En sabeu gens?

Per alguns parlants és un bon maldecap diferenciar entre gens, res i cap. I d’on ve aquesta confusió? Del fet que altres llengües romàniques es refereixen al mateix utilitzant només un o dos mots. Volem ajudar-vos a sortir de dubtes, així que dedicarem aquest article a parlar de gens i en els propers parlarem de res i cap, perquè tampoc és qüestió d’explicar-ho tot de cop i deixar-vos marejats.

Gens és un quantitatiu que, si acompanya un verb, equival a ni una mica i indica que l’acció té una intensitat mínima. L’utilitzam si deim El programa Pim, pam, Llum no em convenç gens o Llum Barrera va fer un comentari que no va agradar gens a l’entrevistat.

El gens quantitatiu també pot acompanyar un nom, normalment incomptable. En aquests casos, sol anar seguit de la partícula partitiva de. És el cas de La presentadora no tenia gens de paciència amb els entrevistats, No hi havia gens d’informació sobre els horaris del programa o No queda gens d’originalitat a la televisió.

Fixau-vos que, en tots aquests casos, gens apareix en oracions amb l’adverbi negatiu no. Podria ser un truc per identificar-lo, però no us confieu: gens pot aparèixer en contextos no negatius com oracions interrogatives o part d’una oració condicional on es vol expressar dubte o desconeixença, oposició, impediment, mancança, temor o emocions negatives. En aquests casos equival a una mica. És el cas de Queda gens d’originalitat a la televisió? o Si el programa hagués tingut gens d’ànima, m’hauria agradat més.

Una de les errades freqüents és fer servir res en lloc de gens amb valor de quantitat. Evitau-ho! No és adequat dir El principal problema va ser que els entrevistats no parlaven res de català o La presentadora semblava atabalada, com si no hagués dormir res ni li haguessin deixat prendre res de cafè.

Nota: Els exemples només són exemples! Donau una oportunitat al programa de Pim, Pam, Llum, perquè és ben entretingut!