La festa dels sentits
Per situar-nos: parlam d'una festa que no és festa. Un dia en què tothom treballa però tothom és al carrer. I el que és més important, tothom fa alguna cosa especial perquè aquest és un dia molt especial. És aquesta feliç paradoxa mediterrània on tot és més bo, molt millor per ser el dia que és.
No hem estat capaços d'acursar el reportatge. Som conscients que ens hem deixat molts de detalls sense explicar, i així i tot veureu que l'extensió de l'article no és precisament curta.
Som-hi!, si el que de veritat us interessa són els llibres, fullejar-los, llegir alguna ressenya a primera hora a les Rambles i fins les 12 h. Són les hores en què és pot passejar sense massa gent, entretenir-se i fixar-se en els detalls.
No hem estat capaços d'acursar el reportatge. Som conscients que ens hem deixat molts de detalls sense explicar, i així i tot veureu que l'extensió de l'article no és precisament curta.
Som-hi!, si el que de veritat us interessa són els llibres, fullejar-los, llegir alguna ressenya a primera hora a les Rambles i fins les 12 h. Són les hores en què és pot passejar sense massa gent, entretenir-se i fixar-se en els detalls.
Podem trobar tot tipus de paradetes, llibreries especialitzades, de còmics, llibres vells, excursionistes, tradicionals...
Cada 20 metres hi ha una parada de vendade roses. Les tradicionals i les de disseny. Mirau:
Enguany els preus oscil·laven entre 3 i 5 €. Tot i que l'horabaixa hi havia ofertes de dues roeses per 5 €
Recreau-vos amb aquestes meravelles
Evidentment, després d'un 4-0 les roses blaugranes feien furor (el titular del diari: Una victòria de llibre)
Elements decoratius pertot arreu
El drac que llegia llibres
Les escoles de maquillatge dibuixaven roses
Una petita obra d'art!
(drac)
La gent comença a omplir els carrers. Els autors compareixen a les paradetes anunciades. Els més mediàtics centren tota l'atenció.
Manuel Pimentel i Núria Roca.
Boris Izaguirre
Carme Riera i Baltasar Porcel (també hi era Sebastià Alzamora, però no coincidírem). Els autors mallorquins són a Barcelona.
Per cert, Carme Riera ens expresà el seu disgust perquè aquesta festa s'ha convertit en un circ mediàtic, on allò que menys importa és el llibre.
Els treballadors d'Inoxcrom (quants llibres s'han escrit amb aquests bolígrafs?) es manifesten pel tancament de l'empresa.
Altres manifestants converteixen el carrer en una plataforma on tothom diu la seva. La gent mira i somriu respectuosament.
Més paradetes de roses
Gelat de pètals de rosa. Mmmmm......!
La carpa dels transports metropolitans de Barcelona (TMB) que cada any convoca un concurs de relats breus (per llegir mentre vas en metro) presenta el llibre i el regala a qui llegeix en públic un relat.
També proposa fer un relat col·lectiu amb tothom que s'apunta a continuar una història.
I per acabar, la nota divertida, un bus amb Sant Jordi, la donzella i el drac perquè els enamorats es fotografiïn.
Continuam. De sobte ens trobam tots els actors i actrius que ara mateix tenen una obra en cartellera a Barcelona.
Ens demanam: Què fan?
El lema és clar. Reivindiquen que PER NO ANAR AL TEATRE NO HI HA EXCUSES QUE VALGUIN!
Els carrers comencen a fer-se intransitables.
No podia faltar la paradeta dels independentistes.
Per cert, assistírem a una discussió en to més fort del que pot ser habitual (en castellà, evidentment) entre els joves independentistes i els ecologistes: Que si tenemos que ir por el mundo sólo en bicicleta..., que a dónde vamos con la independencia... De pel·lícula!
Moussa Ag Assarid, un jove tuareg autor del llibre En el desierto no hay atascos, signava el llibre amb la vestimenta típica del desert.
Joan Ridao, en dir-li que érem de Mallorca, ens assabentà que s'havien donat 48 hores més per arreglar el tema. I ens assegurà que s'arribaria a una solució. Parlava de les llistes europees i del PSM. Per cert, la imatge de la seva campanya tenia molt d'èxit.
La paradeta del PSC sofrí la presència constant dels anti-Bolonya
Les pastisseries també fan tot una mostra de disseny i bon gust. Aviat es parlarà de regalar un llibre, una rosa i un pastís.
Tothom ofereix el millor, alguna cosa especial relacionada amb Sant Jordi.
Mirau si Barcelona és petita que na Bel Moll ens trobà!
I per acabar, dir-vos que els mitjans de comunicació omplien la Plaça Catalunya de gom a gom i oferien tot tipus d'espectacles i programes en directe.
Les escoles de maquillatge dibuixaven roses
Una petita obra d'art!
(drac)
La gent comença a omplir els carrers. Els autors compareixen a les paradetes anunciades. Els més mediàtics centren tota l'atenció.
Manuel Pimentel i Núria Roca.
Boris Izaguirre
Carme Riera i Baltasar Porcel (també hi era Sebastià Alzamora, però no coincidírem). Els autors mallorquins són a Barcelona.
Per cert, Carme Riera ens expresà el seu disgust perquè aquesta festa s'ha convertit en un circ mediàtic, on allò que menys importa és el llibre.
Els treballadors d'Inoxcrom (quants llibres s'han escrit amb aquests bolígrafs?) es manifesten pel tancament de l'empresa.
Altres manifestants converteixen el carrer en una plataforma on tothom diu la seva. La gent mira i somriu respectuosament.
Més paradetes de roses
Gelat de pètals de rosa. Mmmmm......!
La carpa dels transports metropolitans de Barcelona (TMB) que cada any convoca un concurs de relats breus (per llegir mentre vas en metro) presenta el llibre i el regala a qui llegeix en públic un relat.
També proposa fer un relat col·lectiu amb tothom que s'apunta a continuar una història.
I per acabar, la nota divertida, un bus amb Sant Jordi, la donzella i el drac perquè els enamorats es fotografiïn.
Continuam. De sobte ens trobam tots els actors i actrius que ara mateix tenen una obra en cartellera a Barcelona.
Ens demanam: Què fan?
El lema és clar. Reivindiquen que PER NO ANAR AL TEATRE NO HI HA EXCUSES QUE VALGUIN!
Els carrers comencen a fer-se intransitables.
No podia faltar la paradeta dels independentistes.
Per cert, assistírem a una discussió en to més fort del que pot ser habitual (en castellà, evidentment) entre els joves independentistes i els ecologistes: Que si tenemos que ir por el mundo sólo en bicicleta..., que a dónde vamos con la independencia... De pel·lícula!
Moussa Ag Assarid, un jove tuareg autor del llibre En el desierto no hay atascos, signava el llibre amb la vestimenta típica del desert.
Joan Ridao, en dir-li que érem de Mallorca, ens assabentà que s'havien donat 48 hores més per arreglar el tema. I ens assegurà que s'arribaria a una solució. Parlava de les llistes europees i del PSM. Per cert, la imatge de la seva campanya tenia molt d'èxit.
La paradeta del PSC sofrí la presència constant dels anti-Bolonya
Les pastisseries també fan tot una mostra de disseny i bon gust. Aviat es parlarà de regalar un llibre, una rosa i un pastís.
Tothom ofereix el millor, alguna cosa especial relacionada amb Sant Jordi.
Mirau si Barcelona és petita que na Bel Moll ens trobà!
I per acabar, dir-vos que els mitjans de comunicació omplien la Plaça Catalunya de gom a gom i oferien tot tipus d'espectacles i programes en directe.
