Com no pot ser d’una altra manera, allò que comença malament sol acabar pitjor. No afegiré res de nou al que altres ja han dit i escrit sobre la nova plaça (?) de Cala Rajada. Basta veure com encara no s’han atrevit a inaugurar el nou espai, fet que ens hauria de fer sospitar que ningú es pot sentir gaire orgullós del resultat final d’aquest no-lloc. En fi, una altra oportunitat perduda per ordenar i dignificar el nostre maltractat espai urbà. Però no és en les qüestions urbanístiques ni estètiques de la plaça (??) que em voldria fixar, sinó en el nom triat finalment per batiar-la.

Els estudiosos parlen de nomenclàtor (vaja paraula lletjota: sembla que estam parlant dels jerarques senils i estantissos de sospitosos règims autocràtics, no?) per referir-se al llistat de noms que prenen, per exemple, els carrers de ciutats i pobles. En aquest sentit, crec que està per fer un estudi de com s’han configurat els noms dels carrers de Cala Rajada (tal vegada donaria per un treballet de final de curs o per un entreteniment d’historiadors, arxivers i erudits locals). Ara que estam a punt de complir el centenari dels primers noms de carrers del poble en temps de la dictadura  de Primo de Rivera (tal com recollia l’article d’en Miquel Flaquer “Llull”, publicat a aquesta mateixa revista fa uns quants anys^[1]), per ventura seria un bon moment per fer un estudi d’aquest tipus i, òbviament, per proposar canvis. 

D’altra banda, no descobrirem res de nou si deim que, molt sovint, els noms que prenen els carrers, avingudes, places i passeigs són un reflex de l’esperit de l`època en què es van posar. Per això, els governs locals de tant en tant fan les seves aportacions per canviar el nom d’un carrer dedicat a un personatge o a un fet que han quedat “superats” per l’actualitat del moment. Això és el que va succeir quan vam passar de la dictadura a la democràcia i, conseqüentment, van desaparèixer dels nostres pobles Calvos Sotelos, Generalísimos Francos, Generales Molas i altres lúgubres personatges d’un passat massa recent i van aparèixer arreu Places de la Constitució i de la Pau. A vegades, però, les bones intencions no sempre van acompanyades del resultat esperat. A l’illa veïna, al meu poble Ciutadella, a mitjans anys vuitanta, la nova corporació municipal va decidir canviar el nom del carrer 8 de Febrero (que commemorava la data de Sa Girada, quan Menorca l’any 1939 va passar a ser territori “nacional” i ocupat per les tropes franquistes) pel de L’assalt del turc (que volia recordar la llegendària desfeta de la ciutat davant l’assalt corsari de l’any 1558). Hem de reconèixer que el nom no era gaire eufònic ni de fàcil pronúncia, per això en boca d’algunes veïnes, massa velles per segons quines novetats, acabava convertit en un “El Salto del Turco”, que semblava més aviat el nom d’una exòtica art amatòria. Amb el temps, el van tornar a rebatiar.

Bé, si tornam al nom escollit de la nova plaça (???), no m’ha agradat ni el procediment, ni les propostes, ni el resultat final. Si es volia que el nom fos triat pels veïnats, per què no fer una convocatòria oberta a les aportacions de tothom? Tampoc s’han explicat les raons i motius dels tres noms finalistes i, per això, les propostes les he trobat cursi (Del Mediterrani), o poc encertada (que es digués Dels estiuejants necessita una explicació massa llarga: voleu dir que els estiuejants es mereixen el nom d’una plaça? Tots?) o una solució de compromís (Del Carme).

Sense voler ser massa exhaustiu, si donam un cop d’ull als noms dels nostres carrers, veurem que la majoria duen el nom d’un topònim local, una gran part (Cala Gat, Cala Lliteres, Na Forana, Can Melis, Cas Bombu, es Moll, Castellet,...) però també forà (Lepanto, Amèrica, Eivissa o Menorca); altres duen noms de plantes (Fonoll Marí, Llevamans, Tem, Xuclamel, Tamarell, ...), animals (Tudons, Donzella, Verderol, Cavall Marí, ...); trobam també alguns noms de vent (Tramuntana, Mestral i, oh sorpresa, un Simun que ens veim obligats  a cercar a l’enciclopèdia Espasa per saber què vol dir) i, com no podia ser d’una altra manera, algunes referències clàssiques (Èol, Nereides, Arcàdia, Neptú i Tritó). I, òbviament, tenim els carrers dedicats a sants i verges (Sant Andreu, Sant Roc, l’Esperança, Sant Pere Pescador i, ara, el Carme) i a persones reals, on destaca una caterva de personatges espanyols més o menys relacionats amb la mar, sobretot navegants i conqueridors (Méndez Núñez, Elcano, Magallanes, Pizarro, Alcalá Galiano, Churruca, ...), però també enginyers i inventors (Gabriel Roca, Monturiol, Isaac Peral). Finalment tenim reis espanyols (els Reis Catòlics i el Rei Joan Carles I), i polítics i empresaris (ehem) mallorquins (Antoni Maura i Joan March). Si vos hi fixau, llevat del darrer, la resta de noms no han tingut cap relació amb el nostre poble, fins on jo sé. Deixant de banda els noms genèrics, que es refereixen a tothom i a ningú (Els Mariners i Les Dones de la mar), costa trobar noms de persones que hagin tingut una vinculació amb Cala Rajada: el Patró Biel Ferrer, Mestre Vicenç Nadal, Elionor Servera i Arquitecte Alomar. Això és tot.

Ja està clar que tothom té les seves opinions i curolles, però si un dia s’arriba a fer un rentat i de cara i una renovació del nomenclàtor calarajader, jo tenc (de moment) tres propostes: no trobau que seria meravellós i que ens distingiria tenir un Carrer de Jack Bilbo  o un Passeig  de Heinz Kraschutzki? Motius per ambdós noms em sembla que en sobren: basta que consulteu els articles que han sortit a aquesta mateixa revista o les dues autobiografies publicades a ca nostra^[2]. I, sobretot, és imprescindible que el carrer que travessa tota Cala Rajada recuperi el seu nom original, el que tenia quan encara només era la carretera que duia fins el far. És per això que no em voldria morir sense poder posar al remitent de la carta als Reis d’Orient:

David Triay

Carrer des Far, ...,

Cala Rajada.

Bé, ja ho sabem, somiar sempre és de franc.

[1] https://capvermell.org/index.php/collaboracions/6320-documentacio-gabellina-destarotada-12

[2] https://www.capvermell.org/index.php/agenda/convocatories/23926-presentacio-de-l-autobiografia-de-jack-bilbo.
Heinz Kraschutzki, Memòries de les presons de la guerra civil a Mallorca. Miquel Font Editor.