Alex Volney sobre la versió catalana de Miquel Llull de Poeta a Nova York

Si hi ha un esdeveniment literari extraordinari en aquest Sant Jordi que ens ocupa, és aquesta fabulosa i inesperada novetat. Aquesta resposta fantàstica davant la moderna civilització plena de desarrelats, els terribles relleus de les restes del naufragi d'una naturalesa enfonsada sota els gratacels. Un clàssic de la literatura universal que va germinar al mateix temps que el crash de Wall Street. L'autor acabava de passar una crisi emocional, eren els anys 1929-1930.

El traductor, Miquel Llull, porta el nom del seu padrí represaliat. El seu nom real és Miquel Flaquer Servera, d'ofici bibliotecari, documentalista i poeta. Traductor de poesia, va fer importants incursions a la Beat Generation incorporant-la al català. Bibliotecari del Golea de vocació, aquell vaixell sotsobrat a prop de la platja de cala Mesquida, a la seva Capdepera natal, el 1931. Brillant seleccionador de llibres per a l'audiència radiofònica, és un outsider conegut en la seva veterania, en aquesta xarxa de biblioteques públiques de Palma a la qual tant agrada de sacsejar a certs polítics.

Polifacètic personatge, eclèctic, Flaquer és fill del seu temps i de totes les geografies quan a literatura o música es refereix. Sembla que durant el dur confinament, cadascú en el seu tema, va recuperar certa gimnàstica en la mètrica que més li agrada i en una molt personal selecció. El seu amic Pere Joan i Tous, Siurell, coach en qüestions literàries i realment un curiós personatge entre la península d'Artà i la Universitat de Konstanz, li va alimentar la provocació més genuïna, tot un repte en el moment més dur de la pandèmia: tenir el bon gust de no dur a terme cap dietari del gregari tancament i, després d'antigues temptatives, iniciar la traducció íntegra de Poeta a Nova York al català, encoratjat molt de prop pel mateix Tous.







Imaginau-vos els carrers deserts a l'avortada primavera. Recordau els centenars de morts, dia rere dia, en el més cru de la pandèmia, i aquests dos personatges perpetrant l'entremaliada gesta. Al final signa tímidament: «versió catalana: Miquel Llull» sense fer gaire renou, situant al mapa i des de Mallorca la primera traducció íntegra al català d'aquesta incursió avantguardista del poeta de Fuente Vaqueros.

Aquesta novetat ho és per tots els costats. Mentre Lorca no la va veure publicada en vida, aquest «deixeble llunyà» de Walter Benjamin la recupera buscant l'autenticitat lorquiana, emprant-se a fons, alta fidelitat poètica en un volum que amaga sorpreses com un vinil dels vuitanta. Flaquer, autor de Ciutat (2006), és afectat de clares reminiscències beat, que tan bé coneix i ha traduït.

Són conegudes les seves artesanes, artístiques i úniques edicions fetes a mà als setanta. Bibliotecari de vocació, va començar el joc de traduir aquells autors i poemes que a ell li agradaria haver escrit i, seguint aquest fil, ha acabat per posar-nos a les mans una obra inèdita en català en la seva «versió» més lleial i propera a l'essència del poeta granadí. Lluny d'atribuir valors anecdòtics, el prologuista, Pere Joan i Tous, assegura que traduir al català obres del cànon literari castellà també és necessari per apuntalar una llengua i una cultura que va perdent presència social i capital simbòlic. Contrasta el surrealisme lliure de García Lorca, en la traducció de Miquel Llull, amb Cent anys de solitud de G. García Márquez, obra que va ser traduïda al català pel poc convençut Avel·lí Artís Gener, en el bon sentit d'aquesta empresa. Sembla que el traductor es va obstinar que els Buendía parlassin la mateixa llengua de la Colometa de Rodoreda. El mateix atribuiria Josep M. Llompart a l'autor de La família de Pascual Duarte davant el sentit del treball fet per aquest col·laborador seu als Papers de Son Armadans. Sí, Cela també volia llegir-la en català, per saber com sonava la seva obra pionera. Però bé..., Cela en un article de Lorca? Anem-nos-en d'una vegada!

Aquí tenen, després de molt de temps, un autèntic esdeveniment editorial i la recuperació espontània d'una altra irritable i ben tòpica expressió: Temps era temps!






POETA A NOVA YORK
Federico García Lorca
Versió catalana: Miquel Llull

Col·lecció Varoic.
Ed. Documenta Balear/ Cap Vermell
Novetat Sant Jordi 2022


























Article original publicat a DM de dia 16 d'abril de 2022. Traduït i publicat amb l'autorització de l'autor. 






Cap Vermell ja ho anuncià el mes de febrer:
https://www.capvermell.org/index.php/cultura/29513-poeta-a-nova-york-f-g-lorca-versio-catalana-de-miquel-llull