Habitatge: de la compra al lloguer. De l'empobriment a l'exclusió.
La crisi de 2007 fou una crisi de les subprimes, de la bombolla immobiliària, de les hipoteques que no es podien pagar, dels hipotecats que ho van perdre tot, dels bancs que vàrem rescatar i d’uns fons d’inversions que van veure la gran oportunitat de negoci a través de l'especulació.
És elemental entendre que veníem d’una cultura de la propietat. Un ministre de Franco ja ho va dir: "Volem una Espanya de propietaris, no de proletaris". Haver arribat a nivells tan alts de població propietària no era fruit de l’atzar. Es generaren polítiques públiques per, d'una banda, fer que el lloguer no fos gens atractiu. I d'altra, per fomentar que la gent visqués en un règim de propietat. Tot això també anava lligat a una ideologia propietària individualista, que posava la família al centre, i que feia que tothom, per molt pobre que fos, sentís que tenia "alguna cosa a perdre". Durant un temps ens vam pensar que aquí tothom seria propietari, i era cert.
Tornem a la crisi del 2007. Llavors ens deien que a la nova societat que entràvem no tothom podia ser propietari, que el lloguer s’havia d’estendre com a signe de modernitat, de mobilitat i d’economia. La remuntada de la crisi del 2007 va ocasionar la dificultat per accedir a la compra d'un habitatge i cada cop més gent optà cap al mercat de lloguer. Així, si el 2014 el percentatge de població que vivia de lloguer era del 13%, ara ja és del 20%, un rècord històric en un estat amb una forta cultura de la propietat.
El sorgiment dels habitatges vacacionals i les contractacions per internet llevà, en pocs anys, a Mallorca més de 100.000 habitatges del mercat immobiliari. Quants pisos socials s’han construït els darrers quinze anys? És certa la sensació que sols es construeixen habitatges de luxe?
D'altra banda, al sector de la construcció li surt la feina per les orelles... De fet, moltes obres públiques queden desertes perquè les empreses guanyen molt més en altres contractes.
I la inhibició de les polítiques públiques efectives no va fer més que empitjorar el sistema (aquí també entraria l’empobriment de la població que fa feina).
A hores d'ara l’habitatge és possiblement el principal problema que tenim. A Capdepera, hotelers ja estan comprant edificis per construir apartaments per als treballadors dels seus complexes. El Banc d'Espanya ha fet públic un informe amb unes dades esfereïdores: segons els seus càlculs, gairebé la meitat dels llogaters a Espanya estan en risc d'exclusió o de pobresa a causa de la pujada que han experimentat els lloguers des del 2014. Per fer-nos-en una idea, a la Unió Europea aquest percentatge és del 30%, vint punts menys.
L’habitatge ja s'ha convertit en un dels principals factors de desigualtat i que és urgent fer polítiques que contribueixin a mitigar els efectes perniciosos que està provocant. No hi podrà haver justícia social en els nostres pobles i ciutats sense garantir un accés digne a l'habitatge. Recordem una vegada més que l’habitatge és un dret Constitucional (art 47).
El Govern Balear engega un programa de lloguer segur. Diumenge passat Pedro Sánchez anuncià la creació d’una empresa pública de vivenda...Els ajuntaments podrien aportar terrenys,...gestionar necessitats, colinvings....Sí. Tot això són pegats. El problema és el preu? el mercat? la normativa? o realment en falten?
Tal volta hem simplificat l’anàlisi. La problemàtica és complexa. La necessitat és ara. La realitat és que els sous no han pujat d'acord amb el que ha pujat la vida, l'IPC, que en diuen ara...
Si feim un petit exercici d'empatia, podeu imaginar què pensen d'aquesta societat els joves o les famílies que estan abocats/des a compartir pis més enllà dels 35 anys? Quines aportacions es senten obligats a fer?
I això no ha acabat. Amb el menjar no es juga...però algú ens pot garantir que l'especulació feta amb l'habitatge no continui amb els productes d'alimentació?
Bon Nadal
___________________________________________
Per saber-ne més:
Banco de España (2024) ‘El mercado del alquiler de vivienda residencial en España: evolución reciente, determinantes e indicadores de esfuerzo,
Boletín Oficial del Estado (2024) ‘Ley 29/1994, de 24 de noviembre, de Arrendamientos Urbanos,’
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1994-26003
ESADE (2024) ‘El mercado de alquiler en España: alquiler vacacional, de temporada y largo plazo ante la regulación y las dificultades de acceso a vivienda estable,’ EsadeEcPol Insight #53 Noviembre 2024,
Fotocasa (2023) ‘La rentabilidad de una vivienda compartida es de un 9,5% frente al 6,2% del alquiler tradicional,’
Fotocasa (2023) ‘Relación de salarios y vivienda en alquiler en 2023,’
FUNCAS (2024) ¿Cuál es el esfuerzo por vivir de alquiler en España? Evolución y diferencias por comunidades autónomas,
Idealista (2024) La oferta de alquiler de temporada se dispara un 55% y la permanente se hunde otro 17%,
IDRA (2024a). Impacto de las inmobiliarias en el mercado de alquiler. Estudio a partir de la encuesta realizada en Madrid y Barcelona.
https://idrabcn.com/es/publicacion/informe_immobiliarias/
IDRA (2024b) De propietarios a inquilinos. Informe sobre la creciente desigualdad en el acceso a la propiedad,
https://idrabcn.com/es/publicacion/propietarios-inquilinos
Módenes, Juan Antonio (2024) La consolidación del binomio alquiler privado e inseguridad residencial entre los hogares jóvenes españoles, Papers. Institut Metropoli no66, https://www.institutmetropoli.cat/wpcontent/uploads/2024/05/Revista_Papers_66_ART2.pdf
