Per Miquel Piris

 

La pel·lícula ‘Novecento’ (Bernardo Bertolucci, 1976), uns pagesos italians, empesos per la fam, fan vaga i els terratinents els hi envien la policia muntada. Però les dones dels pagesos s’estiren en terra, davant dels homes, per a protegir-los, i els policies es neguen a trepitjar-les. Llavors és quan els terratinents paguen a sicaris per a sotmetre als treballadors amb la duresa i violència de la qual la policia ha estat incapaç.

aig tenir l’oportunitat d’entrevistar a Pablo Iglesias en la campanya per a les Europees on Podemos es va convertir en quarta força política. ‘Com treuries a Espanya de la crisi?’: «Es una vergüenza que en el Estado español el 23% del PIB sea fraude fiscal. Las grandes empresas y fortunas tendrían que empezar a pagar impuestos». I començà la persecució d’Iglesias per part dels mitjans privats espanyols (i algun de públic) amb Inda, Ferreras, Griso o Ana Rosa al capdavant de les clavegueres; anys d’assetjament amb ultres fent escrache davant ca seva; anys de persecució policial i judicial, amb Garcia Castellón al capdavant dedicat en cos i ànima a salvar el PP dels nombrosos casos de corrupció, mentre perseguia als líders de Podemos amb casos inventats i acusava de terrorisme a independentistes que no tenien més que qualque petard inofensiu a ca seva (el PP ha estat condemnat per corrupció, a Podemos l’han absolt de tot i uns 500 independentistes continuen pendents de judici). I ara que Iglesias no hi és, toca mossegar a Montero: «El único mérito que tiene usted es haber estudiado en profundidad a Pablo Iglesias», li deia al Congrés la feixista de Vox, Carla Toscano; «Está donde está porqué la ha fecundado el macho alfa» vomitava Carmen Herrarte, de Cs; ‘Inútil’ li deia el diputat del PP, Víctor Píriz. Tot plegat recorda l’argument de ‘Novecento’: l’1%, els milmilionaris, financen a la dreta i la ultradreta judicial, policial, mediàtica i política (Vox neix alhora que Podemos) perquè persegueixin als que amenacen el seu estatus. Mentrestant, fan bullir l’olla amb linxaments com el que pateix la professora de La Salle. El seu objectiu és tenir l'odi encés, anar-lo alimentant perquè el foc no perdi, i si per això han de mentir, ho fan, sense cap problema. De fet, el seu modus operandi no s'entén sense aquest ingredient, especialment en el cas de l'ultradreta: forma part del seu ADN arreu del món.

Segons el Sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda, un 72% del frau a l’Estat espanyol el fan grans empreses i fortunes. Un frau anual, segons GESTHA, de 42.000 milions d’euros. Només una èlit inspecciona fortunes i grans empreses, i se’ls permet agafar excedències per poder fer feina a aquestes mateixes empreses a les quals inspeccionen. Sona a Deep State, sona a «atado y bien atado», sona a ‘Novecento’.