[1] Aquest dossier és una actualització, amb revisió i canvis, de l’article "Històries, curiositats i tradicions de Mallorca" n. 96 (13-08-21). És, en gran part, deutor dels continguts del llibre: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació): L’Assumpció de la Mare de Déu, Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca, Palma, 2018, tal com s’anota en els llocs corresponents."A mitjans d’agost, el dia 15, celebram l’Assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima al cel. Dogma de fe instaurat l’1 de novembre de l’any 1950 per Pius XII.
(Del Parenòstic mallorquí de Tomàs Martínez)
La Dormició de la Mare de Déu (Miquel d’Alcanyís, 1442; Museu Parroquial d’Alcúdia) (foto GV)
La Dormició de la Mare de Déu (Mestre de Santa Eulàlia, s. XV. Església de Santa Eulàlia) (foto GV)Una de les festes mariològiques més importants
-Però, professor Carrió... l’antiga ‘Mare de Crist’, convertida en ‘Mare de Déu’, va morir o es va adormir?
La preferència per a una eufemística dormició —que suposa alhora admetre la dualitat entre el cos i l’ànima— i no una mort física lligava amb la creença que Maria no participà de la corrupció de la carn i que entrà al Cel per un procés particular que la distingia de la resta de persones. Orient defensà, des dels inicis, que fou l’ànima de Maria la que pujà a la Glòria mentre que a Occident, triomfà —de manera més contundent a partir del segle XII— la idea que, a més de l’ànima, ascendí el cos mateix. Tota la literatura generada pot dividir-se en tres posicionaments que posen en relleu que, en els seus orígens, la Dormició, el Trànsit i l’Assumpció són tres conceptes diferents. El primer implica una elevació de l’ànima; el segon respon a una idea intermèdia: una transformació de la natura viva en celestial a partir d’una ascensió; i el tercer, que defensa la pujada al cel en cos i ànima. El dia primer de novembre de 1950 fou proclamada dogma de fe pel papa Pius XII amb la publicació de la butlla “Munificentissimus Deus”. La conclusió del document papal diu: «Declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Immaculada Mare de Déu, sempre Mare de Déu, complit el curs de la seva vida terrestre, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial»[2].
La Dormició de la Mare de Déu (Apostolat de Mateu Llopis, final s. XVI. Església de Sencelles) (foto GV)
L’Assumpta (Retaule major de l’església de Binissalem) (foto GV)
Ascensió o Assumpció?
-A veure, Vell Professor, haurem de repassar aquests conceptes, un poc complicats per a uns youtubers com nosaltres!
-Sí, Professor -diu un altre-, quina diferència hi ha entre Ascensió i Assumpció? No serà això una discussió bizantina?
-No, no, cap discussió bizantina. Jo no som cap teòleg, però puc dir-vos que, semànticament la diferència és clara i ara l’explicarem... amb ajuda, és clar, de textos doctrinals. Preparats?
-Sí. Sí, endavant!
-Idò resulta que Jesucrist és el Fill de Déu fet home, amb les dues naturaleses: humana i divina. Quan Ell va anar al Cel en cos i ànima al final de la seva vida terrenal i després de la Resurrecció, Crist ho va fer amb el seu propi poder. Jesús mateix fou l'agent actiu del miracle. Jesús va pujar al Cel. En canvi, Maria és una criatura de Déu, dependent completament de la Gràcia de Déu per a tot. Ella no va anar al Cel amb el seu propi poder, sinó que va ser portada al Cel per Déu. És a dir, va ser l’agent passiu del miracle. Maria va ser “assumpta al Cel”.
-Ah, ja ho veim... és similar pel fet de pujar al Cel, però no en les mateixes condicions. A l’Ascensió Crist puja al Cel i a l’Assumpció Maria es conduïda al Cel.
-Efectivament. Si bé, en tots dos casos es tracta de la pujada al Cel, al món catòlic s'aplica el terme “assumpció” a la Verge Maria (per antonomàsia: 'fet de ser elevada al Cel la Mare de Déu en cos i ànima') i “ascensió” a Jesucrist (també per antonomàsia: 'pujada de Crist al Cel').
L’Assumpció i la Coronació (antic retaule major de l’església de Sineu; Gaspar Gener, ca1585) (foto GV)
En definitiva i com a conclusió: La diferència rau en què Jesús va ascendir al cel pel seu propi poder, ja que sent veritable Déu i veritable Home, amb l'omnipotència de la seva divinitat va ascendir per seure a la dreta de Déu Pare. La Verge Maria, per la seva banda, i pel fet que Déu no va permetre que veiés corrupció el cos i el ventre on Ell va decidir que s'encarnàs el Seu Diví Verb, va ser assumpta al cel en cos i ànima per la voluntat i la força de Déu.[3]-Entesos, ja hem après una cosa més!!
La processó de ses Crestes (Valldemossa) (foto GV, 2023)
Notes sobre la festa a Mallorca
El bisbe Berenguer Batle (1333-1349) elevà la festa de l’Assumpció a la categoria de la festa de Nadal. La processó de l’Assumpta a la Seu de Mallorca començà l’any 1456 per petició del governador del regne Francesc d’Erill i dels jurats de la Ciutat de Mallorques. Aleshores, se’n fixà el cerimonial conservat encara a primeries del segle xvi. Llavors, els canonges de la Seu, vestits d’apòstols, portaven en processó la imatge gòtica de la Mare de Déu Morta que encara es conserva actualment. A principis del segle XVII els cossiers ballaven a Sineu per a la Mare de Déu d’Agost. El 15 d’agost de 1755 encara es documenta la processó de la Mare de Déu a la Seu. Com diu el P. Gabriel Llompart : «una bona part de les esglésies importants celebren processons en les quals els apòstols carreguen amb la imatge de la Mare de Déu morta: la tradició actual de Valldemossa i la tradició escrita de Felanitx de mitjan segle XVIII”. La tradició demana —i els convents de clausura segueixen fidels a la demanda— que la jardineria prepari amb mesos d’antelació testos, grans i menuts, d’alfabeguera que es disposen al voltant del llit de la Mare de Déu»[4].
Els cossiers de Montuïri fan la primera sortida dia 15 d'agost, i recentment s'ha recuperat interpretar la dansa Gentil Senyora davant el túmul de la Mare de Déu, a l’església parroquial. A Alaró els cossiers el dia de Sant Roc (16 d'agost) també surten i executen la mateixa dansa, en aquest cas envoltant el llit marià.
La processó de ses Crestes, amb el campanar de l’església parroquial (Valldemossa) (foto GV)
La processó de ses Crestes de Valldemossa
A Valldemossa, des de fa segles, el 14 d'agost, revetla de l’Assumpció, se celebra la processó en homenatge a la Mare de Déu Morta o l'Assumpta. Rep el curiós nom de “processó de ses crestes” per les àuries o nimbes que, a manera de diadema, i com a vestigi de la indumentària escènica d'arrel medieval, que duen els 4 homes, que simbolitzen els apòstols, portadors del llit de la Mare de Déu. Mostren també el nom de l’apòstol corresponent. A més de les 'crestes', van vestits amb una túnica blanca i llueixen un floc vermell. És tradició que els homes que porten la Mare de Déu siguin casats.
La processó de la Mare de Déu d'Agost es va fer per primera vegada l'any 1531. El 1567, el bisbe Dídac d'Arnedo, en la seva visita pastoral, ordenà als obrers de l'Assumpta que fessin un llit per a la figura de la Mare de Déu, per posar-lo enmig de l'església. L'any 1595, l'historiador Joan B. Binimelis remarca la solemnitat de la celebració, amb participació de molta gent de tota Mallorca i amb complement de danses i corregudes.
Els quatre portadors tenen assignada sempre la mateixa posició, una de les quatre barres que sostenen el llit; aquesta tradició els ha arribat per 'deixa' o herència de l'antecessor. La revetla de l'Assumpta, acabada la funció religiosa, agafen la Mare de Déu Morta, que està situada vora l'altar major, fan una volta al temple i, a continuació, precedida per uns estendards, surt el seguici pel portal lateral. Recorren el carrer de la Rectoria, giren pel carrer de l’Amargura i, arribats a la Creu de Baix, pugen un tros de carrer de la Constitució fins que arriben a la plaça de l’Església. Ja a punt d’acabar, entren al temple pel portal major. Acabada la processó es canta una Salve, col·locada la Verge damunt el llit, situat als peus del temple. Llavors duen la imatge a l'altar major, el públic la venera i el celebrant reparteix brotets d'alfabeguera. És tradició que passant els infants per damunt la Verge, s'alliberen de trencadura, i també que passar un didal serveix perquè els infants tinguin bona dentició[5].
