LA CATALANITAT DEL 31 DE DESEMBRE

El Portalet del castell és un bon indret per a reivindicar-nos com a comunitat que vol tenir futur i ser respectada. Dins aquest recinte fortificat s'hi refugiaven els gabellins en els moments de perill, quan eren atacats per forces invasores hostils i temien per les seves vides. El castell era el reducte que els permetia defensar-se i seguir com a comunitat amb casa seva en aquesta contrada. 

Una comunitat té sentit quan els seus ciutadans tenen i mantenen la ferma voluntat de viure junts i treballar per millorar les seves condicions de vida. Actualment Capdepera, i les Balears en el seu conjunt, és una societat que qualificam de desestructurada, on els diferents col·lectius que hi resideixen es giren l'esquena i no comparteixen gairebé res més que l'espai. 

La desestructuració social s'ha generalitzat principalment per tota la zona costanera; hem perdut sentit de comunitat, capacitat d'organització davant tants de reptes i interès per un patrimoni heretat que la gran majoria de la població desconeix; mica a mica ens quedam sense ànima. Miquel Àngel Ballester, professor de filosofia, ho resumia (Ara, 7-9-2024) dient que "la trista realitat és que vivim en una illa turistificada, saturada i venuda al capital global, fins el punt que ha entregat la seva ànima al diable". 

A hores d'ara donam per perduda la capacitat de crèixer de manera ordenada, creant les necessàries infraestructures escolars, viàries, sanitàries i habitatges per a tots aquells que necessiten independitzar-se o els que arriben cridats per unes feines majoritàriament precàries. Els nostres recursos naturals s'esgoten: el peix, el terreny agrícola o els recursos hídrics; alhora que malmetem el paisatge i els espais naturals i degradam la mar. Tot i ser conscients d'això se segueix impulsant la desmesura turística i urbanística, perseguint nous rècords en el nombre de vols i en l'arribada de turistes. 

El passat històric i el patrimoni cultural i arquitectònic sempre havia estat un referent. El poble de Capdepera se sentia orgullós de tenir el castell i la Verge de l'Esperança i Cala Rajada del seu moll i de la Verge del Carme. Els nous barris locals, com el de  Son Poca Palla, no tenen ni plaça ni referents. Aquesta manca de signes identificatius em sembla una mostra més de desestructuració social. 

Aquesta precarietat social i cultural és aprofitada pels divulgadors d'interessos bords i  il·legítims per a crear conflictes amb els immigrants, el català, la Memòria Històrica o l'habitatge. Entenc que ser atès és un dret de tot nouvingut que arriba per dignificar la seva vida, que el català és la nostra llengua pròpia i ha de ser protegida, que defensar la memòria d'una gent pacífica vilment assassinada pel franquisme és un deure de tot bon ciutadà. 

Fa uns dies repassava el llistat dels gabellins que l'any 1594 residien o tenien casa dins el castell; la relació consta en el llibre Artà en el segle XVI del recordat prevere Antoni Gili. Aquests són alguns dels noms i llinatges dels avantpassats en l'esmentada data: Miquel Jaume, Mateu Melis, Miquel Moll, Miquel Llambies, Damià Cursach, Bartomeu Melis, Pere Ferrer, Cristòfol Ferrer, Gabriel Carrió, Miquel Flaquer, Pere Terrasa, Antoni Massanet, Pere Orpi, Antoni Orpi, Rafel Alzina, ... sembla la relació dels meus companys de l'escola pública, noms i llinatges ben nostrats, propis de la cultura catalana amb la qual ens hem identificat durant segles. 

Abans de l'estiu la Presidenta del Govern de les Illes Balears feia públic el Pacte per a la sostenibilitat; un projecte en el qual hi han de treballar dotze grups, un dels quals es centrarà en el patrimoni cultural. Idò bé, inicialment dins aquest camp a analitzar  no hi havia cap representant d'entitats culturals, com per exemple l'Obra Cultural Balear, i s'oblidava de temes com la llengua catalana, que és una part fonamental del nostre patrimoni; uns oblits que deien molt de les intencions de la presidenta i del seu compromís amb la cultura nostrada. 

La meva primera intenció era parlar del fet que l'any passat s'aprovà substituir la Diada del 31 de desembre per una altre a celebrar el 12 d'octubre. Un canvi festiu argumentat pel catedràtic emèrit de la U.I.B, Roman Piña Homs, d'aquesta manera: "La fiesta del 12 de septiembre recuerda el reconocimiento del reino mallorquin en 1276, con la jura de las franquezas por Jaime II, su primer rei privativo, en el recinto de lo que seria la iglesia de Santa Eulalia, en presencia de las fuerzas vivas de la isla; una festividad sin recuerdos genocidas. Los catalanes tomaron la ciudad però quien izó la bandera del rey Jaime I en lo alto de las murallas fue un aragonés llamado Pérez de Pina, puesto que los suyos también estaban en la sangrienta jornada." ( U.H 14-12-2024). 

Amb aquest canvi de data el Govern intentava substituir una festa reivindicativa per  una de protocol·lària i sense suport popular, manipulant els fets històrics en benefici propi; tot plegat em recorda les celebracions pròpies del franquisme on, a més de la manipulació, allò fonamental era la presència de les autoritats. La nostra reivindicació vol ser festiva, viva, oberta i integradora, que recordi el patrimoni acumulat en els últims vuit segles i alhora manifestar la nostra ferma voluntat de mantenir-ho viu; malgrat els entrebancs, la incomprensió i la nostra petitesa.