La humanitat dels idiotes

 - Sou dur amb la humanitat, Laflemme.

- No prou! És precisament la humanitat qui ha perdut l'home. I pensar que aquest idiota hauria pogut ser el més feliç dels animals si hagués sabut estar tranquil! Però no, li va semblar que no eren prou adversitats la pluja del cel, els trons de Déu, les malalties, i va inventar la civilització.

(Alphone Allais, À se tordre, histoires chatnoiresques, 1891)