La processó de ses Crestes (Valldemossa) (foto GV, 2023)
El pare Llompart aprofundeix en la processó de les Crestes i la compara amb la processó de Felanitx, fa temps desapareguda: “Es tracta d’una tradició lligada a diverses famílies, en virtut de la qual un dels seus membres participa anualment en la festa de la Mare de Déu d’Agost portant en la processó la imatge sobre les espatles. El nom al·ludeix al dispositiu que porten damunt el cap en forma de cresta, —som davant d’una interpretació vulgar de gent camperola— tots i cadascun d’ells, a més de dur una indumentària general a manera d’alba. Què dimoni era aquesta cresta?...
L’única consueta local conservada a Mallorca del segle XVIII, la del rector Esteban Bordoy, ens diu que en el seu temps ja havia desaparegut aquest costum a la seva parròquia de Felanitx, «per lo ridícul que era veure dotze pagesos endiumenjats amb antipares i dalmàtiques».
I és que, aclareix, en temps anteriors al seu, la imatge de la Mare de Déu jacent era portada per «deu homos vestits amb camis i dalmàtiques, amb una cresta aont estava escrit el nom d’un apòstol. Davant hi anava Sant Joan i darrera Sant Pere, amb capa pluvial». Heus aquí què eren les crestes. El recurs per a identificar els apòstols: el nom propi. Ja que no es podia utilitzar cap altre recurs com el de portar en la mà l’instrument propi del seu martiri —com es feia en el Corpus Christi de la Seu de Mallorca des del segle XV— perquè com que calia carregar la imatge, haurien restat embarassats i embolicats. Els pagesos de Valldemossa sols duien darrerament l’alba; els pagesos de Felanitx, abans de la crítica Il·lustració, portaven a més dalmàtiques, llevat del figurant de Sant Pere, capa pluvial”[6].
Llit de la Mare de Déu (La Seu) (foto Catedral de Mallorca)
Marededéus dormides
Diuen M. Gambús i A. Reig: “La Marededéu dormida de la Seu, la procedent del desaparegut convent de Sant Domingo, la conservada a la parròquia de Santa Eulàlia i l’originària de l’església del Sant Esperit segueixen el model formal que marcarà el recorregut desenvolupat a Mallorca durant cinc-cents anys com a expressió de la devoció mariana entorn a l’Assumpció de Maria. En termes generals aquestes imatges de notable grandària, presenten una disposició jacent tot remarcant l’obliqüitat del cap, amb les mans en actitud orant i mostrant els peus nus; són abillades amb un hàbit daurat i estofat, cenyides amb un cíngol recorregut habitualment per una inscripció relativa a l’exaltació de Maria al cel, i a més són cobertes amb un mantell que des del cap s’estén a tot el llarg, de tal manera que la plasticitat dels seus plegaments delimiten el perfil general de la figura. En el cap se les hi afegeix una corona estrellada, a vegades recorreguda per capets d’àngel emmarcats en estels de vuit puntes, que també hi podem localitzar en les voreres del mantell. (...)
Llit de la Mare de Déu (Sant Francesc, Palma) (foto GV)
El dia 1 de maig de 1527, Joan de Salas signava un contracte amb Damià Cruïlles i Rafael Calafat, obrers de la Verge Maria de la parroquial de Valldemossa, amb la finalitat d’obrar una imatge de l’Assumpció, en fusta de xiprer i de vuit pams de llargària. El document precisa que la sanefa sigui recorreguda per pedreria de fusta, igual que el cinyell de la túnica, i a més sol·licita una diadema estrellada amb una creu central. Dos mesos de termini per l’execució i un preu de divuit ducats completen els pactes subscrits. Dos anys més tard, el dia 8 de desembre de 1529, Joan de Salas i Bartomeu Mas, en representació de la vila de Campos, subscrivien un acord notarial pel qual el primer s’obligava a realitzar una talla de l’Assumpció de la Mare de Déu en fusta de xiprer, de nou pams de llargària, amb un termini d’execució de quatre mesos i divuit ducats d’or com a preu pactat. Les dues imatges referides, presenten entre elles notables semblances i indubtablement són de la mateixa mà. Més petites que la de Santa Eulàlia, totes dues molt simplificades en línies i ornamentació, responen al tipus habitual de les Marededéus dormides, i en el cas de Valldemossa, aquesta no sembla ajustar-se massa a les indicacions formals pactades. Les dues talles responen a una escriptura més evolucionada, des d’una lectura classicista, però amb una rebaixa considerable de la qualitat artística si les comparem amb l’altra talla documentada a Salas per a l’església de Santa Eulàlia. En qualsevol cas, són obres menors, però que marquen una de les formes cinccentistes de l’evolució tipològica de les verges dormides, de dimensions més reduïdes, austeres i naturalistes en els plegaments de la indumentària, així com en els recursos cromàtics”[7].
