inici

Cap Vermell

La Biblioteca del Golea. (08) Sherlock Holmes...

 La Biblioteca del Golea
Sherlock Holmes, espiritistes i Capdepera



Sabíem que Sherlock Holmes era morfinòman; sospitàvem que era homosexual; però de cap de les maneres podíem arribar a imaginar que fos espiritista. Bé, idò, ho era. I els gabellins només podem pensar, amb normalitat, que això tampoc té per què sorprendre’ns gaire. Perquè noltrus, hem estat, i encara som, més espiritistes que ningú. Sabem perfectament que això de morts i vius és una comèdia que s’han inventat quatre estafadors d’anar per casa. Que si ens ha de sorprendre res, és que aquests quatre desgraciats s’hagin fets amus del món i de les nostres consciències. Bé, de les nostres no. Perquè els gabellins ho tenim clar, a això. No ens poden venir a vendre duros a quatre pessetes. No, fins aquí havíem arribat!
Ens poden amenaçar, ens poden guanyar, i fins i tot ens poden matar… Però, què més ens poden fer?

 La vida dóna moltes voltes! No és qüestió de marejar-se! Hem de seguir el nostru camí com si tot aquest absurd de la vida i la mort no fos més que un malson que s’han inventat per llevar-nos la son. Així que… a dormir tranquils, que demà serà un altre dia!
I aquest dia nou, és un bon dia per llegir aquest llibre d’Arthur Conan Doyle, que ens conta la història d’aquesta quimera tan nostra, tan gabellina, com és l’espiritisme.
Ja sé que alguns de voltrus només hi voldrà veure els temes més folckòrics, com això de la taula giratòria o les cares estranyes o els crits i els bramuls. Però, no vos enganyeu: l’espiritisme és molt més que tot això.
L’espiritisme era i és una alternativa a tota aquesta farsa (tràgica ó còmica, segons com es miri), que ens du directament cap el suïcidi o cap a la bogeria quotidiana o cap a la desesperació sideral.
L’espiritisme va marcar un abans i un després. Va fer que milions d’homus es sentissin homus. Que milions de dones fossin dones i que, a més, fossin dones lliures.
Si va ser un somni o no, no és assumpte nostru. En tot cas, va ser un somni que va alliberar les consciències de milions de persones, que varen aprendre a llegir i escriure només perquè trobaven que els convenia per ser més lliures. I no necessitaren escoles estatals, ni universitats, ni temples de la saviesa. El carrer des Regueró, el de Sant Pere o les voltes de can Talaia, foren la seva Universitat i, per tant, també la nostra.
Així que ja ho sabeu, Arthur Conan Doyle, el narrador que es va inventar aquest gran personatge que és Sherlock Holmes, el qual ha marcat moltíssimes generacions de lectors, va escriure una de les històries més interessants de l’espiritisme: aquest gran desconegut que es troba rera moltes de les revolucions que han sacsejat les consciències de la humanitat al llarg del denou i del vint i del qual, ara encara, ens arriben els esquitxus en forma d’estudis antropològics que ens demostren com, des de l’espiritualisme, la classe obrera se’n va anar, tot cantant, cap a les barricades per a enfrontar-se a un estat de coses que no els era gens propici. Per enfrontar-se al gran Estat, en definitiva: aquesta brutal maquinària inventada per convertir la humanitat en una Granja d’Animals destinada a produir proteïnes per engreixar el gran Capital.

Miquel Flaquer
Bibliotecari del Golea

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar