La Memòria Històrica i el 18 de juliol
Una representació de components de la Memòria Històrica de Capdepera i Cala Rajada es desplaçaren aquest passat 18 de juliol a Ciutat, per a contribuir a la manifestació que havia organitzat aquesta associació de la Recuperació de la Memòria Històrica. Es visitaren llocs que foren emblemàtics per a la Dictadura franquista, alguns d’ells encara en peu, sense que els diferents governs d’esquerres s’hagin atrevit a enderrocar-los.
L'itinerari començà a sa Feixina, davant el col·legi edificat en temps de la República, que té, mirant al port, el monument al creuer "Baleares".
La psicòloga Maria Àngels Recio donà una explicació de la gran tasca de la República en l'edificació de noves escoles, per a pal·liar el baix nivell de cultura que en aquells moments existia.
Després va ser Marçal Isern qui explicà tot el que representava el monument en memòria de l'enfonsament del creuer "Baleares", vaixell del qual en Paco Ferrer va recordar les terribles canonades que llançava a la part republicana. Alguns gabellins hi anaven de mariners.
Tot seguit, Arnau Matas ees va referir al que va passar a la presó de Can Sales, que era la presó de les dones. Allà hi va estar empresonada la mare de na Magdalena Nebot i altres gabellines que posteriorment foren afusellades a Porreres, alguna enterrada encara amb un fil de vida.
La psicòloga Maria Àngels Recio donà una explicació de la gran tasca de la República en l'edificació de noves escoles, per a pal·liar el baix nivell de cultura que en aquells moments existia.
Després va ser Marçal Isern qui explicà tot el que representava el monument en memòria de l'enfonsament del creuer "Baleares", vaixell del qual en Paco Ferrer va recordar les terribles canonades que llançava a la part republicana. Alguns gabellins hi anaven de mariners.
Tot seguit, Arnau Matas ees va referir al que va passar a la presó de Can Sales, que era la presó de les dones. Allà hi va estar empresonada la mare de na Magdalena Nebot i altres gabellines que posteriorment foren afusellades a Porreres, alguna enterrada encara amb un fil de vida.
Magdalena Nebot
Finalment, començaran els parlaments, que foren molt emotius, entre els quals el de la nostra capdavantera Magdalena Nebot, qui explica amb pèls i senyals les penúries que passà tota la seva família. Antònia Mercadal va llegir el manifest, per desprès, amb un minut de silenci, donar per acabada la manifestació.
Joan Espiritusanto amb Guillem Daviu
