Cap Vermell - ES FORAT DES MOIX / 139 (suplement dominical dels diumenges)

Detalls: Escrit per: Miula; Categoria: Collaboracions; 22.12.2024; Vist: 36

"Si penses que l'educació és costosa, prova amb la ignorància" Derek Bok, president de la Universitat de Harvard.

Els informes internacionals i nacional de resultats de TIMSS 2023 han estat publicats el 4 de desembre de 2024. L'estudi TIMSS de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA, pels seus sigles en anglès) és una avaluació internacional de matemàtiques i ciències dirigida a l'alumnat de 4t i que es fa de forma periòdica cada quatre anys. Aquesta avaluació permet determinar fins quin punt l'alumnat de cada país participant domina els conceptes i els procediments de matemàtiques i ciències programats als currículums d'educació primària i així obtenir informació comparativa sobre el rendiment de l'alumnat entre els diferents països participants. És un estudi que fa 20 anys que es realitza, per tant es pot veure l’evolució.

A Espanya l'estudi es va fer a més de 500 centres de tot el territori nacional, amb una mostra d'uns 10.000 estudiants. A més, 9 comunitats autònomes van decidir ampliar la seva mostra a l'estudi per obtenir dades representatives pròpies, entre elles, les Illes Balears.

Els resultats a les Illes són molt preocupants, per no dir catastròfics. Sóm a la coa del nivell de matemàtiques de tota Europa. Més de la meitat dels alumnes no asoleixen un nivell mitjà.

Els països i les comunitats han estat ordenats de menor a major percentatge d'estudiants que no assoleixen el valor intermedi, és a dir, que estan en els nivells baix o molt baix d’una escala amb cinc nivells de rendiment que nosaltres les hem agrupat en tres:


TERRITORI/NIVELL	MOLT BAIX-BAIX	MITJÀ	ALT-MOLT ALT
UE	30,5	35,5	34
ESPANYA	38	37	25
ILLES BALEARS	51,6	33,4	15

Al final de l’article hi ha alguns gràfics d’aquest estudi i els enllaços per accedir-hi.

Per resumir:
Ja sabem que els resultats d’aquestes proves depenen de molts factors, des de l'efecte pandèmia (als nens avaluats els va agafar fent 1r i 2n de Primària, anys clau per assentar coneixements i habilitats bàsiques) al model social i econòmic de l'arxipèlag (on es pot aconseguir un treball sense titulació fàcilment). També s’ha de tenir en compte l'elevada proporció d'alumnat nouvingut i de baix nivell socioeconòmic, que requeririen una millor acollida i atenció (cosa que suposa «més recursos»).

També destacar una desigualtat alarmant que va a l'alça a tot el món, és de gènere: ells obtenen millors resultats que elles en Matemàtiques, cosa que es relaciona entre altres coses amb una manca de confiança de les nines.

Conclusions:
Ja fa molts d’anys que en parlam de tot això. Parles amb mestres i es posen les mans al cap amb el nivell del que ensenyaven fa vint anys i del que ensenyen ara a alumnes de la mateixa edat. L’actitud de pares i mares superexigents amb l’escola i sobreprotectors del nen no ajuda gens. La paraula “esforç” ha desaparegut del vocabulari. Els deures estan prohibits. Està passant davant dels nostres nassos i afecta el present i el futur del nostre país i ens ho miram complaents.

Podríem començar, almenys, per consensuar alguna solució? O certament interessa que a aquest territori es vulgui que els seus ciutadans tenguin un nivell educatiu molt baix?

Barack Obama digué: “De què serveix que el govern destini milions a l’educació si a la nit els pares no fan apagar la televisió?” (Era el 2008, ara podríem parlar del mòbil dels pares i dels fills). Si qualsevol pare o mare agafàs un quadernet de problemes (costa 3€) i en fes un cada dia podria ser conscient d’allò que sap i no sap el seu fill/a.

L'educació i la sanitat són les dues grans fites socials aconseguides el segle XX, no hi podem renunciar.

I no oblidar mai que la millor herència que podem deixar als nostres fills és l’educació.

Que poguem païr bé els dinars de Nadal i que no siguin indigestos!