Els llits de la Mare de Déu Morta
Aina Pascual i Jaume Llabrés dedicaren als llits de la Mare de Déu l’article titulat “Els llits de la Mare de Déu d’Agost a Mallorca, una expressió d’art i de devoció”. En bona part, el reproduïm, ja que és la millor síntesi descriptiva i estilística que podem aportar: “L’escenografia clàssica: el llit de pal·li. L’any 1671 el canonge Pere-Joan Belloto pagà la magnífica urna barroca de fusta tallada i daurada que porta les armes de la seva família i que ha donat lloc a la tipologia més clàssica del llit de la Mare de Déu d’Agost a Mallorca, el de la Seu de Mallorca. Es tracta del que podem anomenar llit pal·li, constituït per l’urna amb la talla mariana protegida per un pal·li les vares del qual són sostingudes per quatre escultures d’àngels, obrats quasi sempre de grandària natural. Tota l’escenografia escultòrica és composta sobre un gran cadafal escalonat adornat amb els típics cossiols d’alfabeguera i de bellveure. En alguns casos, el llit té adossat un altar parat amb la creu, els candelers i les sacres. Un altre llit notable d’aquest estil és el del convent de la Concepció de Palma, encarregat l’any 1685 per la priora sor Prudència Sureda, que en el contracte amb l’escultor mestre Miquel Barceló expressava: «…que fasse un llit per nostra Señora en la conformitat que esta el de la Seu de Mallorca ço es quatre Angels de nou palms de altaria cade qual de ells, ab quatre hastas labradas, y dalt de ellas sos poms tambe labrats y una urna sobre la cual estara nostra Señora». En el cas de la Concepció, hem de dir que quan s’exposa el llit de la Mare de Déu d’Agost en el marc de l’església és el moment de gaudir d’una de les millors escenografies de l’art barroc a Mallorca.
Llit de la Mare de Déu (Sagristia de l’Església de Binissalem) (foto GV)
Altres llits de pal·li per destacar són el de Santa Creu de Palma i el de Binissalem (procedent del convent de Sant Domingo), que han restat incomplets. En les parròquies de la part forana ens crida l’atenció el llit de Muro obrat dins la més pura plàstica barroca. Un conjunt original és el llitet del convent de Santa Magdalena, una versió en menut del model que ara comentam. Del segle XVII ençà coneixem alguns models de llits, d’aparença molt rica, obrats en fusta tallada, daurada i policromada, dels quals ja només se’n conserven escassos exemplars a les cases senyorials de Palma. Un d’ells és el de can Rossinyol de Sagranada que té una capçalera magnífica decorada amb relleus escultòrics d’àngels i la Verge Maria acompanyada de sants. El llit de la Mare de Déu d’Agost de la parròquia de Santa Eulàlia a Palma s’inspira, probablement, en aquests exemplars luxosos de l’espai domèstic perquè l’estructura del seu pavelló amb els pilars entorxats rematats per florons és molt semblant a la del moble que acabam de comentar. Aquí tan sols afegirem que, sota el cobricel, s’acull la magnífica talla gòtica policromada de Maria, el seu rostre s’inspira molt en l’escultura funerària medieval.
