Bon vespre a tothom:
Estam a punt de presentar el nou llibre de Jaume Fuster estimat a qui li avala l’èxit contundent del seu últim llibre «Mirant el silenci». Publicat l’any 2021 per l’editorial Documenta Balear.
Us he de confessar que no sabia per on començar aquesta presentació i que fins dissabte no vaig tenir clar com la duria a terme, i encara ara no ho sé. Però endavant!
Per entrar amb olivetes, vos contaré una història personal i és que estic molt content de poder presentar aquest llibre, perquè en Jaume, me va presentar uns dels meus primers llibres de poesia i per a mi és un autèntic honor poder ser avui aquí amb tots vosaltres per a tornar-li l’envit d’aquell dia que em va fer tan feliç i esper que avui aquí també a ell li faci feliç.
Deia Óscar Wilde que «qualsevol pot fer història: però només un gran home pot escriure-la», crec que és el cas que avui ens acompanya. Però què passaria si aquest llibre no s’hagués escrit? Seguiria tot igual? Cercaria el lector per el totsol el nom de la víctima? Disminuiria la vostra curiositat vers el món? Minvarien els lectors de català? Seríem una mica més ignorants? Tal vegada, sí!
Seguidament, hi ha un fet que molts de vosaltres desconeixeu: una vegada vaig demanar a la professora de català Joana Maria Sastre de sa Pobla si coneixia en Jaume Fuster. Sí, és clar! Me va dir. En aquell moment vaig pensar que bé s’havia confós i pensava l’escriptor barceloní Jaume Fuster, però després se’m va ocórrer que sí que m’havia entès i que en Jaume Fuster que jo coneixia cobrava aquesta dimensió que tenia l’insigne autor casat amb la recentment desapareguda Maria Antònia Oliver, curiós també el nom de la cònjuge, però aquesta és una altra història. La qüestió és que tot i que el nostre Jaume no s’hi avendrà mai en el fet que la seva figura cobri la dimensió de l’autor de Collita de Sang per a mi, en aquell instant que la professora va considerar Jaume Fuster dins la nòmina dels grans escriptors, tot va començar a cobrar sentit.
Primerament, dir que aprecio en Jaume entre d’altres coses, perquè mai ha posat endavant l’art d’escriure per sobre de la seva família, fet que l’honora i el congratula, i per l’altra perquè també m’ha mostrat a mi que aquest era el camí, no sé com era en Jaume Fuster barceloní, però de ben segur que quedaria admirat de la part humana d’en Jaume nostrat, independentment de la seva vocació artística. L’urc de ser qui som li dec en bona part a ell. D’altra banda, si continuam amb l’analogia dels Fusters, hom pot comprendre que la coincidència també apareix en el fet de la dedicació a la novel·la negra, tot i que l’autor membre del col·lectiu Ofèlia Dracs tal vegada també té una dimensió superior després d’haver rebut el premi de la Crítica de Serra d’Or, però la humilitat i estima d’en Jaume cap al seu poble de Cala Rajada l’igualen en dedicació i constància.
Amigues i amics: tenc l’honor de presentar-vos tres púgils de la literatura: per una banda, Pere Joan i Tous, gabellí, professor de la Universitat de Konstanz, ha prologat i revisat la novel·la breu Lydwina l’any 2020, també ha publicat l’article «Karl Otten: Torquemadas Schatten» dins la secció «Documentació gabellina destarotada» del Cap Vermell revista digital, a més ha realitzat el pròleg i la revisió de Poeta a Nova York de Federico García Lorca, traduït per Miquel Llull dins la col·lecció Varoic de Documenta Balear, l’any 2022.
D’altra banda, Llucià Sirer «Rinyon», restaurador filantròpic, és membre fundador de l’Associació Cultural Cap Vermell, d’origen de grans comerciants gabellins. Ha duit a terme l’edició de Maç de fulls escollits, l’any 2012 i de Senyor Ahir amb la mateixa editorial abans esmentada. I a més presentà el llibre Mirant el silenci.
Per últim, Jaume Fuster, poeta, narrador, dramaturg...què es pot dir d’en Jaume i de la seva estima per Cala Rajada? Bé es pot dir que ha escrit una novel·la, aquesta que tendreu entre les mans. Calitja, però és que a la seva esquena ja en portava altres dues també presentades aquí al moll, com són Celistre i Mirant el silenci, on la trama de la novel·la negra ambientada a Sant Andreu desemboca en un rerefons de Cala Rajada d’un temps i d’uns personatges entranyables. Així doncs, sense més preàmbuls que cadascú digui la seva.
Passeig de ses àncores, 3 de juliol de 2023.
Joan Cabalgante i Guasp
