Ecologistes







Per Miquel Piris





En el relat de la desfeta que pateix la nostra terra, ofegada per grups d’inversió, immobiliàries i la infinita avarícia d’alguns illencs i estrangers, s’haurà de dedicar un capítol extens al moviment ecologista i el seu intent per construir un país diferent. A ells els hi devem paratges que han sobreviscut al naufragi com s’Albufera, Cabrera, Mondragó, sa Dragonera, sa Canova, la Punta de n’Amer, la Serra de Tramuntana, Son Bosc... Victòries socials darrere de les quals hi ha el GOB, sempre el GOB. I darrere del GOB, persones que han entès que la vida és molt més que tenir un parell de cotxes cars, un iot, tres cases amb piscina i, com diu Zoo, un tobogan. Persones que estimen el lloc privilegiat on els ha tocat néixer, però que no ho veuen com una oportunitat per enriquir-se més enllà de la pròpia vida. Saben que en partir cap al darrer viatge, només te’n dus el que deixes, i res no és material. 

La feina del GOB ha estat mobilitzar aquesta gent per a pressionar a polítics que només se’n recorden de certs ideals quan arriben les eleccions. Els quatre anys restants accepten la manca d’inversions dels seus caps colonials amb la submissió d’aquells que han substituït sa sang per essència de cadira ben pagada. Polítics que ara ens ofereixen més transport públic, però que en dues legislatures només ens han donat autopistes i més embussos viaris; que prometen lluitar contra la massificació, però no han impedit que el port i l’aeroport aturin de créixer; que faran més habitatges de protecció oficial, però els únics que han continuat construint a un ritme frenètic són els de l’euro a la nineta dels ulls fins a aconseguir que les Balears tenguin el preu de l’habitatge més car de tot l’Estat.

En aquestes eleccions es pot triar entre la ultradreta (el Partit Popular que blanqueja Vox pactant-hi governs) i una esquerra molt de dretes. Una redistribució del poder amb una pujada de partits com Podem que escorassin el PSIB del centredreta cap a l’esquerra (la feina que Més no ha sabut o no ha pogut fer tota sola) serviria de res? A Madrid s’ha notat un poquet. Però a Balears fa falta una revolució i, com diria qualcú del GOB, només podem triar entre insuficient i nefast.


Miquel Piris