Llit de la Mare de Déu (Santa Eulàlia, Palma) (foto GV)
El barroc: el llit coronat
Avançat el s. XVIII l’art barroc evolucionà cap al gust francès i italià. És a partir d’aquell moment quan a les cases de la noblesa borbònica de Palma apareixen les grans consoles de fusta tallada i daurada decorades amb relleus escultòrics i formes de voluta com les que hi ha a can Vivot. Més tard, durant el regnat de Carles III (1757-1788) la consola prengué les formes rocalles que, molt sovint, foren aplicades fins al punt de distorsionar la pròpia aparença del moble. En aquest període observam com alguns llits de la Mare de Déu d’Agost s’inspiren en les traces de la gran consola barroca i que es rematen a la capçalera amb un petit dosser que penja des d’una corona aixecada a no massa alçària. D’aquest model de llit coronat volem remarcar el del convent de Santa Clara que, com a les consoles de la primera època, té les potes unides per una xambrana, totes amb la silueta molt trencada. En els quatre cantons del moble s’hi veu un cap de querubí i altres figures d’àngels apareixen entorn del moble tot aportant-li una nota de gran teatralitat.
El neoclassicisme: el llit de baldaquí
L’arribada a Mallorca el 1810 de l’escultor català Adrià Ferran i Vallès (1774-1842) va comportar una renovació de l’art local i, sobretot, una etapa d’esplendor en el disseny del moble. L’Adrià creà el llit de la Mare de Déu d’Agost de la parròquia de Sant Jaume a Palma. Era una obra espectacular que va marcar una nova pauta estètica en la interpretació artística d’aquest tipus d’escenografies sacres i donà lloc a un model de llit que podríem anomenar de baldaquí.
A mesura que avança el segle XIX es nota una decadència en el disseny dels llits de marededéus. Una excepció és el cas de l’església parroquial de Sant Julià de Campos, reconstruïda en estil neorenaixentista entre els anys 1868 i 1873, segons projecte de l’escultor Miquel Torres. El llit de la Mare de Déu d’Agost va ser dissenyat en el mateix estil que el general de l’església, de manera que concordàs amb la seva plàstica historicista”[8].
Llit de la Mare de Déu: Església de Sant Jaume, Palma (foto GV)
Bibliografia :
- Carrió i Vives, Gabriel, «El símbol de l’Assumpció de Nostra Senyora». A: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació): L’Assumpció de la Mare de Déu. Palma: Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca, 2018.
Gambús, Mercè; Reig, Antònia (comissariat): “Marededéus dormides. Del gòtic al Renaixement”. A: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació): L’Assumpció de la Mare de Déu. Palma: Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca,, 2019
Llabrés Mulet, Jaume; Pascual Bennasar, Aina, «Els llits de la Mare de Déu d’Agost a Mallorca, una expressió d’art i de devoció». A: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació): L’Assumpció de la Mare de Déu. Palma: Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca,, 2019
Llompart, Gabriel, «La Mare de Déu morta a Mallorca, entre el folklore i la litúrgia». A: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació): L’Assumpció de la Mare de Déu. Palma: Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca, 2018, 1-10
Valero i Martí, G.; Font, B.; Bueno, J.: Les festes a Palma. Història, tradició i vigència. Palma: Ajuntament, 2010
http://assumpciodelamarededeu.net/documents/
Notes:
[2] Carrió i Vives, G.: «El símbol de l’Assumpció de Nostra Senyora».
[3] Eddy M. Romero, 15 de maig de 2021 https://suyapamedios.hn/ascension-y-asuncion-son-lo-mismo/
[4] Llompart, Gabriel: «La Mare de Déu morta a Mallorca, entre el folklore i la litúrgia»
[5] Notes extretes de: Joan Cabot Estarellas, "Processó de ses Crestes". A: Revista Miramar, núm. 18, p. 89 / Autors diversos, Calendari de festes de les illes Balears i Pitiüses, p. 172 / Antoni X. Colom Colom, "La Mare de Déu d'Agost", Revista Miramar, núm. 26; plecs de cultura popular, p. X / Valero, G. (coord): Valldemossa. Guia de passeig. Palma: IEB, 1999.
[6] Llompart, Gabriel: «La Mare de Déu morta a Mallorca, entre el folklore i la litúrgia».
[7] Gambús, Mercè; Reig, Antònia (comissariat): “Marededéus dormides. Del gòtic al Renaixement”
[8] Llabrés Mulet, J.; Pascual Bennasar, A., «Els llits de la Mare de Déu d’Agost a Mallorca, una expressió d’art i de devoció».
Llit de la Mare de Déu: La Mercè, Palma. Un llit entorcillat amb cobri-cel (foto GV)
Gaspar Valero i Martí
13-08-24
