba un sens fi de gent emprada a traginar aigua dels pous d’Artà”.
A finals del segle XIX s’acondicionà la plaça de l’Orient, s’edificà la casa de can Miquel Caldentey “Creu” i, poc temps després, el magatzem de La Palmera. Aleshores l’indret es convertí en el centre comercial del poble i, l’aljub, en un servei clau en el sistema de transport amb carro. Cal recordar que, en aquell temps, les principals carreteres de Mallorca tenien una xarxa de pous i aljubs on hi abeuraven les bísties dels traginers que abastien els mercats de Palma.
Amb l’esclafit de la Guerra Civil tota l’activitat econòmica quedà aturada. L’obra de pauma, la pesca, el comerç, la construcció, les petites indústries, etc. Aleshores des del Govern Civil s’exigí als ajuntaments un pla per reduir “l’atur involuntari”. Una de les obres proposades fou l’enderroc de l’aljub de la plaça de l’Orient amb l’argument de contribuir “al ornato” d’aquell indret (Acta 28-11-1936). El 28 de maig de 1937 el ple municipal aprovà el projecte i plànol del dipòsit d’aigua potable de la plaça de l’Orient. El nou aljub es farà soterrat i complirà les mateixes funcions.
Per l’acta del 15 de novembre de 1938 sabem que l’Ajuntament cedí gratuïtament un terreny de propietat municipal, anomenat Sa Font o Sa Pleta, a la Delegació Nacional d’Auxili Social. Aquest terreny s’explanarà cobrint la font, si bé seguirà rajant i aprofitant el seu cabal. Damunt s’hi construirà el magatzem de l’Auxili Social; anys més tard es convertirà en una farinera.
L’any 1984 s’inicien les obres del clavegueram i del subministrament d’aigua potable a domicili a Capdepera. Llavors, en obrir la síquia per a les canonades del clavegueram del carrer del Llum, esfondraren la volta de l’aljub, que s’omplí d’enderrocs, retiraren els abeuradors i taparen el coll de la cisterna. També llevaren la canaleta i l’aigua de la font la connectarien a la xarxa de clavegueres. El que quedava de la vella xarxa hidràulica havia perdut el seu sentit i, per tant, havia de desaparèixer.
Parcel·lari de Pere d'Alcàntara Peña
